la crònica
El vi dels romans de Vilauba i de Sant Llop
De les darreres troballes a la vil·la romana de Vilauba, al Pla de l’Estany, destaca un pou que ha deixat al descobert tresors excepcionals d’un passat de fa més de dos mil anys. Al pou, s’hi ha trobat des d’una sabata sencera a restes de poda, en concret ceps de raïm. L’arqueòleg i historiador Joaquim Tremoleda, que s’ha passat mitja vida excavant a Vilauba, va recordar ahir davant del terraprim de Miànigues, un privilegi als ulls del visitant, que el concepte de mas amb un terreny que abasta de tot, una economia autàrquica, sense excessives dependències, és una herència de l’explotació de la terra dels romans. “Cereals, oli i vi eren els productes bàsics i de control”, hi va afegir Tremoleda sobre l’essència mediterrània.
I en aquest sentit, el vi és ritual i cultura: In vino veritas, in aqua sanitas (hi ha la veritat en el vi i en l’aigua, la salut) va evocar Tremoleda, inspirant els assistents a la presentació d’un vi que vol ser herència, la del llegat mil·lenari dels romans establerts a “mil passes” del terraprim de Miànigues, a Vilauba. D’aquí que el nom del primer vi, plantat el 2021 i recollit el 2023, del Celler de Sant Llop, La Milla XI, faci referència a la pedra mil·liar que assenyalava el punt exacte de la Via Annia, l’antiga via romana que connectava Girona amb Santa Pau. Des d’aquest terraprim, es visualitza, rere els turons, la finca de Can Campolier, en l’actualitat un allotjament per repòs dels cicloturistes, batejat amb el nom de l’antic mas, un emplaçament conegut també com el clot del llop, on habitava un pastor, Sant Llop, capaç d’espantar les bèsties i les amenaces.
El Celler Sant Llop és una iniciativa familiar que vol recuperar el cultiu de la vinya i el vi a Miànigues. La família Bramon ha volgut “donar continuïtat” a la història de la terra i la que s’amagava en un pou de Vilauba. “Sabíem de les propietats de la terra i del cultiu de la vinya dels romans de Vilauba”, va explicar Marc Bramon, representant del celler. La humitat pròpia del Pla de l’Estany és bona per a la vinya? Xavi Cornejo, tècnic del celler, va remarcar que el paratge “bonic i esplèndid”, passat pel filtre del sol potent del juny, te una dinàmica pròpia, “pel tipus de sòl i de clima”. Xavi Cornejo destacava que al terraprim, d’unes quatre hectàrees, hi arriben les brumes de l’estany de Banyoles i els aires de tramuntana de l’Empordà, però també tenen el redós de Rocacorba que els protegeix de les tempestes. “Són fets clau perquè el balanç hídric de la vinya sigui l’òptim”, hi va afegir. En aquesta primera fase han plantat 11.000 ceps i de la primera collita n’han sortit 1.200 ampolles de vi rosat al preu de venda al públic de 12 euros i 3.600 ampolles de negre al preu de 14 euros. El sommelier Ferran Vila va destacar del rosat l’elaboració amb un 65% de raïm syrah i un 35% de garnatxa negra: “És un vi agradable, lleuger, fàcil de beure, fresc i d’una intensitat aromàtica que recorda els fruits vermells.” El negre, fet a partir de garnatxa (80%) i syrah (20%), te “aromes herbàcies i no tant afruitades, amb tocs de flors de marge i un final subtil de regalèssia i romaní”.
El Celler Sant Llop és un projecte sostenible amb vocació integradora que implica pagesos, enòlegs, paisatgistes i escultors com Jordi Bosch Barraca, que ha realitzat una escultura de ferró i formigó integrada en el paisatge i que beu de les pedres mil·liars romanes. Per Barraca, “és una construcció i desconstrucció del pas del temps”.