Societat

gastronomia

La cervesa artesana, a Montjuïc

Obre fins diumenge el Barcelona Beer Festival, on es poden provar fins a 400 cerveses artesanes

De catalanes n’hi ha quasi 150

La cervesa vol entrar als restaurants i maridar amb la gastronomia

Aquest matí s’ha inau­gu­rat la dot­zena edició del fes­ti­val de la cer­vesa, el Bar­ce­lona Beer Fes­ti­val, la gran festa anual de la cer­vesa arte­sana del Sud d’Europa que durarà tres dies i que es fa a la Fira de Bar­ce­lona a Montjuïc.

Els qui vagin al fes­ti­val de la cer­vesa arte­sana n’hi tro­ba­ran 400 de dife­rents de tot del món, espe­ci­al­ment d’Europa, tot i que també n’hi ha del Canadà, el Bra­sil, Estats Units o Xile. La mei­tat de les cer­ve­ses que s’hi poden pro­var, però, son locals, de dife­rents llocs de l’Estat i quasi unes 150 cata­la­nes. Entre aques­tes citar, per exem­ple la Xino Xano (de Cyclic Beer Farm), 4 Llúpols(de Les Clan­des­ti­nes de Mont­ferri), Creo (de Lo Gam­busí) , IPA Jiao (de Kibus) , Peac­hing Alti­tude (de Fly­Brew) , More­neta Bruna (de Barna Brew), Cur­cu­lla (de Cer­vesa Albera) o Aurora (Ales Agu­llons). Din­tre de les cer­ve­ses arte­sa­nes del país en des­ta­quen algu­nes fetes al Mont­seny: Cas­ta­nya, Flo­rale Cuvée, Märzen, Mala Vida Bour­bon o Neipa, totes de la Com­pa­nyia Cer­ve­sera del Mont­seny, de Sant Miquel de Balenyà, o fetes al Maresme.

“La cer­vesa arte­sana cada vegada es coneix més. El sec­tor i també des del fes­ti­val fa molts anys que estem donant-la a conèixer i cre­iem que ara ja està a l’ide­ari col·lec­tiu gas­tronòmic”, explica Mikel Rius, el direc­tor del fes­ti­val, que asse­gura que aquest és “un punt de tro­bada de la cer­vesa” i vol ser, també, “un punt on la gent s’intro­du­eixi en aquest món”. A diferència del vi, que avui ja la gent en comença a conèixer vari­e­tats, amb la cer­vesa encara queda camí per recórrer, tot i que cada vegada la gent comença a conèixer els prin­ci­pals i dife­rents ingre­di­ents, els dife­rents ordis, els dife­rents llúpols, la manera com es fa i a dife­ren­ciar-les. “Fa més de 150 anys que aquí pràcti­ca­ment només s’ha cone­gut un tipus de cer­vesa, indus­trial, i tots tenim al cap unes mar­ques de cer­ve­ses. Però no només hi ha aquesta cer­vesa: la diver­si­tat és enorme ; vari­e­tat d’ingre­di­ents, aro­mes, colors, de pro­ces­sos, etc”, diu Rius.

Mari­dar amb la gas­tro­no­mia

Una de les inten­ci­ons de donar a conèixer les cer­ve­ses arte­sa­nes és que se sàpiga que és molt com­pa­ti­ble el seu mari­datge amb la gas­tro­no­mia. “En aquest sen­tit nosal­tres estem fent el camí invers al que està fent el vi. El vi es beu als res­tau­rants i ara vol tor­nar, com havia pas­sat abans, a les bar­res del bars en copes. La cer­vesa, sobre­tot, es pren als bars i el que volem és que cui­ners i xefs vegin que també pot mari­dar amb els plats dels seus res­tau­rants”, explica Mikel Rius.

“La cer­vesa arte­sana té molt d’arre­la­ment en el ter­ri­tori, se’n fa a tot Cata­lu­nya, sobre­tot en peti­tes pobla­ci­ons o ciu­tats peti­tes i mit­ja­nes”, diu Mikel Rius, que asse­gura que les empre­ses que fan aquest tipus de cer­ve­ses “son molt dina­mit­za­do­res soci­al­ment i cul­tu­ral­ment d’aques­tes pobla­ci­ons”. A Cata­lu­nya hi ha prop d’un cen­te­nar de peti­tes fàbri­ques de cer­vesa que estan agru­pa­des al Gremi d’Ela­bo­ra­dors de Cer­ve­ses Arte­sa­nes i Natu­rals (GECAN). Segons Rius, “cada vegada hi ha més page­sos que estan fent cereal per fer cer­vesa, ordis i llúpols, per donar valor al pro­ducte”. Tot això –manté– poten­cia el ter­ri­tori i dona vida al camp i la page­sia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia