On hi ha porc, hi ha alegria

Tots coneixem la dita que diu que del porc s’aprofita tot, o que del porc, tot n’és bo. Ho associem al menjar, és clar, però també se sap, per exemple, del seu ús en medicina (dels òrgans se’n fan trasplantaments) i que de la seva merda (els purins) en surt energia neta (biogàs).

Aquest cap de setmana, del porc se n’ha fet una festa multitudinària, centrada tant en la menja com en un grapat d’activitats que posen en relleu tot el cicle de vida d’aquest preuat animal. Es tracta de Fiporc, una fira que va néixer l’any 2014 a Riudellots de la Selva –on l’animal s’ha convertit en un dels principals eixos econòmics i símbol identitari de la població– amb la voluntat de consolidar-se com a fira temàtica de referència a Catalunya.

Només calia fer-hi un volt ahir (o també dissabte) per adonar-se de la magnitud que té Fiporc en aquesta 11a edició com a pol d’atracció, especialment l’àrea de tast gastronòmic com a principal espai de concentració humana al voltant del porc cuit en tot tipus de varietats. També compartint protagonisme amb un escenari de demostracions i exhibicions del procés d’especejament del porc i elaboració d’embotits a càrrec de diversos voluntaris del poble. Tot ben regat pels comentaris d’experts en la matèria. Sense anar més lluny, escoltant el locutor i el popular cuiner i professor Pep Nogué mentre un grup de carnissers tallaven i mostraven cadascuna de les parts del porc penjat de cap per avall obert en canal, els qui no som de pagès, pròpiament dits, ens vam fer una idea il·lustrativa del que dèiem tot just obrir la crònica.

Per cert, no es tractava d’un porc, sinó d’una truja, com van remarcar només començar. No pel fet que no mostrés els seus òrgans sexuals (ja venien tallats), sinó perquè, com ens van alliçonar, “la femella és més melosa i no fa pudor”, entre altres virtuts que tenia la pobra bèstia. Un tros de bèstia: pesava 92 quilos, ni més ni menys, tal com va encertar un espectador d’entre la multitud i que li va valdre guanyar-se un bon fuet. Com el que també li van regalar a una dona gran que va saber per a què servia el pàncrees (“per fer insulina”), ja que, segons va dir en veu alta, havia treballat 17 anys dedicada a extreure els pàncrees dels porcs a la fàbrica porcina local Costa Brava. Val a dir, aprofitant l’avinentesa, que actualment a Riudellots de la Selva arriben diàriament més de 25.000 porcs per ser sacrificats i transformats en diversos productes alimentaris; no debades, s’entén que la indústria càrnia s’hagi convertit en un dels principals motors de l’economia local, convertint Riudellots en el segon municipi d’Europa per on passen més porcs al dia.

També s’entén, doncs, allò que va dir Pepe Nogué que “on hi ha greix hi ha alegria” (diria que la dita parla de pèl, però vaja). Uns per omplir les butxaques i els que no almenys degustant-ho, sigui en format botifarres o ventresca a la brasa, carn de perol o greixons. I que bo era tot! Repetirem.