Alerten de nous fongs fluvials que apareixeran amb la sequera

Noves espècies de fongs que podrien ser “potencialment patògenes” per als humans han estat identificades per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili als rius catalans. La recerca s’emmarca en un projecte finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que estudia els fongs com a indicadors de qualitat ambiental, i ha permès establir que en períodes de sequera algunes espècies podrien quedar més exposades i constituir un risc per a la salut. Josepa Gené, responsable de la Unitat de Micologia i Microbiologia Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili, és la investigadora principal de la recerca, que es concreta en un gran grup de fongs, els ascomicets, i la seva presència en els sediments de l’ecosistema aquàtic, sobre el qual hi ha molt poca informació.

“Els ascomicets en sediments, tant fluvials com marins, han estat molt poc estudiats fins ara i el que fem en el projecte és, a més d’ampliar la base del coneixement sobre les espècies que hi ha, intentar establir patrons de biodiversitat que ens puguin indicar si es tracta d’un ecosistema en bones condicions o, per contra, determinar si hi ha problemes de contaminació d’orígens diferents. En definitiva, el fet que la composició d’una comunitat fúngica s’alteri pot avisar que hi passa alguna cosa”, afirma Gené.

Tot i la seva importància com a indicadors ambientals, l’estudi d’aquests fongs també és bàsic per poder prendre mesures a temps si es detecta que són perillosos per a la salut humana i animal. “Hi ha fongs que són patògens oportunistes de mamífers i d’animals de sang freda, entre d’altres, als quals poden provocar infeccions lleus i greus, no solament als animals que habiten en el medi aquàtic sinó també a aquells que hi transiten, com nosaltres quan ens banyem en un riu”, assegura Gené. 

La investigadora recorda que si hi ha episodis de sequera, els fongs poden quedar exposats. En quedar exposats els sediments a l’aire, aquests fongs podrien començar a produir moltes espores per dispersar-se i causar problemes de salut. Gené, però, indica que “acostumen a ser infeccions que afecten solament la població més vulnerable i no es transmeten entre humans, sinó que s’adquireixen per traumatisme, entre altres vies d’inoculació”. 

En el cas dels fongs identificats i no descrits anteriorment, un cop s’ha analitzat part del seu ADN, s’ha comprovat que estan molt emparentats amb fongs patògens que causen infeccions serioses al continent americà, per exemple. “Aquestes troballes ens permeten no solament completar el coneixement de l’evolució dels fongs sinó també determinar si alguns d’aquests microorganismes podrien representar una amenaça per a la nostra salut”, diu Gené. 

 La Unitat de Micologia i Microbiologia Ambiental de la URV s’ha centrat a estudiar les soques dels fongs de sediments recollits en diferents rius catalans –el Llobregat, el Ter, el Segre i l’Ebre, entre d’altres, des de les capçaleres fins als trams baixos– i també en petits rierols. Un cop obtinguts en cultiu al laboratori, s’investiguen per veure com són, saber quin potencial patogen tenen, és a dir, si són capaços de desenvolupar-se a 36 o 37 graus centígrads (que és la temperatura del cos humà), saber què passa quan se’ls enfronta amb cultius de cèl·lules humanes i quina resistència tenen a fàrmacs antifúngics. Tot plegat per esbrinar si realment amb les condicions del canvi climàtic (sequera, temperatures més altes...) podrien proliferar amb més facilitat i representar un perill. De totes maneres, Gené recorda que no cal alarmar-se –“simplement estar alerta, això sí”, diu– ja que aquests fongs han existit tota la vida. “El que passa és que ara, coneixent les seves característiques, ens podríem plantejar d’establir mesures de control ambiental, però per a això encara hi ha molta feina per fer”, afirma.