Societat

Nova mirada als Banys Vells

Equipament municipal d’un bé comunal, el consistori banyolí hi potenciarà la zona de bany públic, definint-la i ampliant-la

Els projectes que es presentin a la nova concessió han d’incloure gastronomia de quilòmetre zero i una programació cultural

És una de les tres zones de bany permeses a l’Estany, junt amb la Caseta de Fusta i el Club Natació Banyoles
Punt de trobada de ciclistes, la nova concessió inclourà serveis i més aparcament de bicicletes

Fa deu anys, els familiars de Lluís Martí i Saló (Vilafreser, 1950-Banyoles, 2013), botiguer, exregidor banyolí i gran divulgador de la història local, van fer donació del seu fons documental, format per gairebé 11.000 imatges, a l’ Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany . D’entre aquestes fotos destaquen les de la col·lecció de postals sobre els Banys Vells. És un recorregut, majoritàriament en blanc i negre, de fotografies que posen el focus en els banyistes prenent el sol a les palanques. Hi ha també postals acolorides amb la pàtina tecnicolor dels anys seixanta; un color de la nostàlgia, com la del verd, blanc i vermell d’un para-sol que s’obre content d’acomplir la missió. Destaca, sempre, una passera on prendre el sol o reposar després del bany.

De l’aspecte original del projecte de Banys a l’Estany, ideat per l’arquitecte municipal Francesc Figueras de Ameller (1902-1922), el juny del 1937, enmig de la guerra, en queda poca cosa després de les múltiples reformes que s’han fet als Banys Vells. L’origen, el servei que prestava, el de bany públic, ha quedat diluït per destacar-ne la postal, una de les més llamineres de Banyoles per als visitants: la d’una posta de sol, arran d’aigua, en una passera de fusta. És el reclam publicitari: una de les millors terrasses de les comarques gironines.

“És un equipament municipal d’un bé comunal”, recorda Albert Tubert, regidor de Polítiques Mediambientals de l’Ajuntament de Banyoles. “Històricament, era una zona de bany, i encara ho és. És una de les tres zones de bany permeses a l’Estany, junt amb la Caseta de Fusta i el Club Natació Banyoles.” L’encant dels Banys Vells, el fet de ser un espai privilegiat per acomiadar un calorós dia d’agost prenent un beure, no ha de fer oblidar que és una concessió d’un servei públic: la del bany. En el plenari d’abril, l’Ajuntament va aprovar una nova concessió; l’actual està prorrogada i, per tant, els canvis no es visualitzaran fins l’estiu del 2025. El plec de condicions ha estat en exposició pública i, ara, comença un període d’un mes, el termini de 30 dies naturals, per presentar projectes.

“Amb la nova concessió canviem la mirada”, assenyala Jordi Congost, regidor d’Urbanisme i Esports. Els fons europeus Next Generation destinats al turisme sostenible permetran fer una inversió de 200.000 euros per adequar la zona de bany. “Quedarà molt més definida, s’hi farà una nova palanca o plataforma flotant i es milloraran els vestidors familiars. Volem potenciar la zona de bany ”, remarca Tubert. Aquesta nova mirada vol fomentar el servei de bany públic. Es manté el bar i la restauració, però la licitació contempla limitacions sonores, lumíniques i de mobiliari, ja que l’estany de Banyoles és un espai protegit. També el tipus de concert. Quant a l’oferta gastronòmica,“és una aposta per la restauració de quilòmetre zero, de cuina saludable i productors locals”, assenyala Congost sobre aquesta “dignificació” d’un espai que, segons el regidor, s’ha d’allunyar de les guinguetes de platja i ha de ser un espai lúdic “propi de Banyoles”.

Turisme esportiu i familiar

Tubert recorda que les ofertes que es presentin han de proposar projectes que incloguin tres vessants: la gastronòmica, la cultural –l’equipament també es vol fer servir per a activitats culturals, presentacions i difusió de patrimoni– a més del servei de bany públic. Com que és un punt de trobada natural de ciclistes, la concessió ha d’incloure més aparcament de bicicletes i serveis per als cicloturistes. Jordi Congost considera un error “des d’un punt de vista estratègic”, oposar-se “a un tipus de turisme qualitatiu com és el del ciclisme”. “Una altra cosa és que la massificació d’un determinat tipus de turisme faci perdre la identitat de ciutat o de poble. Sí que seria un error”, aclareix.

Per la seva banda, Tubert insisteix que Banyoles és una “gran receptora de turisme familiar, de cap de setmana i d’un dia, i també de turisme esportiu, que ha anat variant amb els temps”. “Als anys setanta, hi havia l’esquí nàutic, que ara seria impensable”, recorda. L’Estany acull rem, piragüisme, triatló i el ciclisme. “Són esports que s’han dimensionat a l’espai, que és un paratge natural, i que no s’ha de sobrecarregar”, conclou.

2017
Any de l’última renovació. Però la gran reforma la va fer el 1997 l’arquitecte Josep Miàs. L’original data del el juny del 1937, obra de l’arquitecte municipal Francesc Figueras de Ameller. Era un clos tancat, amb una vintena de casetes de bany. Jaume Farriol, a Banyoles vora el llac, en destacava les parets emblanquinades. Tot i que ja s’hi havien celebrat revetlles a finals dels anys setanta, l’estiu del 1984 un grup de joves va proposar al consistori una fórmula que combinava bany de dia i festa a la nit, dotant l’espai d’aquesta vessant lúdica de terrassa bar amb concerts.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.