Escoltar abans de projectar

L’anunci de la conversió de l’antiga fàbrica CACI en la Ciutat de la Música, fet per l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha agafat per sorpresa fins i tot els principals beneficiaris: el Conservatori de Música i l’Escola de Música Moderna de Badalona –entre les dues entitats sumen uns 800 alumnes–. A hores d’ara, se sap ben poca cosa del projecte més enllà de la voluntat política, que caldrà veure si arriba a bon port, ja que arriba després d’anys d’intencions frustrades i projectes perduts. Albiol assegura que va de debò i que les obres es posaran a licitació a finals del 2025. L’objectiu és inaugurar la Ciutat de la Música el 2026.

En cas que cristal·litzi, com hauria de ser el nou equipament si aspira a cobrir les necessitats del sector? Responen a la pregunta diferents persones que tenen un vincle, professional o no, amb el sector musical. Martí Serra és un reconegut saxofonista de la ciutat i, a més, és el coordinador pedagògic de l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB), una institució que s’acosta al quarantè aniversari i que ara presta servei des d’un equipament apuntalat, amb goteres, i amb una zona anul·lada per motius de seguretat. Serra recorda que, l’abril del 2023, el ple de l’Ajuntament de Badalona va aprovar una declaració institucional que acordava la reforma de l’edifici actual i que ara, de la nit al dia, s’han trobat amb l’anunci sorpresa de l’alcalde. En una ciutat acostumada a veure com les promeses frustrades s’acumulen, el músic badaloní assegura que des de l’EMMB estan “a l’expectativa, a veure què passa”, sobretot perquè, de moment, només tenen “el titular donat per Albiol” i “se suposa que hi ha dotació pressupostària”. El representant de l’Escola de Música Moderna és del parer que el projecte, en funció de la voluntat política que hi hagi, “pot sortir molt bé o molt malament” i, en aquest sentit, i amb el desig que la CACI s’acabi convertint en un equipament referent, reclama que “es compti amb els professionals de la música abans de prendre decisions”.

D’altra banda, Martí Serra demana que la possible voluntat de reestructurar l’ensenyament musical “no comporti que l’EMMB perdi la seva singularitat i personalitat” ara que són “un projecte pioner i referent en l’ensenyament de la música moderna”. Indica, a més a més, que les 30 aules anunciades “podrien quedar curtes” i sol·licita que l’edi-fici no oblidi les sales d’assaig per a tots aquells músics que no segueixen un programa acadèmic.

Rosa Carbonell és gestora cultural i té experiència programant activitats a Badalona. Al seu parer, el més primordial, si el projecte tira endavant, és que el nou equipament “sigui un espai de gestió tan sobirà com sigui possible”. Aquest repte hauria d’obligar a escoltar el sector, que és precisament “el que no s’ha fet fins ara, com demostra el fet que el Conservatori i l’Escola de Música no en sabien res fins a cinc minuts abans de la roda de premsa”. “Això ens fa sospitar que la intenció no és escoltar el sector, malgrat que té un gran potencial”, indica aquesta activista cultural. La Ciutat de la Música, en paraules de Carbonell, “hauria de ser una oportunitat per revertir el menysteniment que ha viscut el sector cultural a la ciutat els darrers trenta o quaranta anys, període en què la cultura ha estat sempre l’última de la fila”. En aquest sentit, també lamenta la pèrdua progressiva d’espais que ha viscut el sector musical a Badalona i com la burocràcia hi juga en contra. Recorda l’exemple dels Artistes del Geni, un intent frustrat d’oferir un refugi als artistes locals: “Es va trigar molt poc a eliminar-los del mapa i, en lloc de facilitar que tinguessin cabuda a la ciutat, se’ls van posar tots els pals a les rodes possibles.” De peticions concretes per a la CACI, en té més: “Que sigui un espai on es pugui fer música en viu per aprofitar el talent que tenim, que l’administració els pugui acompanyar i que no hi faltin els espais per a la creació o bucs d’assaig perquè els joves i no tan joves puguin crear i assajar, i, per descomptat, que sigui l’espai que millori les condicions nefastes del Conservatori i l’ EMMB.” I, posats a demanar, hi afegeix, “que l’espai no estigui en soledat sinó que formi part d’un ecosistema de les arts en general. No pot ser que una ciutat tan gran com Badalona no tingui equipaments culturals de proximitat en actiu, funció que haurien de fer els centres cívics”. Finalment, Rosa Carbonell mostra la seva desconfiança envers les intencions del govern del PP: “La història ens diu que serà difícil que tiri endavant i que des de l’àmbit polític es fan promeses que no es porten a terme, sobretot en l’àmbit de la cultura.”

Lluís Moya és gestor cultural. Al seu parer, la clau del nou equipament és que sigui “un centre obert a la ciutadania”, un concepte que reclama també per a l’auditori que s’ha anunciat. Aquest badaloní entén que és “obvi” que la Ciutat de la Música ha d’incloure sales d’assaig obertes a tothom, sobretot per evitar “convertir la CACI en un equipament reservat només per a la gent del Conservatori i de l’Escola de Música”, i veu “ imprescindible” que s’hi programi formació específica sobre com funciona la indústria musical: “Què són els drets d’autor, el negoci editorial, què és una agència de booking, quines són les funcions d’un mànager, com funciona una discogràfica i un llarg etcètera, perquè en el fons això és imprescindible per a un músic i en veig molts que no tenen coneixements sobre el tema.”

Aquest any, el Concurs de Música de Badalona celebra les noces d’argent. Octavi Moreno és membre de l’equip de coordinació d’una cita que pretén destapar talent local però també bandes provinents d’arreu. Moreno recorda que quan l’associació juvenil La Rotllana va començar a promoure aquesta iniciativa “hi havia a Badalona 240 bandes de música”. Ara, 25 anys després, “ni tan sols tenim un registre dels grups existents. A mesura que van anar desapareixent els espais per assajar, les bandes es van haver de buscar la vida i van marxar a altres municipis”. Si la Ciutat de la Música acaba sent realitat, reclama que inclogui una sala de concerts sense butaques, o que es puguin treure, i bucs d’assaig accessibles també per a qui no es dedica professionalment a la música. I llança una petició al govern municipal: “Hem de veure encara com ho pensen gestionar, però seria interessant que en el disseny del projecte tinguin en compte la veu d’aquells que tenen experiència en l’àmbit musical i en l’organització d’esdeveniments”.

L’any passat, el premi a millor banda local d’aquest certamen se’l van endur els rapers Anarkids. Un dels seus membres és en Rubén, conegut artísticament com a JabaLee. Ell, en nom del grup, reclama que la futura Ciutat de la Música dediqui apartats a la producció musical, “perquè avui dia hi ha molta demanda”, i que la gent jove pugui tenir accés a cursos de producció musical o elaboració de bits, o tallers d’expressió... I un darrer prec: “Que no s’oblidin del rap, que té molts seguidors.”