Societat
Sis-cents reclusos de més a les presons catalanes
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha presentat les dades sobre la població reclusa aquest dimecres. Tura ha destacat l'esforç del departament per "descongestionar" les presons, amb l'obertura del centre Brians 2, que ja acull un miler de presos i on a la llarga n'hi cabran 1.500, i el nou centre de justícia juvenil de Can Llupià, amb 60 places. El moment de màxima saturació de les presons va ser el desembre del 2006 i per pal·liar el dèficit de places s'estan construint dos centres més.
La capacitat actual dels centres penitenciaris és de 8.800 places, segons les xifres facilitades per la consellera en la presentació del setè butlletí d'informació estadística penitenciària, però les presons acullen 595 presos més de la seva capacitat. Una xifra que ha millorat en relació a anys anteriors gràcies a l'obertura de dos centres.
Una situació que Montserrat Tura es proposa millorar amb la construcció de dues presons més, el centre penitenciari Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), i el centre per a joves de Quatre Camins, a la Roca del Vallès (Vallès Oriental). També està en licitació un nou centre penitenciari a Figueres, que ha de substituir l'actual d'aquest municipi i el de Girona.
Un total de 425 persones més que el 2006 paguen condemna a les presons catalanes, un augment superior al creixement demogràfic de Catalunya, que enfila fins a 9.395 el nombre de presos, una xifra "molt alta", segons Tura i en relació a la població reclusa d'altres països europeus.
De fet, tant Catalunya, amb 130 interns per cada 100.000, com l'Estat espanyol, amb 149 presos per cada 100.000 habitants, tenen unes xifres molt superiors a la d'altres països, com Itàlia, amb una taxa de 67 per 100.000 habitants, o Suècia, amb 79 presos per 100.000 habitants.
Tot i això, la consellera s'ha mostrat optimista per l'augment de persones que compleixen condemna amb una mesura penal alternativa, que ha estat del 38% en relació al 2006 i també de l'augment del nombre de persones ocupades a les presons, amb 2.332 interns que treballen en els tallers interns i externs.La consellera també ha destacat que, "contràriament a l'opinió popular", les persones en situació de presó preventiva també han crescut de forma notable, fins al punt que hi ha 2.134 interns pendents de judici, quan el 2006 eren 1.922.
Els homes continuen formant el gruix de presos però cada vegada són més les dones condemnades a complir una pena de presó. Si el 2006 hi havia un 6,8% de dones empresonades, el 2007 la xifra era del 7,4%.
En relació a la nacionalitat, l'augment d'interns estrangers també s'ha notat, del 37,5% de presos estrangers del 2006 s'ha passat al 40,2%. És a dir, que 4 de cada 10 interns són immigrants., majoritàriament procedents del Magrib i de països llatinoamericans, però amb un increment dels presos de països europeus.
La capacitat actual dels centres penitenciaris és de 8.800 places, segons les xifres facilitades per la consellera en la presentació del setè butlletí d'informació estadística penitenciària, però les presons acullen 595 presos més de la seva capacitat. Una xifra que ha millorat en relació a anys anteriors gràcies a l'obertura de dos centres.
Una situació que Montserrat Tura es proposa millorar amb la construcció de dues presons més, el centre penitenciari Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), i el centre per a joves de Quatre Camins, a la Roca del Vallès (Vallès Oriental). També està en licitació un nou centre penitenciari a Figueres, que ha de substituir l'actual d'aquest municipi i el de Girona.
Un total de 425 persones més que el 2006 paguen condemna a les presons catalanes, un augment superior al creixement demogràfic de Catalunya, que enfila fins a 9.395 el nombre de presos, una xifra "molt alta", segons Tura i en relació a la població reclusa d'altres països europeus.
De fet, tant Catalunya, amb 130 interns per cada 100.000, com l'Estat espanyol, amb 149 presos per cada 100.000 habitants, tenen unes xifres molt superiors a la d'altres països, com Itàlia, amb una taxa de 67 per 100.000 habitants, o Suècia, amb 79 presos per 100.000 habitants.
Tot i això, la consellera s'ha mostrat optimista per l'augment de persones que compleixen condemna amb una mesura penal alternativa, que ha estat del 38% en relació al 2006 i també de l'augment del nombre de persones ocupades a les presons, amb 2.332 interns que treballen en els tallers interns i externs.La consellera també ha destacat que, "contràriament a l'opinió popular", les persones en situació de presó preventiva també han crescut de forma notable, fins al punt que hi ha 2.134 interns pendents de judici, quan el 2006 eren 1.922.
Els homes continuen formant el gruix de presos però cada vegada són més les dones condemnades a complir una pena de presó. Si el 2006 hi havia un 6,8% de dones empresonades, el 2007 la xifra era del 7,4%.
En relació a la nacionalitat, l'augment d'interns estrangers també s'ha notat, del 37,5% de presos estrangers del 2006 s'ha passat al 40,2%. És a dir, que 4 de cada 10 interns són immigrants., majoritàriament procedents del Magrib i de països llatinoamericans, però amb un increment dels presos de països europeus.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.