Un nen discapacitat espera des del setembre transport sanitari per anar a escola

Un nen d’onze anys de Barcelona amb un grau de discapacitat reconegut del 83% espera des del setembre passat el transport sanitari al qual té dret perquè el dugui cada dia a l’escola. Els pares del menor han fet públic el cas a través de les xarxes socials, i en declaracions a l’ACN, el pare del nen, Oriol Rodrigo, ha explicat que des d’aleshores assumeixen ells mateixos el transport amb les dificultats que comporta. El noi té reconegut el dret a un vehicle de transport sanitari no urgent amb un tècnic sanitari d’acompanyant, però des del Consorci d’Educació de Barcelona expliquen que un canvi en la normativa que afecta els requeriments dels vehicles ha provocat dificultats “greus” de contractació.

Rodrigo ha recordat que el nen ja utilitzava el transport autoritzat abans de la pandèmia de la covid-19. Amb l’arribada del confinament va quedar desactivat, “però no se li va retirar”. En el cas d’aquesta família, el confinament es va traduir en tres anys sense sortir de casa a causa dels problemes respiratoris que el menor arrossega des del naixement, amb escolarització a domicili i amb els pares, els dos sense feina, pendents del menor.

El setembre passat, però, el nen es va reincorporar a l’escola, un centre especial situat a cinc quilòmetres del domicili familiar. Va ser aleshores quan els pares van demanar que es reactivés el transport, una mesura que, segons Rodrigo, es va aprovar “a principis d’octubre”.

“El temps va anar passant i no teníem notícies del transport. Vam demanar explicacions a través de l’escola i la resposta va ser que no hi ha vehicles”. Rodrigo afirma que aquesta és també l’única resposta escrita que té del Consorci d’Educació de Barcelona. Alhora indica que, sempre a través de l’escola, el Consorci hauria proposat pagar un taxi a la família per cobrir el transport, però els pares del menor descarten aquesta opció perquè les necessitats del seu fill fan que un taxi no sigui el vehicle idoni per fer la tasca.

La situació s’ha vist agreujada pel fet que els pares estan sense feina des del 2017, després que el 2020 la pandèmia frustrés un intent del pare d’iniciar una aventura empresarial com a autònom. La reincorporació del menor a l’escola obria la possibilitat als seus progenitors de tornar al mercat laboral, però la manca del transport per al nen els dificulta aquesta opció. “No podem prendre depèn de quins compromisos per l’atenció que hem de prestar-li”, ha explicat Rodrigo.

De la seva banda, en resposta a les preguntes de l’ACN el Consorci d’Educació ha explicat que l’entitat proveeix el servei de transport escolar als centres d’educació especial de la ciutat mitjançant la contractació d’empreses externes especialistes. Afegeix que aquest servei s’ha proporcionat “amb regularitat” els darrers anys, però que aquest curs, un canvi normatiu que afecta els requeriments dels vehicles que poden dur a terme aquest transport ha derivat en manca de vehicles i de conductors i, per tant, en dificultats “greus” de contractació.

En el cas concret de la família que protagonitza aquesta informació, el Consorci assegura que ha estat en contacte amb ella i que li ha proposat “fer-se càrrec de les despeses del transport al centre educatiu de l’alumne per tal que puguin contractar el servei que considerin oportú”.

Rodrigo ha reiterat, després d’aquesta resposta, que el Consorci només s’ha posat en contacte amb ell en la resposta per escrit en què li asseguren que no hi ha vehicles disponibles, però ha celebrat la “novetat” de poder contractar pel seu compte el servei que consideri oportú a càrrec del Consorci. En tot cas, ha afegit que s’ha assabentat de la proposta a través de l’ACN i que, per tant, tampoc la té per escrit, per la qual cosa ha considerat que el problema persisteix.