crònica
Una marabunta davant el caos
Una allau de gent sortia del tren a Badalona i caminava deu minuts fins al metro cap a Barcelona
Desconcert, incredulitat, desinformació, indignació i resignació. “Ha sigut un caos”, “és inviable”, “hi havia una marabunta de gent”, “ha estat difícil sortir”. Són alguns dels sentiments i opinions que usuaris de Renfe de l’R1, la línia del Maresme, expressaven ahir quan sortien o entraven a l’estació de Badalona en una de les pitjors jornades viscudes a la xarxa de rodalies. Entre trenta minuts i una hora és el retard que molts passatgers van suportar ahir per poder arribar a Barcelona. Uns retards que es van repetir, o fins i tot incrementar, a la tornada. La desviació dels passatgers des de l’estació de Renfe de Badalona, on acabaven el recorregut els trens de l’R1, fins a la parada de l’L2 Badalona Pompeu Fabra era un formigueig de gent. Un anar i venir interminable que va començar ben aviat i que va agafar molts dels usuaris per sorpresa. “No sabia què havia passat fins que ens han fet baixar a tots del tren i ens han fet anar cap al metro”, explicava l’Èric, de Premià de Mar, que a les 8 del matí anava cap a Barcelona per estudiar quan va saber que un sabotatge de cable a Montcada impedia l’arribada de trens a Barcelona. Més tard, fent el camí de retorn, va haver de trucar a la mare perquè l’anés a buscar a Badalona per no haver d’esperar una hora el següent tren. “Era una allau de gent”, assegurava, per descriure la quantitat de persones que al matí, en hora punta, sortien d’un tren ple a vessar per fer un trajecte de deu minuts fins a la parada de l’L2, enmig d’un col·lapse de trànsit. “Hi havia caos de cotxes i de gent al carrer, era perillós.”
“Hem fet una excursió per Badalona”, criticava en Gerard, de Vilassar, que va acumular una hora de retard i lamentava que el tren sigui “inviable com a transport útil” per assumir la població que ara viu al Maresme. El Pau, de Palafolls, amb una bossa per passar la setmana, enfilava el llarg trajecte per poder entrar a classe a la universitat, a Tarragona. “Porto 30 minuts de retard”, explicava. Una altra usuària, l’Elisabet, de Sant Pol de Mar, fins i tot es mostrava disposada a “pagar” una part del bitllet si aquesta possibilitat servís per invertir en el manteniment de la infraestructura o per garantir la seguretat, per evitar, per exemple, el caos provocat pels robatoris de cable.
L’Elisabet, a més, estava molesta perquè a part dels inconvenients per anar i tornar, ahir els usuaris havien de pagar el bitllet de metro, una despesa que normalment s’estalvien amb el tren. Això va passar sobretot a primera hora, quan als trens no hi cabia ni una agulla. Ni al metro. De fet, l’Èric explicava que ell havia tingut “sort” perquè quan sortia de l’estació de Badalona personal de Renfe li va donar un bitllet per entrar gratis al metro. “Però hi havia tanta gent que no tothom ho ha vist”, remarcava. Al tornar de Barcelona, de fet, l’Elisabet va veure com dins de la parada de l’L2 de Badalona ja havien obert una porta per facilitar el pas dels viatgers de Renfe de forma gratuïta. “Ja que no posen busos, almenys entrar sense pagar”, es queixava.
A mig matí, els usuaris que es desplaçaven per anar a la feina van donar pas a centenars de turistes, molts amb maletes, que arribaven per passar uns dies de vacances o es desplaçaven des dels hotels del Maresme cap a Barcelona per visitar la ciutat. “Quin dia”, es lamentava un guia que conduïa una seixantena de turistes polonesos. Avui, almenys a l’R1, el caos ja haurà acabat.