Els veïns de la ronda del Mig entre el carrer de Mejía Lequerica –per sota de la Diagonal– i la plaça de Prat de la Riba –per sobre– s’han unit per reclamar el cobriment de l’últim tram pendent de tapar. El 1994 va començar el cobriment d’aquesta ferida urbana de l’època de l’alcalde Porcioles, als anys setanta, però es va aturar a Mejía Lequerica. El president i el secretari de l’associació Movem Barcelona, Óscar Palomino i Joan Hernández, expliquen com és viure al costat d’onze carrils de circulació. L’autopista AP-7 en té menys.
Per què es va aturar la cobertura a Mejía Lequerica?
Joan Hernández: Jordi Hereu ens va dir que no hi havia diners i que es faria més endavant. Inclús havíem pactat amb El Corte Inglés que farien una entrada i una sortida del seu pàrquing directament a la ronda.
Óscar Palomino: La Caixa, El Corte Inglés, Planeta, la Corachán i Pedralbes Centre, quan existia, es van oferir a pagar-ne una part a Joan Clos, i l’alcalde va respondre que una obra pública no es podia finançar amb fons privats.
Com es viu al costat d’aquest tram sense cobrir?
O.P.: No és una qüestió de cobrir la ronda perquè volem un passeig, que també; és un tema de salut per a tots els barcelonins. El 90% dels vianants són de fora del barri. És un barri partit en dos. El teixit econòmic també està perjudicat. A una banda està ple de comerços i a l’altra no hi ha quasi res; una farmàcia on no va ningú de l’altra banda perquè s’han de caminar 500 metres per donar la volta. I és perillós per als estudiants, perquè baixen en pinya per unes voreres molt estretes, clarament insuficients, amb cotxes que passen molt de pressa sortint de la ronda, i sense ombra.
J.H.: S’ha de cobrir perquè hi ha lleis catalanes, espanyoles i europees que diuen que s’ha d’actuar sobre les zones que estan per sobre dels límits de contaminació. Dades del mateix Ajuntament de Barcelona constaten que és una de les zones més contaminades i concorregudes de la ciutat. Calculem que entre dos i quatre milions de persones passen a peu per aquesta zona cada any, perquè és un hub de transport: hi passen molts estudiants que van a la universitat, treballadors de les oficines, gent que va al centre comercial, als hospitals, hi ha escoles... Nosaltres estimem, a partir de càlculs de la UE, que diu que a la ciutat hi moren 1.500 persones l’any a causa de la contaminació, que moren unes 300 persones l’any per culpa de no cobrir la ronda del Mig.
O.P.:
Altres estimacions diuen que si no se superessin els nivells de contaminació atmosfèrica que recomana l’Organització Mundial de la Salut evitaríem cada any 659 morts prematures. És que els vidres es cobreixen d’una pols negra que, si passa una setmana, s’acumula mig dit. Això és el que respirem. És un crim contra la salut pública, l’està cometent l’Ajuntament de Barcelona i aquí no passa res. Són responsables de centenars de morts prematures.
J.H.:
Estan obligats a plantar flora a les zones més contaminades.
Acceptaríeu fer de moment el tros nord?
O.P.: No. Quan hi va haver el ple extraordinari a les Corts forçat per Junts amb el cobriment de la ronda com a únic punt de l’ordre del dia, vam rebre trucades del PSC dient-nos que si acceptéssim fer primer la part de dalt, ja ens dirien que sí de seguida. Els vam dir que som una sola associació que lluita pel mateix, els de dalt i els de baix. No aconseguiran que ens dividim. És un tram molt curt, cosa de mig quilòmetre, molt menys que el que plantegen cobrir a la ronda de Dalt.
És més urgent cobrir la ronda del Mig que la de Dalt?
O.P.: I tant! Això es va fer en època de l’alcalde Porcioles, durant el franquisme, i la ronda de Dalt, pels Jocs Olímpics. La ronda de Dalt és un cinturó exterior de la ciutat, la gent pràcticament no hi transita a peu per la vora i hi ha molt pocs habitatges. Aquí estem al centre de la ciutat, el nivell de contaminació és molt elevat.
Sentiu que hi ha un greuge comparatiu?
J.H.: Sens dubte, i una falta greu del PSC de no complir el seus pactes. Jordi Hereu es va comprometre a cobrir-ho tot. Ara hi torna a haver un socialista a l’alcaldia.
O.P.: Vam dir a Ada Colau fa anys que ens havia ensenyat que s’ha de pacificar Barcelona, i que li estàvem demanant el que ells prediquen. S’omplen la boca amb la salut, però en canvi després aquest tram no els interessa cobrir per qüestions polítiques. Ara, van pacificar Consell de Cent, que ningú no ho demanava, i tenen tots els veïns emprenyats.
J.H.: Ens deien que la qüestió no és tapar, sinó reduir el trànsit, perquè la contaminació no se’n va. Home, la contaminació com a mínim no afectaria directament els veïns, existeixen filtres, i el soroll es minimitzaria. A la nit no es pot dormir, ressona tot, el soroll s’amplifica. I fan servir aquesta via a les nits com a ruta dels camions d’escombraries que venen de la Zona Franca.
Us heu reunit directament amb l’alcalde, Jaume Collboni?
O.P.: No volen. Ho hem demanat però no ens dona hora.
Quant costaria cobrir la ronda?
J.H.: La Universitat de Barcelona va fer un estudi el 2008 que va concloure que cobrir-la era molt barat. No era car, per descomptat no tant com cobrir la ronda de Dalt.
El ple del districte va aprovar, el febrer passat, fer un estudi de viabilitat tècnica i econòmica del projecte aquest mateix 2024.
J.H.: Però no és vinculant. Hi ha una gran quantitat d’aprovacions d’aquestes en què han passat anys i no s’ha fet res.
El govern municipal prioritza la ronda de Dalt. Manteniu l’esperança que hi hagi avenços en la del Mig en aquest mandat?
O.P.: Sí que n’esperem. O tapen la ronda del Mig, o ara quan estigui el Camp Nou acabat el primer que farem és començar a tallar la ronda els dimecres de Champions. Desgraciadament, és l’única manera de posar el tema sobre la taula. I que s’emprenyi qui vulgui.