Medi ambient

Comencen els treballs d’estudi i preservació de boscos de pi negre al Ripollès

Els bos­cos de pi negre dels Piri­neus en sòls cal­ca­ris són un hàbitat d’interès pri­o­ri­tari a Europa. Un pro­jecte amb fons euro­peus, Life Unci­nata, vol con­ser­var, res­tau­rar i fer “més resi­li­ents” aquests espais de bio­di­ver­si­tat a par­tir d’un equip d’inves­ti­ga­dors cata­lans i de Navarra que ana­lit­za­ran dife­rents zones i apli­ca­ran acci­ons per esta­blir nous models de gestió, segons recull l’agència Acn.

El Ripollès és un dels punts d’estudi del pro­jecte i aquest mes les inves­ti­ga­do­res ja han començat els tre­balls de camp amb la reco­llida de dades. El pro­jecte està lide­rat pel CTFC i amb socis com el CREAF i el Cen­tre de Pro­pi­e­tat Fores­tal i Gestió Ambi­en­tal de Navarra, entre d’altres. Amb un pres­su­post de 3,7 MEUR, s’allar­garà fins al 2027.

“El pi negre –’Pinus unci­nata’- està a l’última línia d’arbrat abans dels prats alpins” i, per tant, viu amb unes con­di­ci­ons molt can­vi­ants i sovint extre­mes, com ara gela­des i neu, un fet que les fa més “vul­ne­ra­bles”. Ho explica a l’Acn Xènia Jau­me­joan, inves­ti­ga­dora del Cen­tre de Ciència i Tec­no­lo­gia Fores­tal de Cata­lu­nya (CTFC) durant una visita a una de les fin­ques del Ripollès, més con­cre­ta­ment a Cam­pe­lles. La com­bi­nació amb sòl cal­cari és un fet “més escàs” i per això és un hàbitat de con­ser­vació pri­o­ri­tari per la UE. Són hàbitats sin­gu­lars perquè el subs­trat cal­cari influ­eix en la vege­tació que hi creix i només es troba als Piri­neus i als Alps. Això fa que siguin espais a pre­ser­var per la bio­di­ver­si­tat dels eco­sis­te­mes, però també perquè con­cen­tren usos pro­duc­tius d’explo­tació de la fusta.

Entre els objec­tius d’aquest pro­jecte hi ha deter­mi­nar acci­ons de millora de bio­di­ver­si­tat i fer com­pa­ti­bles les acti­vi­tats huma­nes amb la pre­ser­vació. També s’estu­di­a­ran fórmu­les per miti­gar impac­tes de pos­si­bles incen­dis o la d’ani­mals herbívors al sota­bosc, com ara cérvols, entre d’altres. D’aquesta manera, pri­mer es farà una diagnosi ini­cial de l’estat de les pine­des i després l’equip d’inves­ti­ga­dors crearà plans de con­ser­vació de l’hàbitat per cadas­cuna de les Zones Espe­ci­als de Con­ser­vació (ZEC) -són un total de 6- en les que es tre­ba­llarà.

Segons Jau­me­joan, “es tracta de poder veure en quin estat de con­ser­vació es tro­ben les pine­des i fer-hi millo­res per adap­tar-les a pos­si­bles fac­tors com el canvi climàtic i d’altres”. Entre les pro­blemàtiques detec­ta­des, des­taca per exem­ple la poca presència de vege­tació de sota­bosc. “S’estu­diarà com poten­ciar-ho, ja sigui fent cla­ri­a­nes -extra­ient de forma selec­tiva arbres- i amb plan­ta­ci­ons” com ara nabius o boi­xe­rola que també millo­ra­ran la pre­ser­vació d’espècies pro­te­gi­des com el gall fer. També es regu­larà en alguns punts la freqüentació humana i es recon­dui­ran les pas­tu­res amb bes­tiar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia