societat
Caritas Barcelona adverteix que ha arribat al límit de la seva capacitat
Assegura que està fent un paper que no li pertoca i reclama un acord general i durador entre administracions per atendre a la població vulnerable
“Hem tocat sostre, no podem créixer més, tenim una embarcació petita i està plena fins a dalt. No ens queden més bots salvavides”. Així de contundent s’ha expressat aquest matí el director de Càritas, Eduar Sala, qui ha assegurat que l’entitat social de l’Església no pot fer més del que fa, que té un paper que no li correspon, que hauria d’assumir les institucions i que treballen, va dir, des de l’impotència de saber que, tot i fer molt, no arriben a tot arreu: “de les 44.526 persones que atenem, només 2.000 viuen en pisos que els poden oferir”, ha lamentat Sala, que ha fet una crida a les administracions i als partits polítics a decidir acords a llarg termini sobre polítiques socials:“La vida de la gent no es pot esperar a que les institucions es posin d’acord. Necessitem consensos en política social a llarg termini. Que noc canviïn cada vegada que hi ha unes eleccions”, ha reclamat Sala.
A aquesta tensió en l’oferiment de serveis s’hi suma el fet que s’ha notat una baixada en les donacions per a l’entitat. Càritas va comptar amb 8.996 socis i donants i 2.856 persones voluntàries. Dels 23 milions d’euros de recursos aplicats, el 76% del finançament va ser privat. Malgrat això, en relació al 2022 els donatius d’empreses, fundacions i entitats han disminuït un 12%. “Detectem una fatiga de la compassió”, ha apuntat Eduard Sala que ha avisat que l’entitat necessitat “que la gent no es cansi i que es comprometin perquè les barquetes són limitades i les persones s’ofeguen”, ha apuntat.
Segons les dades presentades avui per Caritas Barcelona, l’any 2023 l’entitat va atendre 20.379 llars on hi vivien 44.526. Així mateix, les parròquies i centres arxipestrals van ajudar 23.378 llars, amb 56.322 ciutadans.
Manca d’habitatge
L’accés a l’habitatge continua sent un dels principals problemes als quals fer front. El 72% de les llars no disposaven d’habitatge digne i el 51% vivia en habitacions rellogades. Caritas situa l’accés a l’habitatge som un dels problemes més greus amb els que es troben les persones vulnerables. “Per primera vegada, més de la meitat de les llars ateses vivien de relloguer, el que representa el 51% del total”, ha apuntat. D’acord amb la memòria’informe del 2023, Càritas Barcelona va evitar que 3.696 persones es quedessin al carrer el 2023 a través d’atorgar 1,3 milions d’euros en ajudes, dels quals 704.744 euros van se per ajuts al relloguer, que inclouen els ciutadans acollits a cases de familiars i amics. Del total d’atesos, només un 7% tenia un pis en propietat i un 21% vivia de lloguer.
A més, va posar a disposició més de 2.000 places de pisos unifamiliars, pisos compartits i centres residencials conjuntament amb la Fundació Habitatge Social. Pel que fa a les ajudes econòmiques directes, se’n van donar per valor de 2.042.973 euros. Del total, 1.299.691 euros van ser per habitatge (63%) i 635.324 a alimentació.
Sense empadronar-se
De les persones ateses durant el 2023, el 55%, 17.292, es trobaven en situació administrativa irregular. El director de l’entitat ha assegurat que l’empadronament es converteix en un dels principals esculls als quals aquests individus han de fer front. Ha recordat que hi ha una llei que preveu què cal fer per empadronar persones que estan vivint en un poble concret encara que no puguin acreditar un contracte de lloguer i ha dit que “aquesta llei s’està vulnerant per part de masses ajuntaments de forma reiterada”. Tot pelgat, ha apuntat, impedeix que aquests individus puguin accedir a prestacions socials, a l’educació o a la sanitat.
Paral·lelament, durant l’any passat Càritas van ajudar 14.984 provenien de països en conflicte i va assessorar legalment 1.899 persones. “Actuem com a darrera xarxa de protecció social quan els poders públics no donen resposta a les necessitats d eles persones”, ha comentat Míriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona. Feu també ha remarcat la importància de dotar les persones usuàries “d’una xarxa relacional”. Aquesta funció és especialment important entre el col·lectiu de nouvinguts o entre la gent gran que es troba sola. Segons la cap d’anàlisi social i incidència, més de 5.000 persones han ampliat la seva xarxa social i han creat vincles amb la comunitat en set espais polivalents gràcies a l’entitat en el darrer any. A banda més de 800 participen en altres espais relacionals.
