La síndica posa el focus a l’alberg de Badalona

“Quin fred ha fet aquesta nit, i quina gana!” Ho diu una dona amb una cardiopatia que fa deu dies estava a l’alberg Can Bofí Vell i que ara viu al carrer, una altra vegada, perquè l’Ajuntament deu 1,7 milions a la cooperativa que se’n feia càrrec. Ningú no ha trobat cap solució i l’alberg ha tancat. La síndica, Esther Giménez-Salinas, i el seu equip han posat els ulls en la crisi badalonina, que afecta 45 persones sense llar. El director dels Serveis Socials, Jordi Sànchez, explica: “Vam fer el requeriment d’informació a l’Ajuntament la setmana passada. L’actuació és d’ofici, a partir que hem conegut el cas als mitjans. Ens preocupa la gent que s’ha deixat al carrer. Hem demanat informació sobre el deute, i sobre com acompanyen els usuaris que han quedat desatesos.” L’oficina ha afirmat: “D’acord amb les informacions publicades, algunes de les persones que han quedat desateses tenen situacions greus de fragilitat i d’especial desprotecció, i un estat de salut força deteriorat.”

Sis usuaris de Can Bofí Vell van assistir dilluns al ple municipal. Van veure com no prosperava, novament, una moció per reclamar recursos per a les emergències, “per als pobres més pobres”, amb paraules de la plataforma Badalona Acull, promotora de la moció. En el centre de la moció hi havia la proposta de Drets Socials de la Generalitat a l’Ajuntament: que mentre preparen la licitació com Déu mana facin un contracte d’emergència de sis mesos que ells –Generalitat– ho pagarien i Can Bofí pot seguir obert. L’Ajuntament va insistir dilluns que no pot ser. Ahir explicaven per què no és legal, diuen, fer el contracte: “Els serveis jurídics de l’Ajuntament entenen que no és una situació esdevinguda, ja que s’hauria d’haver licitat el servei.” No seria una emergència, segons això. Ara el govern local diu que, si la Generalitat pot fer aquest contracte, li proposen signar un conveni per cedir-li les competències... La sensació, per a qui ho pateix, és que l’un per l’altre i tot està per fer.

En el ple va prendre la paraula un dels usuaris, Douniane. Fa temps que viu a Badalona i ha col·laborat amb entitats de la ciutat. “Tenia feina a Casablanca, però volia un futur millor. Tinc dues filles, una amb discapacitat. Estic aquí per la meva nena, no per diners. Els cinc anys que he passat aquí són els més durs de la meva vida, però també he estat feliç, perquè hi ha persones bones (...). A l’alberg hi havia persones que havien estat més de deu anys al carrer i ara no sé on són. N’hi ha que necessiten medicació... Tots estem al mateix vaixell, tots iguals. Sisplau!”

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/2414989-salut-invertira-45-milions-en-l-ampliacio-de-l-hospital-del-vendrell.html

2414989