Medi ambient

MEDI AMBIENT

Sense transhumància fins a l’Empordà per culpa de la sequera

Diver­sos rama­ders del Ripollès no faran aquest any la trans­humància a causa de les sequera que afecta Cata­lu­nya. Segons publica l’ACN, alguns por­ta­ven cin­quanta anys bai­xant el bes­tiar a l’Empordà. És el cas de Jaume Bat­lle, que aquest cop no farà la trans­humància perquè asse­gura que no hi ha “ni men­jar ni aigua”. Com que tam­poc hi ha herba als camps ripo­lle­sos, els rama­ders han de com­prar el far­ratge a França al doble del que es pagava. Alguns rama­ders, com Joan Morera i Ramon Car­bo­nell, han sacri­fi­cat bes­tiar per reduir cos­tos: “Això és insos­te­ni­ble.” A més, denun­cien que l’admi­nis­tració no els dona suport.

Morera explica que en con­di­ci­ons nor­mals ja faria dos mesos que els ramats serien a l’Empordà, en punts com Roses, Cadaqués o el Port de la Selva, però la falta de pas­tu­res a causa de la sequera no ho ha fet pos­si­ble. Ell és la quarta gene­ració de la seva família que s’hi dedica, però asse­gura que no recorda un fet així: “Si això va a més, no sé què hau­rem de fer perquè no podem man­te­nir el bes­tiar a aquests preus i a veure què passa, si plou”. A més, explica que pas­sar aquest hivern serà “molt difícil” pels preus alts del far­ratge i perquè els llo­guers de les pas­tu­res de l’Empordà s’han de pagar igual­ment. En con­cret, una bala de silo ha pas­sat de 40 a 80 euros i l’herba seca s’ha doblat fins als 120 euros.

Ramon Car­bo­nell, rama­der de Ribes de Fre­ser que havia de por­tar les seves vaques a Colera, asse­gura que l’abeu­ra­dor on bevien el ani­mals s’ha asse­cat i que l’hivern està sent molt dur. Cada dia es gasta 1.200 euros en far­rat­ges per als més de 200 caps que té de rama­de­ria exten­siva. “Neces­sito 12 bales cada dia, és insos­te­ni­ble i l’admi­nis­tració ens hau­ria d’aju­dar, tots estem igual”, es queixa. A més, denun­cia que el preu d’una vaca és el mateix que el de fa 40 anys, però que els cos­tos pugen cada any. Jaume Bat­lle, veí de Que­ralbs i rama­der a Par­di­nes, asse­gura que tot això aca­barà afec­tant el con­su­mi­dor: “Pri­mer rebem nosal­tres, però tot és una cadena”. Això ha dut alguns rama­ders a sacri­fi­car ani­mals abans d’hora –els més grans o els que no poden criar– per reduir cos­tos i no haver de tan­car: “Haver-los de matar per no tenir men­jar és fotut”.

A més de tots aquests pro­ble­mes, els rama­ders asse­gu­ren que l’admi­nis­tració no els dona prou suport i que els ajuts són insu­fi­ci­ents: “Estem al 2024 i del 2023 encara ningú no ha dit res, de què ens dona­ran i què hi ha pre­vist”, explica Car­bo­nell, que asse­gura que se sent “sol i can­sat” d’anar a con­tra­cor­rent. Els rama­ders tam­poc podran cobrar de la com­pa­nyia d’asse­gu­ran­ces que van con­trac­tar el 2023, Agro­se­guro, perquè ha des­car­tat com a sinis­tres la pèrdua de pas­tu­res per la sequera. Segons Unió de Page­sos, l’asse­gu­ra­dora només indem­nit­zarà en punts de l’Alt i el Baix Empordà, la Cer­da­nya i el Baix Ripollès, però l’Alt Ripollès n’ha que­dat exclòs.

De moment, els tres rama­ders tiren d’estal­vis per cape­jar la situ­ació, però adme­ten que estan al límit. “Estem per­dent el patri­moni que van crear els nos­tres avis i pares, ho estem per­dent amb poc temps”, explica Car­bo­nell. “Quin futur dei­xa­rem als fills? Un país que no té ali­ment ni ener­gia, és un país sense futur”. Ara li que­den cinc anys per jubi­lar-se però si no can­via la situ­ació diu que seran els més llargs de la seva vida. “Estem crítics ter­mi­nal, els meus fills ho volen con­ti­nuar però no ho veig gens clar perquè ara tre­ba­lles sense il·lusió, la page­sia estem can­sats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.