tribunals
L’Audiència rebutja el recurs de la Fiscalia i manté el delicte de terrorisme en el cas Tsunami
També rebutja el recurs de Marta Molina i Josep Lluis Alay
La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha desestimat el recurs presentat per la Fiscalia contra la decisió del jutge Manuel García-Castellón de mantenir la investigació contra el Tsunami Democràtic pel delicte de terrorisme. La Fiscalia considera que els fets només suposen delictes de desordres públics i, per tant, la causa ha d’anar als jutjats de Catalunya. La Sala, però, dona la raó al magistrat utilitzant els arguments de la interlocutòria del Tribunal Suprem en què va assumir la investigació per terrorisme contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat Rubén Wagensberg.
I en aquest marc, l’Audiència Nacional tanca la porta a un traspàs de la causa recordant que l’Audiència Nacional és l’encarregada d’instruir i jutjar causes “per delictes comesos per persones integrades en bandes armades o relacionades amb elements terroristes o rebels”.
La causa del Tsunami va passar al Suprem només pel que fa a la instrucció sobre Puigdemont i Wagensberg, però continua a l’Audiència Nacional per a la resta dels investigats que no tenen aforament.
L’Audiència també desestima el recurs de Marta Molina, que denunciava que les diligències de García-Castellón són prospectives. Segons els magistrats, el jutge García-Castellón va actuar correctament per trobar “perjudicats” i “el possible ús d’instruments per causar danys greus”, així com els “nombrosos ferits” per les accions del Tsunami.
Els magistrats també desestimen el recurs de Josep Lluis Alay, que afirmava que no hi ha cap element que acrediti, ni tan sols de forma indiciària, que ha tingut cap participació penalment rellevant en els fets. Segons els jutges, els indicis contra Alay estan recollits a l’auto de Castellón i en un ofici de la Guàrdia Civil. Alay, diuen els jutges de l’Audiència, no era un “simple missatger o assistent aliè als fets que tracta la informació que transmet”, sinó que va tenir una participació “essencial” perquè es duguessin a terme.