Urbanisme
Lleida es projecta fins el 2030 amb voluntat de ser “la segona capital de Catalunya”
El Pla d’Actuació Municipal preveu una inversió de més 1.400 milions d’euros en els pròxims set anys
El paer en cap de Lleida, el socialista Fèlix Larrosa, ha presentat aquest dijous els eixos principals del Pla d’Actuació Municipal, que preveu 231 actuacions a executar amb l’objectiu de transformar la ciutat des d’ara i fins a l’any 2030 i fer “una Lleida més internacional, educada, culta, socialment més responsable, verda, amable i plena d’oportunitats, amb una administració moderna i propera a la ciutadania”.
Larrosa ha posat l’accent en el projecte Barris Vius, orientat a promoure la transformació de quatre àmbits de la ciutat que presenten diferents reptes, com són la Mariola, el Centre Històric, Magraners i el Clot. En el cas del Centre Històric, a més, es farà una aposta especial com a districte jove de la ciutat. “Hem pensat que el barri més antic de la ciutat ha de ser el més innovador, el barri on hi ha més gent gran de la ciutat ha de ser el barri pensat per la gent jove, un barri on passin coses”, ha dit l’alcalde.
Larrosa també ha destacat la necessitat d’impulsar el model de proximitat de la Guàrdia Urbana, la millora de l’espai públic, la perspectiva de gènere com a element transversal a totes les polítiques públiques i la cura per les persones vulnerables.
“Això no és una declaració d’intencions, això és un compromís. Tots els mecanismes municipals, siguin els econòmics o dels recursos humans, totes aquelles actuacions i decisions que faci el govern municipal aniran en direcció de fer del PAM un document real”, ha assegurat.
El govern municipal pretén fer de Lleida “la segona capital de Catalunya”, amb una inversió induïda prevista en aquest període que supera els 1.400 milions d’euros.
Pel que fa a l’urbanisme, es preveu la transformació de la ciutat mitjançant la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM); l’Operació Rambla, per transformar Ferran en una nova àrea d’atracció econòmica; l’ampliació dels Camps Elisis, recuperant el rol de gran parc de la ciutat; el projecte de platges de la ciutat a la llera del riu Segre; i la Ronda Verda de la Mitjana a l’Arborètum amb les noves sendes arbrades.