Referents en parts naturals

El Bruno arribarà a aquest món a finals de mes. Si cap imprevist no ho impedeix, naixerà a la Casa Laietània, a Badalona, per la via d’un part natural. Els seus pares, la Sònia i l’Adrián, viuen a Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès, i la distància respecte a l’espai on volen donar la benvinguda al Bruno, uns 50 quilòmetres, els inquieta una mica. Però tot just han fet una visita a aquest centre de naixements del Germans Trias –popularment conegut com a Can Ruti– i les llevadores els han tranquil·litzat pel que fa a la logística del part. “Tenim clar que el Bruno al final serà qui decidirà on vol néixer, però volem el part més natural possible i, en aquest cas, ens dona seguretat que sigui una casa de parts pública i que estigui al costat de l’hospital per si es presenta qualsevol complicació”, diu la Sònia. La parella observa la instal·lació i el ventall de possibilitats que se li obrirà. Ella sap que acabarà com el cos li demani, diu. L’atreu la banyera, “però potser està idealitzada”, reflexiona. A l’Adrián el fa sentir còmode viure el moment màgic en un espai que no està ple de màquines i cables. “Fins i tot l’olor és diferent”, subratlla.

Quan encara no s’ha complert el tercer aniversari de la inauguració de la Casa Laietània, aquest servei públic s’ha convertit en el gran referent dels parts naturals. Ideat per un equip de llevadores, des del centre de naixements s’ha seguit l’embaràs de 583 dones, 417 de les quals han pogut gaudir d’un part natural sense necessitat de ser derivades. El de Can Ruti és l’únic hospital públic que disposa d’un espai d’aquestes característiques, amb les sales d’operacions convencionals molt a prop però separats. És el més similar a una casa particular. Per això la demanda no cessa. Per poder donar a llum en aquest espai, la dona ha de demanar a la seva llevadora de referència que la hi derivi, ha de dur a la panxa un únic bebè, no pot haver experimentat cap cesària prèvia i ha de tenir entre 16 i 42 anys. Es descarta qualsevol part de risc. Un dels elements destacats del servei és que l’embarassada, en el moment del part, pot estar acompanyada de tothom qui li vingui de gust. També d’altres fills, si en té.

La Carla de Otero va optar per parir el seu fill Èric a la Casa Laietània, seguint el consell de la llevadora de Caldes de Montbui. Abans havia tingut una filla però ara buscava un sistema més natural. Va visitar el centre de Badalona i també l’hospital Taulí i va triar el primer perquè l’expulsió es podia fer dins de l’aigua. A la Casa Laietània, De Otero va viure un procés “molt respectuós, on les llevadores gairebé no van intervenir”. Sols guarda records agradables dels moments previs al naixement: “Des de l’ambient que es va crear, que em va ajudar a connectar amb el món més natural i primitiu quan pensava que no podria culminar el part sola, fins al moment en què vaig entrar a l’aigua calenta, un analgèsic brutal.” Recomana a altres dones viure l’experiència “sense cap dubte”.

Una de les llevadores que van acompanyar la Carla és la Ciara Capece, responsable i ànima del projecte. Tant ella com el seu equip tenen cura de les dones que aterren al servei i procuren crear, des del minut zero, un clima de confiança absoluta que apoderi la dona a l’hora de donar a llum, sense necessitat de recórrer a tècniques farmacològiques per afavorir el part. “El part és una celebració, nosaltres tenim un paper de suport, d’acompanyament, però la protagonista és ella i els seus acompanyants”, subratlla. El 77% de les dones que hi arriben surten de la sala amb el seu fill o filla en braços. La resta han de ser traslladades a una sala convencional, que està a escassos metres per si s’ha de córrer. Una xifra, segons Capece, que està en la línia de centres europeus similars. Si no hi ha cap imprevist –el més habitual és no haver de donar un sol punt de sutura–, les dones i els nadons acostumen a ser a casa seva al cap de molt poc temps. La mitjana és de nou hores.

Les dones que arriben a la casa de naixements del Germans Trias venen derivades per les seves llevadores de referència als centres d’atenció a la salut sexual i reproductiva. La Ciara Capece assegura que la majoria de professionals estan molt sensibilitzades amb el tema dels parts naturals i creu que és important que el Departament de Salut tingui constància de l’augment de la demanda per poder incrementar uns recursos que ella també reclama. La Casa Laietània és també tot un referent per a altres hospitals. L’any passat, a Badalona es van acollir professionals de cinc centres hospitalaris i s’han fet conferències per a llevadores d’altres països, com Xile. També hi passen estudiants de diferents universitats, que hi fan una estada d’un mes. Segons Capese, de cada cinc agraïments que rep Can Ruti, un fa referència a aquest servei.