Medi ambient

El cel sobre Catalunya

Una vintena d’espais repartits pel territori permeten fer observacions astronòmiques

Prop de 40 entitats apleguen astrònoms aficionats que s’interessen per l’univers

Col·laboren amb els investigadors professionals que fan recerca compartint les dades que recullen

L’interès per mirar el cel és tan antic com la huma­ni­tat, però va ser amb els avenços tec­nològics, matemàtics i físics dels segles XIX i XX que l’astro­no­mia va fer pas­ses de gegant. Men­tre els científics avançaven amb nous des­co­bri­ments i la premsa els difo­nia, també crei­xia l’interès entre el con­junt de la població. Als Països Cata­lans, l’expec­tació que va aixe­car un eclipsi total de sol el 28 de maig del 1900 va que­dar reco­llida en tots els dia­ris de l’època.

Foren un bon número los vehins de nos­tra ciu­tat que ahir a la tarde sor­ti­ren al camp a l’efecte de poder obser­var l’eclipse solar anun­ciat i molts los que’s con­hor­ta­ren en pre­sen­ci­arlo desde’ls car­rers y ter­rats de sas casas”, es podia lle­gir, en català pre­nor­ma­tiu, al diari Lo Soma­tent de Reus. Arreu de Cata­lu­nya –l’eclipsi va ser par­cial– es van sus­pen­dre clas­ses i fei­nes per poder-lo obser­var. Però l’indret que va atreure l’atenció de científics de tot Europa va ser Elx (Baix Vina­lopó). Allà la pre­visió de bon temps va fer que s’hi aple­gues­sin també repre­sen­tants gover­na­men­tals, de l’exèrcit i fins i tot una dele­gació papal.

Ha pas­sat més d’un segle des que milers de per­so­nes van omplir car­rers, ter­rats i mun­ta­nyes car­re­gats amb vidres fumats per obser­var aquell feno­men, dels pri­mers que es van poder foto­gra­fiar. L’astro­no­mia ama­teur ha can­viat molt, però l’espe­rit de curi­o­si­tat i el delit de mirar el cel es man­te­nen. N’és una mos­tra l’expec­tació que van crear el cap de set­mana pas­sat les auro­res bore­als, si bé en aquest cas es trac­tava d’un feno­men mete­o­rològic. A Cata­lu­nya, com es mos­tra al mapa, hi ha molts llocs on es pot gau­dir d’obser­va­ci­ons astronòmiques, des d’ins­tal·laci­ons d’ins­ti­tu­ci­ons científiques i de recerca fins a asso­ci­a­ci­ons –n’hi ha prop de 40– que aple­guen els afi­ci­o­nats que no s’hi dedi­quen pro­fes­si­o­nal­ment.

Una d’aques­tes enti­tats és Aster, l’Agru­pació Astronòmica de Bar­ce­lona. Va ser fun­dada el 1948 per un col·lec­tiu de joves que volien com­par­tir la seva passió. “Hi ha mol­tes afi­ci­ons rela­ci­o­na­des amb la ciència, com l’orni­to­lo­gia, els mine­rals... Pot­ser l’astro­no­mia des­perta interès perquè tracta pre­gun­tes que s’ha fet sem­pre la huma­ni­tat en relació amb l’uni­vers”, diu Josep Masa­lles, pre­si­dent de l’enti­tat. Però també reco­neix que, en gene­ral, la for­mació científica de la població és baixa. “De socis actius a les asso­ci­a­ci­ons, no n’hi ha tants. Un par­tit de fut­bol aplega en un dia tanta gent com les nos­tres acti­vi­tats en anys”, indica. “Hi ha curi­o­si­tat. Si poses un teles­copi a la Ciu­ta­de­lla per veure el Sol o la Lluna, la gent vindrà, sens dubte, però és un interès momen­tani, pun­tual. La cul­tura científica no està prou ben tre­ba­llada a casa nos­tra”, lamenta. “Sap greu dir-ho –hi afe­geix–, però a vega­des les acti­vi­tats que es fan als cen­tres edu­ca­tius tenen poc rigor. Els nens i nenes hi mos­tren molt d’interès, però no hi ha gaire for­mació dels mes­tres, que no trac­ten res d’astro­no­mia a les facul­tats.”

En paral·lel, des­taca la tasca de divul­gació des les asso­ci­a­ci­ons i agru­pa­ci­ons ama­teurs. De fet, l’àmbit de l’astro­no­mia és un dels que obren la porta al que es coneix com a “ciència ciu­ta­dana”: la par­ti­ci­pació de per­so­nes no exper­tes en pro­jec­tes de recerca.

“Els astrònoms afi­ci­o­nats col·labo­rem amb els pro­fes­si­o­nals. Tot el que sig­ni­fica obser­vació de vari­a­bles, com­pu­tació d’aste­roi­des, aspec­tes d’astro­me­tria, obser­vació de pla­ne­tes... Les dades les pas­sem a les ins­ti­tu­ci­ons científiques. Els ama­teurs no tenen gaire temps per fer obser­va­ci­ons i el que fan és diri­gir els teles­co­pis a una zona molt con­creta i això fa que a vega­des cap­tin fenòmens que no detec­ta­rien els pro­fes­si­o­nals. Hi ha ama­teurs, per exem­ple, que han des­co­bert come­tes”, hi afe­geix Masa­lles. L’enti­tat que pre­si­deix és l’asso­ci­ació d’astrònoms ama­teurs en actiu més antiga de tot l’Estat espa­nyol i des de fa més de 40 anys pre­para un reei­xit curs d’ini­ci­ació per a prin­ci­pi­ants.

Foscor natural

El Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes també són des d’aquest any indrets protegits per la seva excel·lent qualitat de cel nocturn. En total, són dinou municipis i 2.088 km² que se sumen als 2.034 km² protegits al Montsec des de l’any 2013. Tot plegat forma una gran zona al nord-oest del país amb el màxim grau de protecció contra la contaminació lumínica que avança cap a convertir-se en la zona protegida més gran en aquest àmbit de tot Europa. També cal afegir-hi, des del 2018, el Parc Natural de la Serra de Montsant, amb un total de 32 municipis implicats i una superfície protegida de 736 km².

La pèrdua de la foscor natural afecta la visió dels estels i, per tant, les zones protegides, a part de preservar la biodiversitat, també són espais indispensables per a l’observació astronòmica. Precisament al Montsant s’ha obert una xarxa de deu miradors astronòmics, situats en els diversos municipis de la seva àrea d’influència, que poden ser visitats tant de dia com de nit per observar el firmament i descobrir-ne no només la bellesa, sinó també un altre element lligat a la protecció lumínica: el silenci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia