MEDI AMBIENT
SOS Costa Brava demana més figures de protecció per salvaguardar el mar
Amb l’aval científic, la plataforma reclamarà a l’Estat ampliar les àrees protegides i a la Generalitat plans efectius per a les xarxes Natura 2.000, la zona marítima de l’Albera i la badia del Baix Ter
La federació d’entitats de salvaguarda de la Costa Brava, SOS Costa Brava, ha anunciat que demanarà mes figures de protecció del mar. En la jornada El mar de la Costa Brava, espai marí a protegir, que va tenir lloc ahir a la nit a l’Escala, els responsables de la federació van exposar que treballaran amb l’aval del món científic per tal que hi ha més figures de protecció del mar. “Les figures de protecció no són efectives”, va explicar l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot.
En un acte a la sala d’actes del Museu de l’Anxova i de la Sal, amb nombrós públic i aprofitant el Dia Internacional dels Oceans i les Mars, la xerrada també va servir per insistir en l’oposició al marc parc eòlic martí del golf de Roses. “La protecció és un deure legal”, va afirmar De Ribot.
Plans de gestió
La federació reclamarà a l’Estat la declaració d’àrees marines protegides fins al 30% i ampliacions per tal de connectar zones “ara inconnexes”, informa SOS Costa Brava en una nota de premsa. A més, exigiran a la Generalitat que protegeixi “de manera efectiva” les 5 zones de la xarxa europea Natura 2000, a banda de la zona marítima de l’Albera i la badia de Pals, incloent-hi el Baix Ter. “Calen plans de gestió, reserves naturals marines integrals i espais de protecció estricta”, va assenyalar l’advocat.
L’acte va comptar amb la participació de Josep Maria Gil, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar i especialista en Ecologia Marina; Ramon Altuno, director del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; Núria Raventós, doctora en Biologia, investigadora al CEAB-CSIC de Blanes i membre de SOS Costa Brava.
En la línia del que va dir De Ribot, Altuno va comentar que els paràmetres de protecció 30%-10% “no són efectius per la falta de plans de gestió”. Calen –va dir– “figures de protecció estables”. En la introducció de l’acte, Raventós va afirmar. “Els oceans actuen com a reguladors del clima, com a reservori de la biodiversitat i com a proveïdors d’aliments”.
3.200 espècies i el 70% dels hàbitats marins
El professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar i especialista en Ecologia Marina, Josep Maria Gili, va explicar que el mar de l’Empordà allotja unes 3.200 espècies i el 70% dels hàbitats marins de la Mediterrània. “Tenim un patrimoni impressionant per preservar: el mar de l’Empordà és un cas únic al Mediterrani occidental”, va exposar Gili, que qualifica la zona d’”espai de màxima productivitat” i el vent, de “vector de vida”. Va defensar un “canvi d’actitud, incloent-hi en hàbits personals” i la necessitat d’”una nova llei europea de restauració ambiental”.
