Escoltar abans de projectar

L’anunci de la con­versió de l’antiga fàbrica CACI en la Ciu­tat de la Música, fet per l’alcalde de Bada­lona, Xavier García Albiol, ha aga­fat per sor­presa fins i tot els prin­ci­pals bene­fi­ci­a­ris: el Con­ser­va­tori de Música i l’Escola de Música Moderna de Bada­lona –entre les dues enti­tats sumen uns 800 alum­nes–. A hores d’ara, se sap ben poca cosa del pro­jecte més enllà de la volun­tat política, que caldrà veure si arriba a bon port, ja que arriba després d’anys d’inten­ci­ons frus­tra­des i pro­jec­tes per­duts. Albiol asse­gura que va de debò i que les obres es posa­ran a lici­tació a finals del 2025. L’objec­tiu és inau­gu­rar la Ciu­tat de la Música el 2026.

En cas que cris­tal·litzi, com hau­ria de ser el nou equi­pa­ment si aspira a cobrir les neces­si­tats del sec­tor? Res­po­nen a la pre­gunta dife­rents per­so­nes que tenen un vin­cle, pro­fes­si­o­nal o no, amb el sec­tor musi­cal. Martí Serra és un reco­ne­gut saxo­fo­nista de la ciu­tat i, a més, és el coor­di­na­dor pedagògic de l’Escola de Música Moderna de Bada­lona (EMMB), una ins­ti­tució que s’acosta al qua­rantè ani­ver­sari i que ara presta ser­vei des d’un equi­pa­ment apun­ta­lat, amb gote­res, i amb una zona anul·lada per motius de segu­re­tat. Serra recorda que, l’abril del 2023, el ple de l’Ajun­ta­ment de Bada­lona va apro­var una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal que acor­dava la reforma de l’edi­fici actual i que ara, de la nit al dia, s’han tro­bat amb l’anunci sor­presa de l’alcalde. En una ciu­tat acos­tu­mada a veure com les pro­me­ses frus­tra­des s’acu­mu­len, el músic bada­loní asse­gura que des de l’EMMB estan “a l’expec­ta­tiva, a veure què passa”, sobre­tot perquè, de moment, només tenen “el titu­lar donat per Albiol” i “se suposa que hi ha dotació pres­su­postària”. El repre­sen­tant de l’Escola de Música Moderna és del parer que el pro­jecte, en funció de la volun­tat política que hi hagi, “pot sor­tir molt bé o molt mala­ment” i, en aquest sen­tit, i amb el desig que la CACI s’acabi con­ver­tint en un equi­pa­ment refe­rent, reclama que “es compti amb els pro­fes­si­o­nals de la música abans de pren­dre deci­si­ons”.

D’altra banda, Martí Serra demana que la pos­si­ble volun­tat de rees­truc­tu­rar l’ense­nya­ment musi­cal “no com­porti que l’EMMB perdi la seva sin­gu­la­ri­tat i per­so­na­li­tat” ara que són “un pro­jecte pio­ner i refe­rent en l’ense­nya­ment de la música moderna”. Indica, a més a més, que les 30 aules anun­ci­a­des “podrien que­dar cur­tes” i sol·licita que l’edi-fici no oblidi les sales d’assaig per a tots aquells músics que no seguei­xen un pro­grama acadèmic.

Rosa Car­bo­nell és ges­tora cul­tu­ral i té experiència pro­gra­mant acti­vi­tats a Bada­lona. Al seu parer, el més pri­mor­dial, si el pro­jecte tira enda­vant, és que el nou equi­pa­ment “sigui un espai de gestió tan sobirà com sigui pos­si­ble”. Aquest repte hau­ria d’obli­gar a escol­tar el sec­tor, que és pre­ci­sa­ment “el que no s’ha fet fins ara, com demos­tra el fet que el Con­ser­va­tori i l’Escola de Música no en sabien res fins a cinc minuts abans de la roda de premsa”. “Això ens fa sos­pi­tar que la intenció no és escol­tar el sec­tor, mal­grat que té un gran poten­cial”, indica aquesta acti­vista cul­tu­ral. La Ciu­tat de la Música, en parau­les de Car­bo­nell, “hau­ria de ser una opor­tu­ni­tat per rever­tir el menys­te­ni­ment que ha vis­cut el sec­tor cul­tu­ral a la ciu­tat els dar­rers trenta o qua­ranta anys, període en què la cul­tura ha estat sem­pre l’última de la fila”. En aquest sen­tit, també lamenta la pèrdua pro­gres­siva d’espais que ha vis­cut el sec­tor musi­cal a Bada­lona i com la burocràcia hi juga en con­tra. Recorda l’exem­ple dels Artis­tes del Geni, un intent frus­trat d’ofe­rir un refugi als artis­tes locals: “Es va tri­gar molt poc a eli­mi­nar-los del mapa i, en lloc de faci­li­tar que tin­gues­sin cabuda a la ciu­tat, se’ls van posar tots els pals a les rodes pos­si­bles.” De peti­ci­ons con­cre­tes per a la CACI, en té més: “Que sigui un espai on es pugui fer música en viu per apro­fi­tar el talent que tenim, que l’admi­nis­tració els pugui acom­pa­nyar i que no hi fal­tin els espais per a la cre­ació o bucs d’assaig perquè els joves i no tan joves puguin crear i assa­jar, i, per des­comp­tat, que sigui l’espai que millori les con­di­ci­ons nefas­tes del Con­ser­va­tori i l’ EMMB.” I, posats a dema­nar, hi afe­geix, “que l’espai no esti­gui en sole­dat sinó que formi part d’un eco­sis­tema de les arts en gene­ral. No pot ser que una ciu­tat tan gran com Bada­lona no tin­gui equi­pa­ments cul­tu­rals de pro­xi­mi­tat en actiu, funció que hau­rien de fer els cen­tres cívics”. Final­ment, Rosa Car­bo­nell mos­tra la seva des­con­fiança envers les inten­ci­ons del govern del PP: “La història ens diu que serà difícil que tiri enda­vant i que des de l’àmbit polític es fan pro­me­ses que no es por­ten a terme, sobre­tot en l’àmbit de la cul­tura.”

Lluís Moya és ges­tor cul­tu­ral. Al seu parer, la clau del nou equi­pa­ment és que sigui “un cen­tre obert a la ciu­ta­da­nia”, un con­cepte que reclama també per a l’audi­tori que s’ha anun­ciat. Aquest bada­loní entén que és “obvi” que la Ciu­tat de la Música ha d’incloure sales d’assaig ober­tes a tot­hom, sobre­tot per evi­tar “con­ver­tir la CACI en un equi­pa­ment reser­vat només per a la gent del Con­ser­va­tori i de l’Escola de Música”, i veu “ impres­cin­di­ble” que s’hi pro­grami for­mació específica sobre com fun­ci­ona la indústria musi­cal: “Què són els drets d’autor, el negoci edi­to­rial, què és una agència de booking, qui­nes són les fun­ci­ons d’un mànager, com fun­ci­ona una dis­cogràfica i un llarg etcètera, perquè en el fons això és impres­cin­di­ble per a un músic i en veig molts que no tenen conei­xe­ments sobre el tema.”

Aquest any, el Con­curs de Música de Bada­lona cele­bra les noces d’argent. Octavi Moreno és mem­bre de l’equip de coor­di­nació d’una cita que pretén des­ta­par talent local però també ban­des pro­vi­nents d’arreu. Moreno recorda que quan l’asso­ci­ació juve­nil La Rot­llana va començar a pro­moure aquesta ini­ci­a­tiva “hi havia a Bada­lona 240 ban­des de música”. Ara, 25 anys després, “ni tan sols tenim un regis­tre dels grups exis­tents. A mesura que van anar des­a­pa­rei­xent els espais per assa­jar, les ban­des es van haver de bus­car la vida i van mar­xar a altres muni­ci­pis”. Si la Ciu­tat de la Música acaba sent rea­li­tat, reclama que inclo­gui una sala de con­certs sense buta­ques, o que es puguin treure, i bucs d’assaig acces­si­bles també per a qui no es dedica pro­fes­si­o­nal­ment a la música. I llança una petició al govern muni­ci­pal: “Hem de veure encara com ho pen­sen ges­ti­o­nar, però seria interes­sant que en el dis­seny del pro­jecte tin­guin en compte la veu d’aquells que tenen experiència en l’àmbit musi­cal i en l’orga­nit­zació d’esde­ve­ni­ments”.

L’any pas­sat, el premi a millor banda local d’aquest cer­ta­men se’l van endur els rapers Anarkids. Un dels seus mem­bres és en Rubén, cone­gut artísti­ca­ment com a Jaba­Lee. Ell, en nom del grup, reclama que la futura Ciu­tat de la Música dedi­qui apar­tats a la pro­ducció musi­cal, “perquè avui dia hi ha molta demanda”, i que la gent jove pugui tenir accés a cur­sos de pro­ducció musi­cal o ela­bo­ració de bits, o tallers d’expressió... I un dar­rer prec: “Que no s’obli­din del rap, que té molts segui­dors.”