Tarragona i Girona, les ciutats amb més tipus de pòl·lens a la baixa
Malgrat la sequera, els experts pronostiquen una primavera complicada per als al·lèrgics
Tarragona i Girona són les dues ciutats on més han baixat els nivells de tota mena de pòl·lens els darrers anys, d’acord amb les dades que recull la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB. Per contra, Lleida és on hi ha un increment més important i a Barcelona no hi ha un canvi de tendència tan significatiu com a la resta de ciutats.
En general, a nivell de país, els pòl·lens d’arbres (xiprer, plàtan i olivera) tenen tendència a anar en augment, especialment els dos últims, mentre que d’herbes (parietària, gramínies, blets i artemísia) presenten tendències majoritàriament decreixents. Les dades de la XAC també assenyalen Manresa com una de els ciutats amb concentració pol·línica a la baixa i Tortosa com la segona localitat amb un augment més fort, seguint les passes de Lleida.
Tres dècades de dades
“Tenim dades de Girona des del 1994 i de Tarragona des del 1996. Registrem tots els tipus pol·línics durant l’any i els anem sumant un a un. I és comparant aquestes seqüències de dades que hem vist que a Lleida tots els pòl·lens pugen de manera significativa, mentre que a Tarragona i a Girona la majoria decreixen”, explica Jordina Belmonte, la coordinadora de la XAC.
Si bé les dades són clares, el motiu d’aquesta tendència no ho és tant. O, com a mínim, no és únic. “A banda de la meteorologia, hi ha un cúmul de situacions que poden influir en la presència de pol·len i en aquestes tendències, però fonamentalment tenen a veure amb l’ús que fem de la ciutat. Per exemple si es treuen camps per aixecar més edificis o si es planten o treuen plàtans”, argumenta la investigadora de l’ICTA-UAB. “Fins i tot el creixement dels arbres o ventades que portin pol·len del centre d’Europa hi poden tenir a veure”, hi afegeix Belmonte.
Nivells per sobre de la mitjana
Malgrat que la manca d’aigua podria fer pensar en una situació delicada per a les plantes i, per tant, en un escenari de menys pol·len, la situació és la contrària. Els captadors de la XAC han certificat que els nivells actuals estan per sobre de la mitjana (però per sota dels màxims històrics) atès que “en un escenari de sequera les plantes posen molt més esforç en reproduir-se i alliberen quantitats extraordinàries de pol·len”.
Malgrat les altes temperatures, les plantes han alliberat el pol·len en el moment en que acostumen a fer-ho, i no s’han observat ni avançaments ni tampoc retards en les pol·linitzacions. Tot i l’extrema sequera, els arbres (i en especial els xiprers) s’han carregat de flors de manera extraordinària i estan alliberant grans quantitats de pol·len, amb pics de concentració molt elevada.
D’aquí que els pronòstics dels experts de l’ICTA apuntin a una nova primavera dura i complicada pels al·lèrgics i, de fet, apunten que fins i tot persones que mai han patit al·lèrgia ara la podrien desenvolupar.
Una preocupació de salut pública
Les malalties al·lèrgiques són una preocupació de salut amb un impacte notable en la població. La més freqüent és la respiratòria, amb una estimació de dos milions d’afectats a Catalunya. A més, segons un pronòstic de la Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica, aquesta xifra es podria doblar el 2050. Actualment un 25% de la població pateix rinitis i un 12% asma al·lèrgica, provocats majoritàriament pel pol·len.