Societat

Una finestra, moltes identitats

El festival Revela’t fa de Vilassar de Dalt el punt de peregrinació obligat per als amants de la fotografia analògica

Hi ha tallers, botigues i una trentena d’exposicions de fotògrafs de renom que reflexionen sobre el concepte d’identitat

Tot va començar pràcticament com una broma, publicant un anunci en un diari de Rio de Janeiro. Després d’una dècada treballant als mitjans convencionals, la fotògrafa alacantina Cristina de Middel volia oferir una visió diferent dels grans temes –la prostitució, la migració, la guerra...– que sovint li havia tocat cobrir des d’un punt de vista que no acabava de ser el seu. Per això va fer una crida buscant clients habituals de prostíbuls per pagar-los l’equivalent a unes desenes d’euros a canvi de deixar-se retratar en aquells ambients mentre responien a quatre preguntes sobre la seva relació amb la prostitució. Estava interessada en ells, i no en elles. Molts van respondre a l’anunci i ara formen part del projecte Gentlemen’s Club, un dels que es poden veure aquests dies en la mostra de fotografia analògica Revela’t, a Vilassar de Dalt.

De Middel, que presideix l’agència Magnum Photo, va repetir l’experiment en altres punts del planeta. Cuba, Bangkok, l’Índia… “El més difícil de tots va ser a Kabul, perquè va ser just després del retorn dels talibans i era realment perillós. Vam prendre moltes precaucions malgrat saber que era un treball que mai no arribaria a l’Afganistan”, explica Cristina de Middel. Com a mínim, se’n va sortir, perquè a Europa li ha resultat molt més complicat obtenir protagonistes. De fet, en indrets com el macroprostíbul de la Jonquera, va ser del tot impossible i no se n’va sortir.

En qualsevol cas, el projecte ja supera el centenar d’imatges recopilades, una selecció de les quals, juntament amb una breu contextualització del protagonista, forma part de la retrospectiva dedicada a la fotògrafa reconeguda amb el premi estatal de l’especialitat el 2017. El seu treball es podrà veure fins al 16 de juny en un dels vuit punts d’exposició que Revela’t té repartits per la vila maresmenca, alguns dels quals són a l’aire lliure i gratuïts.

Aproximar-se al perfil d’aquests homes és una bona oportunitat per plantejar-nos qui som i què ens fa diferents. Per reflexionar, en definitiva, sobre el concepte d’identitat, la pedra angular sobre la qual s’ha erigit aquesta dotzena edició del festival i l’excusa perfecta per aprofundir en el retrat, un gènere que el nord-americà Richard Renaldi du encara més enllà a Touching strangers: passejant per diferents carrers dels EUA, selecciona persones de diferents perfils i demana als desconeguts que posin en parella amb una interacció física, creant relacions fugaces entre estranys. Les imatges, provocatives, commovedores i fins i tot inquietants, plantegen preguntes sobre la connexió humana i la diversitat, explorant els límits de la intimitat i la comoditat.

“Des de la pandèmia ens hem adonat que s’estan veient els resultats d’uns treballs molt introspectius i hem cregut que era important ensenyar-ho. Tenim una trentena d’exposicions que mostren tota mena d’identitats. Tenim projectes molt variats, volem parlar de la identitat de gènere, de la identitat de pertànyer a un grup i de moltes altres, tot i que evidentment moltes altres identitats han hagut de quedar fora”, explicava Ana Gallart, coordinadora del Revela’t.

Malgrat el boom de l’era digital, el festival de fotografia analògica ha anat guanyant importància, visibilitat i nous adeptes. Una prova evident va ser el mercat de fotografia analògica que es va fer el cap de setmana passat a la plaça de la Vila, amb una vintena d’estands de diverses marques, fabricants i venedors de material fotogràfic que per alguns semblava sorgir del passat. La botiga madrilenya Sales de Plata, que venia càmeres analògiques de diferents marques i models, era una de les participants i reivindicava la circularitat: “Un dels punts a favor és que la majoria de productes són objectes mecànics que realment no tenen el problema de l’obsolescència, perquè un bon expert els pot reparar. El principal problema és la manca de peces per restaurar-les, però ara amb les impressores 3D es poden trobar solucions”, explicaven els responsables.

Global i local

Visitar aquests dies les exposicions de Vilassar de Mar és obrir una finestra al món a través de fotògrafs internacionals de renom, però també al nostre passat més recent o llunyà. En la mostra Domus Barcino el català Jordi Baron fa “un retrat de la memòria burgesa” en haver immortalitzat durant més de 20 anys el buidatge d’habitatges a l’Eixample i el barri Gòtic després de la mort dels seus habitants. Els objectes abandonats o els senyals dels que han desaparegut es poden entendre com la primera petjada de la gentrificació. Un concepte inassumible per al Vilassar de Dalt del 1900, que també és objecte d’una mostra i que poc s’imaginava que, més d’un segle després, encara trauria rendiment de les primeres càmeres que van arribar a la vila.

Material vell, públic jove
Passejar pel mercat de productes analògics era semblant a fer un viatge cap al passat, per retrobar velles càmeres de tota mena i algunes de molt exclusives, com una Nikon de la qual només se’n van fer 3.000 unitats i que ara costa molt de trobar. El públic, però, era força jove, demostrant la tirada d’allò‘ vintage’ entre un determinat perfil. Una de les que van aprofitar la fira va ser la Marta, una jove de Barcelona que s’hi va comprar una càmera. “La tenia mig mirada i he aprofitat per comprar-la juntament amb diversos rodets perquè hi ha molt bons preus”, explicava.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.