Nou carnet de pelador professional de suro per evitar l’intrusisme
Acció Climàtica ha creat el carnet de pelador professional de suro amb l’objectiu d’evitar l’intrusisme laboral i professionalitzar el sector. D’aquesta manera, es vol garantir el relleu generacional, a més d’incentivar que els joves s’interessin per aquesta professió, ja que la demanda de fer taps és molt important a Catalunya, segons ha explicat el president de l’Institut Català del Suro, Joan Puig.
Així, a finals d’aquesta setmana està previst que els deu primers alumnes acabin el curs que estan fent a Cassà de la Selva. Aquesta nova certificació, la primera que s’obtindrà en l’àmbit europeu, forma part del projecte SUROCAT, promogut des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i busca assimilar-se al carnet europeu de motoserrista per posar en valor l’ofici, professionalitzar-lo, assegurar el relleu generacional i augmentar-ne la productivitat per mitjà de la inclusió de factors, com ara la gestió del bosc o la mecanització de la lleva.
Aquest dimarts, la directora general de Boscos i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea, i el president de la Fundació Institut Català del Suro, Joan Puig, han fet seguiment i conversat amb l’alumnat en pràctiques que per primera vegada fa aquest curs de lleva de suro i que els permetrà obtenir un carnet oficial. Han aprofitat per explicar la situació del sector surer català i els objectius plantejats de manera conjunta.
Maximitzar el consum de suro català
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha iniciat l’elaboració del Pla estratègic del suro amb horitzó 2050. El Pla que es fa de manera consensuada pretén dinamitzar socioeconòmicament el sector surer català, per tal de millorar-ne la competitivitat i assegurar la seva viabilitat forestal i industrial a llarg termini. Les fites són assolir un 75% de superfície gestionada de la sureda catalana per l’any 2030 i fer que també el 75% de compra del global de suro català es faci a empreses catalanes. Ara mateix, la demanda de suro per part de la indústria catalana s’estima en unes 9.500 tones/any, per tant pràcticament la totalitat de l’oferta de suro catalana podria ser absorbida per la indústria surera local. En relació amb la gestió actual, aproximadament menys de la meitat de la superfície de sureda no es troba gestionada i, per tant, té baixos nivells d’explotació.
Fer més eficient i sostenible l’activitat
La superfície total en presència de suro a Catalunya es troba al voltant de 124.000 hectàrees. A la baixa productivitat de les suredes se li sumen danys durant la pela per manca de professionalització i els elevats costos d’explotació minven la productivitat econòmica de l’activitat forestal. Els treballs de pela, si no es fan bé, poden originar pèrdues per als pròxims 50 anys i, per això, és bàsica la mà d’obra i contractació de persones qualificades.
En aquesta edició pilot del curs de lleva, hi participen deu alumnes, alguns de novells i d’altres amb experiència prèvia dins del sector. Els professors i examinadors del curs són professionals en actiu de l’àmbit surer. L’objectiu és comprovar l’eficàcia del manual de pela del suro, dels estàndards de la certificació o dels fulls d’examinació que s’han elaborat i validat segons el criteri de la taula d’experts del projecte. La finalitat d’aquesta documentació és que la persona candidata aprengui i demostri que ha adquirit les competències suficients per mantenir les eines i la maquinària, preparar l’arbre per a la lleva i extreure’n una quantitat adequada de suro de manera eficient i segura.
Els resultats d’aquest curs es presentaran dijous en una jornada tècnica que tindrà lloc a l’Escola Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners, on també s’exposaran els resultats d’un altre projecte demostratiu liderat per la Fundació Institut Català del Suro en el marc de la mateixa convocatòria: “Difusió de les noves tècniques de gestió de la sureda per a la millora de la seva productivitat i resiliència”. Es tracta de la continuació d’un projecte iniciat el 2014 i coordinat pel Consorci Forestal de Catalunya, en què es va aplicar diferents tractaments silvícoles en rodals demostratius per millorar-ne la vitalitat, prevenir incendis i restaurar suredes degradades. Els resultats d’aquesta nova avaluació han permès analitzar els serveis ecosistèmics que ofereixen i la seva influència en la producció de suro.