Un any qualsevol a Rodalies

Amb el debat sobre el traspàs inte­gral espe­rant, per ara, en un dis­cret segon pla enmig d’una actu­a­li­tat política esva­lo­tada en altres fronts, el focus con­ti­nua estant en el dia a dia de Roda­lies i en les con­tingències que hi pugui haver, i que hi ha, en una xarxa que mou un trànsit de 130 mili­ons d’usu­a­ris l’any. Les dades reco­pi­la­des a par­tir de la infor­mació dels seus comp­tes ofi­ci­als del ser­vei reve­len que durant el 2023 es van noti­fi­car fins a 808 incidències al con­junt de Cata­lu­nya, fet que dona una mit­jana de més de dues al dia. Si anem a les cau­ses, la majo­ria –fins a 320– es van ori­gi­nar per pro­ble­mes a la infra­es­truc­tura fer­roviària, un gran calaix de sas­tre que pot arri­bar a abraçar des d’ava­ries a la catenària fins als sis­te­mes de senya­lit­zació, per dir-ne dues de recur­rents. El que es coneix com a fac­tors externs o indi­rec­tes és un altre dels focus prin­ci­pals dels pro­ble­mes que viu Roda­lies. Durant l’any pas­sat se’n van comp­ta­bi­lit­zar fins a 173, que van pro­vo­car afec­ta­ci­ons, prin­ci­pal­ment atro­pe­lla­ments i actes vandàlics. Aquests últims s’han con­ver­tit en un veri­ta­ble llast per al ser­vei, la mag­ni­tud del qual s’exem­pli­fica en els 10,4 mili­ons d’euros de cost que van pro­vo­car el 2022 només les pin­ta­des i gra­fits que habi­tu­al­ment es fan als com­bois. Així mateix, al llarg del 2023 es van repor­tar 141 ano­ma­lies atribuïdes direc­ta­ment als trens, com poden ser panes. A totes aques­tes dades, però, cal afe­gir-hi una altra quan­ti­tat ingent d’incidències, 174, de les quals no es con­creta el motiu en els canals d’infor­mació ofi­cial del ser­vei.

Pel que fa a l’impacte sobre el ter­ri­tori, el 62% d’aquests epi­so­dis es van con­cen­trar a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. De totes les línies afec­ta­des, l’R3 –l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat-Puig­cerdà– i, en menor grau, l’R4 –Sant Vicenç de Cal­ders-Man­resa– van ser les que van donar més mal­de­caps, ja que van ser les que van con­cen­trar el 50,8% dels con­tra­temps comp­ta­bi­lit­zats –501– a la conur­bació de la capi­tal cata­lana, i el 31,5% de les del con­junt de la xarxa de Roda­lies. I si anem a les cau­ses, aquí la més repe­ti­tiva torna a ser la infra­es­truc­tura. No cal gra­tar gaire en l’heme­ro­teca per tro­bar inci­dents en aquests dos ramals que van por­tar certa cua. Un de molts va ser el del 10 de novem­bre, quan una ava­ria en el sis­tema de senya­lit­zació entre Fabra i Puig i Mont­cada Bifur­cació va pro­vo­car retards de 25 minuts de mit­jana en les dues línies. Fora de l’àrea de Bar­ce­lona, s’han donat 307 con­tingències, que supo­sen un 38% del glo­bal. Aquí, el forat negre és l’R11 –Bar­ce­lona-Port­bou– i l’R15 –Bar­ce­lona-Riba-roja–, que van aca­par el 40,7% dels avi­sos d’aquest ter­ri­tori. Un de molts altres exem­ples va ser una pana a l’estació de Maçanet-Mas­sa­nes el 23 de novem­bre, on la falta de tensió en una catenària també va donar com a resul­tat demo­res en el ser­vei. I, així, anar sumant.

Des de Renfe s’apel·la a posar totes aques­tes xifres en con­text, recor­dant que per la xarxa de Roda­lies hi cir­cu­len diària­ment 1.000 trens amb una mit­jana de pun­tu­a­li­tat –com a tal, s’entén que la demora en l’arri­bada o sor­tida no superi els tres minuts– del 92,7%. Tot i això, es reco­neix que hi ha inci­dents, l’afec­tació dels quals, segons explica la com­pa­nyia, s’ha vist agreu­jada pel con­junt de millo­res que s’estan fent a la xarxa –i que, en con­junt, pre­ve­uen una inversió de 4.600 mili­ons d’euros entre els anys 2020 i 2025–, ja que quan, per exem­ple, es pro­du­eix un con­tra­temps en un tram on només hi ha una via ope­ra­tiva perquè l’altra està en obres, l’impacte sobre el fun­ci­o­na­ment de tot el con­junt del sis­tema serà forçosa­ment major. Igual­ment, Renfe també recalca el mis­satge que un per­cen­tatge ingent dels pro­ble­mes de Roda­lies –un 30% segons els seus càlculs– es deu a fac­tors “externs de l’explo­tació fer­roviària”, com els casos ja citats de van­da­lisme o els fenòmens mete­o­rològics adver­sos.

Enmig d’aquest bati­bull perenne sobre el fun­ci­o­na­ment i els mal­de­caps que oca­si­ona la xarxa, el govern con­fia que un traspàs endreçat, i pres­su­pos­tat com cal, aju­darà a tapo­nar la ferida. Sobre això, el pri­mer objec­tiu és cons­ti­tuir la nova empresa pública que es farà càrrec del ser­vei durant la pri­mera mei­tat d’aquest any.