La nova selectivitat no permetrà descartar temari i tindrà en compte faltes d’ortografia i presentació

El govern espanyol ha aprovat la nova selectivitat que es començarà a aplicar el juny de l’any que ve i que tindrà característiques comunes tot l’Estat. Les proves d’accés a la universitat (PAU) no permetran descartar temari i tindrà en compte la presentació i les faltes d’ortografia i busca una més coherència del discurs, cohesió i interpretació dels escrits per adaptar-se al currículum més competencial que ja s’ha començat a aplicar aquest curs i que està contemplada en la llei educativa estatal, la Lomloe.

Així, els alumnes que s’examinin a la selectivitat l’any que ve mantindran els cinc exàmens de matèries obligatòries de modalitat, com fins ara (llengua i literatura castellana, llengua i literatura catalana, llengua estrangera, història d’Espanya o de la filosofia i la matèria específica de modalitat), i podran examinar-se fins a quatre assignatures més per pujar nota (de modalitat, una segona llengua estrangera o la matèria comuna no realitzada, és a dir, història o història de la filosofia), una més que en l’actualitat, tot i que es tindran en compte les dues notes més altes aconseguides -com fins ara. Cada exercici tindrà una duració de 90 minuts, amb un descans de com a mínim mitja hora entre exàmens consecutius.

A més, els exàmens seran més competencials, ja que el 70% de les preguntes hauran de tenir una resposta oberta i només el 30% poden ser de veritat o fals o tipus test. Tampoc inclourà la possibilitat de triar entre dues opcions, com es feia fins ara, si no que hi haurà una única opció, encara que aquesta inclogui la possibilitat de triar entre diverses respostes (obertes o tipus test). Es busca una més gran reflexió i la capacitat d’expressió dels estudiants.

També es fixarà en les faltes d’ortografia, que podran descomptar com a mínim un 10% de la nota, no només en els exàmens de llengua sinó també en la resta de matèries.

La normativa concreta les característiques bàsiques dels exercicis que componen la prova d’accés i regula uns paràmetres comuns a totes les comunitats autònomes per a l’avaluació de l’alumnat. Per a cada exercici, hi haurà d’haver uns criteris objectius de correcció i qualificació prèviament aprovats. Aquests criteris inclouen la valoració de la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica dels textos produïts, així com la presentació, que suposarà almenys el 10% de la qualificació de cada pregunta o tasca que impliqui la redacció d’un text.

Segons la normativa en vigor, seran les comunitat autònomes, és a dir la Generalitat, les encarregades de concretar els exàmens.

Pel que fa a les qualificacions, no hi ha canvis. Es farà una mitjana aritmètica de cada prova amb un valor resultant d’entre 0 i 10 punts. La nota d’accés a la universitat es calcula sumant el 60% de la nota mitjana de batxillerat i el 40% de la qualificació de la selectivitat. A més, se sumaran les dues millors notes ponderades de les matèries que cada universitat determini pel corresponent grau.

La nova selectivitat ha estat anunciada aquest dimarts per la ministra d’Educació, Pilar Alegría, que ha recordat que s’ha acordat adaptant-se a la nova llei d’educació que és “més competencial”. Segons Alegría, el nou model de les PAU que es començarà a aplicat l’any que ve ha sigut “àmpliament debatuda per les comunitats autònomes, per les universitats, els òrgans rectors, pels estudiants i les famílies”.