L’arbrat urbà també pateix

En el cas de Barcelona, fonts municipals expliquen que des de fa anys s’està duent a terme un treball de plantació d’espècies arbòries de clima més càlid. Algunes d’aquestes espècies, per exemple, comencen ja a ser històriques, com les que es van plantar a Montjuïc el 1929, introduïdes per Forestier i Nicolau Maria Turdurí: xicrandes i tipuanes que són espècies originàries de l’Amèrica del Sud però que s’adapten perfectament al clima de la ciutat. Aquestes espècies s’han plantant des de llavors de manera abundant, tant en carrers com en parcs.

Un altre pas important en la introducció de noves espècies va ser en els anys noranta, coincidint amb l’època olímpica, quan es va començar a substituir el plàtan que dominava els carrers del centre de la ciutat per espècies més adaptades com el lledoner, la sòfora o la mèlia. En els últims cinc anys, el servei de Parcs i Jardins està plantant arbres que suporten molt bé les condicions de sequera extrema i altes temperatures, com l’arbre del foc, l’ipé, la corísia o l’arbre del corall.

Fonts del servei expliquen que també es planten palmeres i agavàcies –que, com els anteriors, tenen un metabolisme adaptat– però no són espècies a potenciar en els carrers, ja que els serveis ambientals que donen –l’ombra o la retenció de contaminants– són limitats. Per això, es potencien més les espècies de climes temperats o sub-tropicals, que provenen predominantment de l’Amèrica del Sud, la Xina, Sud-àfrica o la regió mediterrània d’Austràlia.

Les espècies que s’han deixat de plantar perquè presenten una baixa resistència a les condicions de sequera i a les altes temperatures són: tots els pollancres, els til·lers, els castanyers d’Índies, els cedres i altres coníferes. Durant aquests últims mesos les tasques de reg de l’arbrat han anat evolucionant adaptant-les a cada moment i a les condicions que marcaven els decrets de sequera. Des d’inicis de febrer, l’arbrat de Barcelona es rega només amb aigua freàtica i se’n fa reg de supervivència. El dispositiu actual permet regar uns 85.500 arbres, amb una periodicitat que varia entre una i tres setmanes depenent de les necessitats de cada espai. Segons les mateixes fonts, des de la fase d’excepcionalitat per sequera s’ha efectuat un seguiment de l’estat dels arbres de la ciutat, uns 250.000, amb l’objectiu de veure’n l’evolució. Segons les dades recollides, l’estimació de mortalitat d’arbrat a la ciutat fins al febrer del 2024 ha estat d’uns 2.000 exemplars.

Verificar l’estat dels arbres és bàsic per a la seguretat de les persones: l’estiu passat una noia de 20 anys va morir en caure-li a sobre una palmera al barri del Raval. Evidentment, la mortalitat de l’arbrat públic no és exclusiva de Barcelona i en molts altres municipis s’estan talant o retirant arbres morts per evitar riscos. N’és un exemple Vilanova i la Geltrú, on s’han tallat més d’un centenar d’arbres morts o malalts, sobretot oms i pollancres, per substituir-los per altres espècies més resistents.