La monarquia
El bufó de la cort
Albert Boadella i els seus Joglars han estrenat a Madrid la peça teatral El rey que fue, obra basada en la vida i miracles de l’emèrit. Si l’objectiu era, com van fer amb Jordi Pujol, estripar-lo sense pietat, la campanya de promoció que ha fet el director ha semblat buscar precisament l’efecte contrari: enlairar-lo als altars de la història. En el cas de Pujol, la democràcia va fer el seu camí i els seus successors van anar perdent elecció rere elecció. Els Borbons no perden mai.
Les dues idees que defensa ara Boadella, convertit fa temps en una joguina en mans de la dreta espanyola, és que Joan Carles I va portar la democràcia a Espanya i que de cap manera pot morir lluny de palau. Això suposaria per a ell un fracàs insuportable.
Els pecats de l’emèrit, que per a una obra còmica van bé per fer riure una estona, són del tot venials. Per a Boadella, el que restarà és la seva pretesa grandesa com a successor de Franco. Això sí, en totes les entrevistes Pedro Sánchez és un immoral que vol destruir Espanya; Carles Puigdemont, un indigent intel·lectual, i Barcelona i Catalunya, les dues cares de l’imperi del mal.
Els elogis a la institució monàrquica van acompanyats, és clar, d’una passió desenfrenada envers Díaz Ayuso i la previsió d’un Núñez Feijóo al qual ja assenyala com a futur president del govern, igual que dona per fet que Elionor serà reina. D’un home tan llegit s’espera sempre una certa crítica als poders establerts. Fins i tot es queixa, en una entrevista a El Mundo, com el procés va expulsar La Caixa de Barcelona. Se suposa que precisament una entitat financera d’aquest poder hauria d’estar en el punt de mira dels intel·lectuals d’esquerres. Doncs tampoc.
Dubtem que l’obra, amb el sempre convincent Ramon Fontserè fent de rei emèrit, arribi a Catalunya. Segons Boadella, aquí no pot passejar ni pel carrer. Fals. És l’autoanomenat president de Tabarnia i per tant gaudeix d’una admiració gens dissimulada de grans sectors de la població ultra, als quals animo a llogar un teatre perquè Els Joglars puguin fer veure que es foten del rei. En realitat, ho sabem, són una peça més en l’engranatge, com alguns dels documentals estrenats últimament que mantenen l’emèrit com el gran campechano dels últims quaranta anys.
“Me gusta la fruta”
Fa uns dies el mateix Boadella i la seva musa, Isabel Díaz Ayuso, van protagonitzar un acte conjunt a Barcelona. La presidenta de Madrid, que també és presidenta de Tabarnia a la seva comunitat –tal com sona–, va premiar alguns dels “herois” constitucionalistes. Van rebre una samarreta amb la bandera d’Espanya i el lema “Me gusta la fruta”, que com és ben sabut ve de l’insult “fill de puta” que la presidenta de Madrid va etzibar a Pedro Sánchez. Si resulta que “fruta” i “puta” són ara sinònims, com hauríem de definir les cares de felicitat dels premiats amb la samarreta abraçats a la presidenta madrilenya?
Cap a Suïssa, que hi falta gent
Aquest hivern els mitjans espanyols confirmen que l’emèrit ha passat més temps a Suïssa que als Emirats Àrabs. És un país que coneix bé per motius fiscals ben obvis. A Ginebra, a més, està més a prop d’Espanya i té prou amics amb qui compartir en mansions de mides diverses les seves coses. S’ha sabut que una d’aquestes “amigues” és una de les seves amants, o això sempre s’ha dit, més llegendària, la mallorquina Marta Gayá, provinent d’una de les famílies més riques de les Illes. Com a Dubai, a Suïssa el pare de Felip VI tampoc tributa cap impost a la seva estimada pàtria encara que continua fent les seves visites a Sanxenxo al seu millor amic de sempre, Pedro Campos.
No digui Girona, digui Cadis
Continua l’exili de Felip VI i la seva filla Elionor del seu comtat gironí. L’acte de proclamació del Premi Princesa de Girona Social 2024 ha tingut lloc aquesta setmana a Cadis. Allà, el monarca va ser rebut com cal pels constitucionalistes, i els republicans, que n’hi ha, es van quedar tots a casa. Hi haurà una gira per tot Espanya per presentar un “pessebre”, que en diem els periodistes, que té com a objectiu anar rentant la imatge dels Borbons amb una arma de doble tall. Mentre els premis portin el nom de Girona sempre podrem recordar-los que aquí no són benvinguts.