Cara i creu de les casernes

L’ús de les antigues casernes de la Guàrdia Civil a la comarca del Maresme ha tornat a l’actualitat. Fa pocs dies, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va intervenir a la platja dels Pins de Pineda de Mar per retirar els darrers vestigis del que havien estat les instal·lacions del cos policial al municipi. Una excavadora es va encarregar de fer aflorar els fonaments enterrats sota la sorra després que l’any passat un temporal en recuperés la memòria. De fet, durant molts anys ningú no va parar atenció a les pedres que s’amagaven a la platja, però que explicaven una història. Un primer temporal, els dies 16 i 17 d’octubre del 2003 –amb ràfegues de 95 km/h i pluges de fins a 50 l/m³–, es va endur la tanca de protecció i part del terreny que ocupava la caserna. Les deu famílies que hi vivien van haver de marxar a correcuita i allotjar-se en pensions i a la comissaria de Calella, el municipi del costat. No podrien tornar mai més als habitatges. Quatre cases de la dotzena que formaven part del complex policial van quedar descalçades i dues de les quals es van ensorrar dies després. La resta es van falcar, però van quedar molt malmeses. El mar s’havia menjat literalment 50 metres de platja. Els edificis van quedar abandonats i van ser ocupats diverses vegades per persones sense sostre. Des de l’Ajuntament es va aprofitar la situació per reclamar a la demarcació de Costes de l’Estat que s’encarregués de l’enderroc definitiu de les estructures perquè el municipi recuperés una zona verda davant de la platja. Les negociacions del llavors alcalde, Joan Morell, i del regidor d’Obres i Serveis, Josep Lluís Fillat, també exalcalde, van aconseguir que entressin les màquines i ho reduïssin tot a runa. Això sí, avançant els diners de l’actuació i sense que transcendís si finalment l’Estat va acabar pagant el que li corresponia.

El desplegament dels Mossos al Maresme va començar oficialment l’1 de novembre del 2002. Es va iniciar al nord de la comarca i no seria fins a un any després que es completaria a la resta del territori. La policia catalana assumia les tasques en matèria de seguretat ciutadana i d’ordre públic, que fins llavors havia fet la Guàrdia Civil. La nova situació obligava aquest cos policial a redimensionar la seva presència i a deixar sense servei tant les comissaries com els pisos construïts perquè hi visquessin els agents. Amb previsió i bona vista, molts dels ajuntaments que van confirmar que les comissaries locals de la Guàrdia Civil quedarien obsoletes van encetar el llarg camí per obtenir els edificis. Les negociacions amb el Ministeri de l’Interior –propietari, o només beneficiari, de les instal·lacions i dels terrenys que ocupaven– van ser més o menys difícils i costoses, però en els anys posteriors la gran majoria ho va aconseguir.

Com a principals exemples, val la pena recordar que l’any 2008, al Masnou, efectius de la mateixa Guàrdia Civil, amb el suport dels Mossos i la policia local, s’encarregarien de desallotjar els ocupes que malvivien a les instal·lacions de l’antiga caserna i, seguidament, es va enderrocar l’edifici. Al solar, s’hi acabaria aixecant una promoció de pisos socials.

A Arenys de Mar, dos anys abans, el 2006, l’Ajuntament acabaria comprant l’edifici per 593.000 euros, que pagaria a terminis, però cap dels projectes previstos inicialment veuria la llum. Tretze anys després, es veuria obligat a demolir l’edifici per facilitar la canalització del Bareu. Actualment, al solar, hi aparquen cotxes. D’altra banda, a Canet de Mar, la comissaria també la van tirar a terra el 2006, amb l’objectiu de recuperar la façana litoral i, en vista de la falta d’espais d’aparcament al municipi, als terrenys buits hi van habilitar un espai per deixar-hi una quarantena de vehicles. Finalment, en el cas de Mataró, la capital del Maresme va ser dels municipis més avançats i va enderrocar l’edifici de la plaça de l’Havana el 2002 per evitar ocupacions. No seria fins al 2007, però, que es traslladaria l’escola pública Anxaneta a un edifici de nova construcció.