Infraestructures i serveis

Infraestructures i serveis

Set ministres i disset anys per inaugurar el tram d’Olesa a Viladecavalls del Quart Cinturó

El ministre de Transports, Óscar Puente, estrena els 6,2 quilòmetres amb un sobrecost de 164 milions respecte els 129,5 previstos

Ho fa sense representació de la Generalitat i amb protestes dels opositors de l’autovia projectada el 1966

El ministre anuncia l’acord amb el govern pel conveni entre Terrassa i Sabadell, però no dona data de firma i avisa que la B-40 “requereix d’una capacitat que no donaria una ronda urbana”

Han calgut set ministres de PSOE i PP –de Foment o Transports– i 17 anys d’espera i vicissituds des que es van adjudicar els treballs per veure acabat i poder transitar pels 6,2 quilòmetres del tram del Quart Cinturó entre Olesa i Viladecavalls. Aquest matí, i després d’un munt de dates incomplertes, visites d’autoritats, problemes amb esfondraments i esllavissades i aturades dels treballs per la crisi, qui s’ha pogut fer la foto de la inauguració ha sigut el ministre de Valladolid, Óscar Puente, que ha presidit la comitiva d’alcaldes en un passeig amb autocars per aquest tram que connecta definitivament el Baix Llobregat amb el Vallès Occidental. Una autovia que queda morta a Terrassa i que alguns ajuntaments i el sector empresarial la reclama completa fins a Granollers.

La posada en funcionament d’aquests pocs quilòmetres permet unir els dos trams ja operatius i sense connexió que es van posar en funcionament just a a cada extrem. El 2009 ho va fer el de 2,2 quilòmetres entre Abrera i Olesa i, un any després, el de 4,8 quilòmetres entre Viladecavalls i Terrassa. Ara s’espera completar la polèmica autovia en format ronda d’uns 10 quilòmetres entre Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès quan el ministeri i la Generalitat –absents en la més alta representació institucionals a l’acte i amb la consellera Ester Capella a la Pobla de Segur– s’avinguin a firmar el conveni perquè el departament de Territori pugui iniciar el tràmit de disseny i l’adjudicació de l’obra.

El ministre Puente ha assegurat que han arribat a un acord amb la Generalitat pel conveni amb la Generalitat per la Ronda Nord, però tot just començarà la redacció del text en el termes del protocol ja acordat l’estiu passat -els mateixos del pacte pressupostari de la Generalitat entre PSC i ERC del 2023- i “ per la firma haurem d’esperar una mica”. El ministre ha afegit que l’Estat espanyol hi aportarà 200 milions, però malgrat el canvi aprovat en la Llei de Carreteres, ha deixat clar que “en ser una via de llarg recorregut la titularitat continuarà sent” del govern espanyol.

Advertència de Puente sobre la Ronda Nord

De fet, també serà qui en farà la supervisió i donarà l’aprovació definitiva del projecte i Puente deixa la discussió de la cessió de la titularitat quan l’obra “estigui acabada”. Això sí, i recordant que també ha sigut, alcalde, s’ha curat en salut i no ha volgut donar cap termini. “El compromís és que no pararem”, ha afegit Puente. I avís i advertència als alcaldes, al govern de la Generalitat i als ecologistes sobre el disseny de la capacitat de la via i els carrils que ha de tenir: “El ministeri creu que es tracta d’una continuació de la infraestructura i la B-40 requereix d’una capacitat que no donaria una ronda urbana, però tractarem de trobar una solució que pugui ser satisfactòria per a totes les parts”, ha reblat.

Terrassa es reuneix amb Capella

En aquest punt l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha recordat que ells ja tenen un estudi del traçat fins a Sabadell, que compartiran el dia 28 de febrer en una reunió amb la consellera Capella que pot fixar “un punt de consens” entre el ministeri i la Generalitat perquè parla d’una via de dos carrils per banda, mentre que l’Estat el volia de tres per banda i, la Generalitat, de només un. “És inconcebible que una via d’alta capacitat acabi en una rotonda com ara”, ha afegit, posant sobre la taula que el tram fins a Sabadell es pugui fer per fases, primer amb una connexió a l’avinguda del Vallès i, després fin la Ronda Oest de Sabadell.

Més a les beceroles queda la seva prolongació fins a Granollers per completar els 52 quilòmetres que culminarien l’autovia planificada durant el franquisme per connectar Vilafranca del Penedès amb el Maresme, i que la Generalitat ja va deixar preparada el 1995 inaugurant la C-60 entre La Roca del Vallès i Mataró. El ministre s’ha compromès que “a base de diàleg” intentaran avançar perquè hi ha trams amb “més consens i d’altres amb menys”.

El tram en qüestió entre Olesa i Viladecavalls, pel que es preveu que hi passin 43.000 vehicles diaris, es va adjudicar el 2007 per 129,5 milions a la UTE formada per Acciona Infraestructuras SA, Comsa SA i Constructora Pirinaica SA (Copisa) i n’ha acabat costant 293 milions. Un sobrecost de 164 milions, a 48,6 milions el quilòmetre, provocat per les aturades de l’obra i dues modificacions del projecte per fer la connexió de les vies col·lectores amb l’autopista C-16, la millora del traçat d’un ramal de reposició de l’autopista C-58, i ajustaments en tres estructures, adaptació de les instal·lacions del túnel de Voltrera a la normativa vigent i diverses modificacions en reposicions de serveis afectats. Però la més important va ser la que es va haver de fer com a conseqüència d’una esllavissada el 2019 sobre un tram construït, que va generar inestabilitat als talussos i va trencar el ferm ja asfaltat.

Demandes pendents

A banda de la fotografia i el passeig inaugural, els alcaldes han aprofitat per fer les seves reivindicacions. El de Terrassa perquè acabin els enllaços provisionals per connectar la C-16 i la C-58 i un ellanç a l’oest, a les Aymerigues. El d’Abrera, Jesús Naharro, considera que cal resoldre els nusos de la C-55, amb la B-40 i l’A-2, i té la intenció de convocar una taula de mobilitat entre els alcaldes de les comarques per “impulsar un transport públic i necessari”. Al seu torn l’alcalde d’Olesa, Jordi Parent, tem problemes de mobilitat al centre si no s’accelera la connexió amb la carretera C-55,que tot just en procés de licitació, mentre que l’alcaldessa de Viladecavalls, Cesca Berenguer, avisa que queda molta feina per fer i pendent, com ara l’arranjament de les plataformes del carrer Pintor Greco; la finalització de l’entrada al barri de Can Trias pel carrer Pep Ventura i la B-120; la reparació paisatgística dels talussos que s’han vist afectats pels treballs o la restauració dels camins forestals.

Els opositors, actius

Avui els opositors a la infraestructura també s’han fet sentir i La Paparola-Assemblea Ecologista de Terrassa i Arran Terrassa han convocat una concentració al barri de Can Tries de Terrassa, just on el nou tram enllaça amb el que ja està en funcionament. Amb el lema “Fins Aquí Hem Arribat” han mostrat el rebuig a l’autovia i, sobretot, a la possibilitat que es pugui perllongar des de Terrassa fins a Sabadell amb la nova denominació de ronda Nord. Creuen que la seva construcció és l’excusa per “requalificar els terrenys no urbanitzables i poder promocionar nous creixements” a la ciutat, a més de la “pèrdua de camps de conreu”, asseguren en un comunicat, en el que també censuren que un cop desconvocada la concentració “hi ha hagut identificacions a algunes participants” quan aquesta ha sigut pacífica. La Campanya Contra el Quart Cinturó , que agrupa més de 200 entitats, també ha emès un comunicat assegurant que “estudiarà les accions jurídiques i tècniques per denunciar les incidències de l’obra i del seu impacte ambiental al tram Abrera-Terrassa en contra de totes les polítiques de transició energètica”, però també per “la manca de previsió en relació amb l’increment d’emissions contaminants i de CO2 no comptabilitzades”. Lamenten que tampoc s’ha fet durant cinc anys cap intervenció ferroviària rellevant al Vallès



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.