Societat
Badalona no té habitatge d’emergència
Badalona ha quedat commocionada aquesta setmana per la pèrdua de tres vides en l’esfondrament d’un edifici al carrer Canigó. Tres vides, i vint famílies sense llar. Des de l’Ajuntament mantenen que es farà per ells “el que calgui” tot i que, segons va dir l’alcalde, Xavier García Albiol, només tenen l’obligació d’assegurar-los dues nits. La tragèdia ha posat damunt de la taula la qüestió de si Badalona està preparada per afrontar les emergències en l’àmbit de l’habitatge. Les entitats consultades responen: no ho està. Aquest desembre, hi va haver el desnonament de vuit famílies amb menors i persones dependents pel mal estat d’un edifici. Després d’uns dies coberts per l’Ajuntament es van haver de buscar la vida, ajudats per les entitats. El 2019, una trentena de persones també es van veure afectades per la ruïna d’un edifici al passatge de la Torre. L’Ajuntament els va donar suport un temps i després el va retirar. A hores d’ara hi ha famílies que no tenen un habitatge estable. Expliquen les entitats també que hi ha diversos assentaments amb persones d’origen senegalès que estaven a la nau que es va incendiar el 2020 i en què van morir cinc persones.
On és l’alberg?
L’anterior mandat va deixar pendent un alberg per a famílies desnonades, veïnat afectat per esfondraments o incendis i persones sense sostre. Una manera de parar el primer cop. L’alcalde, Xavier García Albiol, el va tirar enrere. Podia provocar conflictes veïnals, va argumentar. Les entitats no han deixat de demanar-lo. Badalona Acull, que s’ha ofert per ajudar les famílies de l’esfondrament de dimarts, s’ha manifestat: “És evident la falta de recursos per fer front a situacions urgents d’habitatge, com la que s’ha produït, i amb les famílies desnonades amb criatures petites o persones que perden la seva residència habitual per un accident fortuït i els resulta impossible pagar una habitació, llogar un pis assequible o assumir el cost de pernoctar en un hostal.” Jaume Ventura, de Badalona Acull, explica: “En altres ciutats, com Santa Coloma, Terrassa o l’Hospitalet, aquests problemes estan molt més solucionats, per evitar que les persones acabin al carrer. Avui [dimecres] he estat en el desnonament d’una dona embarassada i amb dues criatures.” Hi ha dies que a Badalona hi pot haver més de deu desnonaments. “És complicat que les persones trobin on anar. Poden trigar setmanes, mesos. És lent i feixuc. I no té aturador.” A la crisi econòmica, s’hi suma la precarietat de bona part del parc d’habitatge. “Lamentablement, aquest esfondrament no és el primer, ni segurament serà l’últim, tenint en compte l’estat de molts edificis de la ciutat i la manca d’inspecció tècnica.”
La plataforma Sant Roc Som Badalona és del mateix parer. Carles Sagués afirma: “La desgràcia del carrer del Canigó ens posa de manifest la tranquil·litat que suposaria disposar d’un alberg. Sembla que el govern no vulgui veure la vulnerabilitat.” També assenyalen que per part dels populars hi ha un tracte diferent segons el lloc de naixement dels afectats.
Dret ‘versus’ negoci
L’infrahabitatge és a l’ordre del dia, afirmen les entitats. El Sindicat d’Habitatge de Badalona, creat recentment, és taxatiu: “Mentre nosaltres ens veiem obligades a viure en edificis que cauen a trossos als barris de Sant Roc o el Raval, en algunes zones com el canal del Gorg s’inverteixen molts diners en remodelacions per transformar-les en un atractiu turístic. Això es produeix a uns metres de distància d’un dels barris més pobres de tot Catalunya!” El problema, insisteixen, és estructural: “Mentre hi ha més de 8.000 pisos buits, les persones que es troben en una situació d’emergència –causada, de fet, per les mateixes institucions– són reallotjades temporalment, en albergs o espais municipals habilitats.”
Al Sindicat de Llogateres, per la seva part, reflexionen: “Hi havia un superàvit d’uns vuit milions per dedicar a habitatge i no sabem què se n’ha fet, perquè no tenim alberg, no es gestionen els pisos de la Sareb, i amb l’opció del tanteig i retracte no s’ha comprat gaire res. Però en canvi ens dediquem a vendre patrimoni, com és el cas del Mercat del Peix, no fos cas que es pogués dedicar a habitatge públic de lloguer regulat.”