El cep terrassenc s’estén del Vallès al Baix Llobregat

L’any 2021, l’Ajuntament de Terrassa va començar un projecte, amb una crida a la ciutadania, per recuperar l’espècie autòctona de ceps i el passat vitivinícola del municipi que la va convertir, juntament amb la cocapital del Vallès Occidental, Sabadell, i altres poblacions en la comarca amb una especialització vitivinícola més gran, per davant de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia, entre els segles XVIII i XIX, abans que la fil·loxera i la industrialització en provoquessin gairebé la desaparició.

D’aquesta crida per trobar ceps que creixien al mig de la natura, es va poder recuperar la varietat del cep terrassenc, que es va començar a plantar en una finca privada, a Can Font de Gaià, amb la voluntat inicial de fer la verema el setembre del 2026. Ara, també s’hi sumarà el celler Can Morral del Molí, un dels productors que, des de fa 15 anys, ha mantingut de manera més intensa el conreu de la vinya i l’olivera, que la família ha anat passant de generació en generació des del segle XV a la finca situada a cavall d’Ullastrell i del Baix Llobregat. A la primavera, començaran la plantació de 250 ceps de la varietat recuperada terrassenc, que s’afegirà a l’actual producció de vi ecològic sense additius provinent del raïm de les seves vinyes, que són de les varietats ull de llebre, chardonnay, garnatxa negra, muscat, xarel·lo, sumoll i macabeu, amb ceps d’entre 60 i 80 anys d’antiguitat.

El treball de validació i recuperació del cep terrassenc el va fer l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) i, el desembre del 2021, l’Ajuntament també va decidir arrendar, per concurs, a l’empresa Rabassaires –dedicada a recuperar terrenys en desús a la comarca, com han fet a Cerdanyola i a Collserola– durant deu anys el cultiu de vinya en una parcel·la de Mossèn Homs. La intenció és recuperar també altres varietats antigues, i un 10% de les 450 plantacions que es van fer es dedicaran al cultiu experimental, que també inclou el cep trobat, blanc.

El cep terrassenc es caracteritza per un raïm de gra atapeït, de color verd fosc abans de la maduració i resistent al fred i a les plagues, expliquen des del consistori, que l’any passat va demanar al Consell Regulador de la Denominació d’Origen (DO) que l’integri com a zona de producció vitivinícola.

La recuperació de la vinya a Terrassa vol revertir la davallada de terrenys dedicat a aquest conreu, ja que la producció agrícola local està dedicada als cereals, els farratges i la petita horta de subsistència. A més, és un dels eixos de treball del projecte de l’Anella Verda del municipi.

A la cocapital, Sabadell, la recuperació de la vinya es van iniciar el 2008 al parc agrari de Can Gambús, que comercialitza el vi amb el nom d’Arraona en col·laboració amb L’Olivera Cooperativa. La comarca tenia, al segle XIX, un 68% de la superfície conreada dedicada a la vinya, amb varietats com ara el picapoll, la garnatxa, el macabeu, el xarel·lo i d’altres d’autòctones. Entre Terrassa i Sabadell produïen el 17% fet de la província de Barcelona.