El Sagrat Cor de Martorell té la primera unitat de TCA per adults

El departament de Salut ha impulsat la primera unitat per tractar adults amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) d’alta complexitat i llarga durada. Segons s’ha fet públic avui es va posar en marxa al desembre a l’hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries de Martorell. Ofereix un model d’atenció a la cronicitat i s’emmarca en el pla de xoc per millorar l’atenció, la detecció, el diagnòstic i la prevenció dels TCA. Aquests trastorns s’han vist agreujats especialment arran de la pandèmia. La unitat dona servei a tot Catalunya i està gestionada conjuntament per l’hospital Sagrat Cor i l’hospital de Bellvitge, que és el responsable de la direcció assistencial i científica. La unitat s’ubica a la primera planta del nou edifici assistencial del Sagrat Cor i consta de 10 habitacions dobles i 10 d’individuals, a banda d’altres espais.

Els pacients fan una hospitalització mitjana de tres a quatre mesos. Són pacients que pateixen el trastorn des de fa més de deu anys i han exhaurit altres unitats o dispositius previs. El cap de la Unitat, el doctor Fernando Fernández-Aranda, ha explicat que d’aquesta manera s’ofereix “una nova esperança de recuperació a persones que pràcticament ja l’havien perduda del tot”.

A més d’un abordatge intensiu, es tracta la patologia i els factors psicosocials associats. La doctora Nuria Jaurrieta-Guarner, coordinadora de la unitat, destaca que el tractament inclou diferents àrees de la persona, més enllà dels aspectes d’alimentació i pes. Així, a més de la recuperació de pes, es treballa el vincle terapèutic i la motivació per al canvi. S’estableixen objectius i es crea un de personalitzat, amb tècniques d’empoderament personal, teràpia familiar, grups de mindfulness, regulació emocional, imatge corporal, rehabilitació cognitiva, habilitats socials, autoconeixement personal i oci, entre d’altres.

En la última fase del tractament es flexibilitza l’ingrés i es vincula els pacients amb la unitat de TCA de referència i els recursos comunitaris. A fi d’afavorir la vinculació de la persona amb els recursos comunitaris, aquest dispositiu es coordina amb la xarxa d’unitats de TCA de tot Catalunya, per garantir la continuïtat assistencial a l’ingrés, durant el tractament, en el procés de transició a l’alta i el seu retorn a la unitat TCA.

Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, més de 85.000 catalans declaren tenir un TCA. Des del desconfinament de la covid-19, s’ha detectat un augment molt significatiu dels casos diagnosticats, fins al punt que el 2022 van ser ateses als centres de salut mental (CSM) de Catalunya 5.050 persones (4.702 dones i 348 homes) amb diagnòstic principal de TCA, un 82,4 % més que el 2018. Aquest augment ha estat més acusat en dones adolescents i joves, segons el Departament de Salut. En termes generals, l’anorèxia nerviosa té una mortalitat del 5%, fet que la converteix en el trastorn mental amb més mortalitat. Fernández-Aranda ha destacat que quatre de cada deu persones amb anorèxia nerviosa no es recuperen o només ho fan de manera parcial, per la qual cosa es produeix una tendència a la cronificació.

Actualment, a les unitats d’adults de TCA hi ha un 15% de persones que tenen més de 40 anys, algunes de les quals van debutar amb la malaltia en l’etapa infantojuvenil. Un 25% dels pacients presenta una durada del trastorn de més de deu anys.