Badalona concentra l’habitatge envellit a les zones més vulnerables econòmicament

Aquests dies, i arran de la tragèdia de l’esfondrament del carrer del Canigó de Badalona, s’han posat damunt de la taula diversos temes. En parlar de la inspecció tècnica d’edificacions (ITE), s’ha recordat que la paga la propietat, que és qui també haurà de pagar les obres que se’n puguin derivar. Encreuant dades, s’obté una radiografia en què coincideixen zones amb un parc d’habitatge envellit i una situació de major vulnerabilitat social. Com fer el manteniment a les zones més castigades? Segons l’última actualització de l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST) de l’Institut Nacional d’Estadística de Catalunya, les zones més pobres a Badalona són els barris de Sant Roc, d’Artigas, de la Salut i de la Pau. Part de Sant Roc es troba entre els cinc indrets més pobres de tot Catalunya. Segons dades de l’Institut Metròpoli, l’any 2017, un 26% del badalonins vivien en barris d’extrema vulnerabilitat urbana. En el treball Vulnerabilitat residencial als barris del Besòs: diagnosi sobre l’estat de l’habitatge (2020) s’hi insisteix: “Hi ha una relació lineal entre la vulnerabilitat residencial i la social. Aquesta linealitat és més forta entre els valors baixos d’una i altra dimensió, de manera que allà on la vulnerabilitat social és mitjana o baixa, també ho és la vulnerabilitat residencial.” A Badalona, el parc construït entre el 1951 i el 1980 és el 47% i l’anterior al 1951, el 29 %. Els de l’illa afectada per l’esfondrament es van fer entre el 1955 i el 1960. Els edificis més antics de Badalona són als barris de Sant Joan de Llefià, la Salut, la Pau, Lloreda, Sant Crist de can Cabanyes, Artigas, Sant Roc, Congrés, Pomar i les Guixeres. On hi ha un percentatge més elevat d’edificis en mal estat o en estat ruïnós és a part del Remei i de Sant Roc; hi coincideixen l’envelliment i la vulnerabilitat.

Hi ha edificacions de poques plantes, i autoconstruccions, cosa que implica, diu l’estudi, “una major dificultat per fer front a les obres de rehabilitació, ja que en cada edifici viuen pocs propietaris”. També hi ha edificis de més alçada amb necessitat de reforma a Sant Antoni de Llefià i Sant Crist de Can Cabanyes. Francesc Palacio (A.V. de Sant Crist de Can Cabanyes) valora: “L’Ajuntament o la Generalitat, o totes dues, haurien de fer un diagnòstic de com està el parc de l’habitatge a Badalona i a tota l’àrea metropolitana per tal de poder valorar-lo i actuar en conseqüència. I, sobretot, s’ha de tenir en compte el nivell de renda de les famílies propietàries, atès que les obres de reforma i rehabilitació suposen, sovint, una gran despesa, de vegades inassumible; per això l’administració hauria de buscar mecanismes. Un altre tema són els propietaris d’habitatges, o edificis sencers, que estan en lloguer i que haurien de responsabilitzar-se de mantenir-los en bon estat.” Recorda vuit famílies desnonades abans de Nadal a la Salut: l’edifici estava en estat ruïnós, però això no havia impedit a la propietat llogar-los els pisos.