Ciència

Exploren la “biodiversitat invisible” dels llacs pirinencs

Comença una expedició internacional per recollir aigua de 300 estanys i seqüenciar el genoma dels microorganismes que hi viuen

Són ecosistemes que no s’han estudiat mai a aquest nivell i els científics esperen trobar-hi centenars d’espècies noves

Si aquest estiu algú deci­deix fer una excursió a un llac remot del Piri­neu per gau­dir de la sere­nor del paratge i, després d’estona de cami­nar, s’hi troba una barca infla­ble amb gent a dins, que no pensi que es tracta d’uns brètols o d’una al·luci­nació fruit de l’esforç i la calor. És més pro­ba­ble que sigui de part de l’equip científic inter­na­ci­o­nal immers en un pro­jecte con­junt per car­to­gra­fiar la bio­di­ver­si­tat dels micro­or­ga­nis­mes que viuen ama­gats en aque­lles aigües. Un estudi que començarà dilluns vinent i que s’allar­garà fins al 30 de setem­bre. Durant tres mesos, inves­ti­ga­dors cata­lans, andor­rans i fran­ce­sos reco­lli­ran mos­tres d’aigua de 300 llacs dife­rents dels Piri­neus en el marc d’una recerca que vol enten­dre com les comu­ni­tats invi­si­bles de bac­te­ris, micro­al­gues i altres micro­or­ga­nis­mes man­te­nen la salut d’aquests eco­sis­te­mes únics i fràgils amb vista a pre­ser­var-los davant l’amenaça del canvi climàtic.

La doc­tora Han­nah Benisty, inves­ti­ga­dora del Cen­tre de Regu­lació Genòmica (CRG), explica: “Els micro­or­ga­nis­mes són les for­mes de vida més abun­dants i este­ses a la Terra, abra­cen una diver­si­tat sense pre­ce­dents. Mal­grat el seu paper cru­cial, des­co­nei­xem molt sobre la vida microscòpica i els eco­sis­te­mes aquàtics en llacs remots de gran alti­tud han estat par­ti­cu­lar­ment poc estu­di­ats. Volem des­criure aquest món invi­si­ble amb noves tec­no­lo­gies d’ADN per com­pren­dre com els can­vis ambi­en­tals ràpids afec­ten les comu­ni­tats micro­bi­a­nes a escala glo­bal. Les nos­tres dades dona­ran suport a un marc científic per a futurs esforços de con­ser­vació i deci­si­ons polítiques.”

Ella és la coor­di­na­dora de Pyri­Sen­ti­nel, el pro­jecte de tres anys finançat per la Unió Euro­pea i coor­di­nat pel CRG que vol pal·liar aquesta falta de conei­xe­ments amb “un gran volum de dades” deri­vat de la seqüenci­ació genòmica dels micro­or­ga­nis­mes reco­llits a les aigües durant aquests tres mesos. En aquesta recerca també par­ti­ci­pen experts del Cen­tre de Recerca en Apli­ca­ci­ons Ecològiques i Fores­tals (CREAF), que com que tenen ja recer­ques acti­ves als llacs del Piri­neu s’encar­re­ga­ran de l’orga­nit­zació i la logística de la reco­llida de mos­tres a Cata­lu­nya. Més enllà de la fron­tera, la res­pon­sa­bi­li­tat serà d’Andorra Recerca + Inno­vació i de l’Estació d’Eco­lo­gia Teòrica i Expe­ri­men­tal del Cen­tre Naci­o­nal de Recerca Científica francès.

“Mons­tres” per des­co­brir

Tot i que pugui sem­blar intrans­cen­dent, la vasta i invi­si­ble comu­ni­tat de micro­or­ga­nis­mes que viu sota la superfície dels llacs de mun­ta­nya en rea­li­tat sus­tenta mol­tes espècies de plan­tes i ani­mals a tota la regió. Aques­tes dimi­nu­tes cri­a­tu­res estan adap­ta­des al fred extrem i a l’alta expo­sició als raigs ultra­vi­o­lats i són les res­pon­sa­bles, entre altres coses, de des­com­pon­dre la matèria orgànica i fer que els recur­sos esti­guin dis­po­ni­bles per a xar­xes ali­mentàries sen­ce­res. També eli­mi­nen els con­ta­mi­nants i man­te­nen segura l’aigua pota­ble, però con­ti­nuen sent uns grans des­co­ne­guts i estan molt poc des­crits. És per això que els inves­ti­ga­dors estan segurs que a par­tir d’aques­tes expe­di­ci­ons es podran iden­ti­fi­car un bon gra­pat de noves espècies de micro­or­ga­nis­mes. Quants? “Ara és difícil de dir i és motiu de con­trovèrsia. A escala pla­netària es creu que hi ha mili­ons d’espècies de micro­or­ga­nis­mes per des­co­brir. Quants en tro­ba­rem als llacs fa de mal dir, però serà una xifra ele­vada, cen­te­nars m’atre­vi­ria a dir.” “No tro­ba­rem cap mons­tre del llac Ness, si no és que defi­nim com a mons­tre les espècies des­co­ne­gu­des”, fa broma la científica.

Els 300 llacs on es reco­lli­ran mos­tres són només una fracció del total d’estanys que hi ha al Piri­neu, entre 5.000 i 6.000. “Hem fet una selecció dels que són repre­sen­ta­tius de la diferència d’alti­tud i de dis­tri­bució al llarg dels Piri­neus”, explica la líder del pro­jecte. Es reco­lli­ran mos­tres entre els 1.600 i els 3.000 metres d’alti­tud. Com que les con­di­ci­ons de tre­ball en alta mun­ta­nya no són fàcils i tra­gi­nar litres d’aigua fins als labo­ra­to­ris no resulta pràctic, el líquid que s’agafi a la riba es farà pas­sar per un sis­tema de fil­tratge espe­cial dis­se­nyat per cap­tar els micro­or­ga­nis­mes. “Con­ge­la­rem els fil­tres allà mateix, sobre el ter­reny, i els durem al labo­ra­tori per a la seva anàlisi i seqüenci­ació poste­rior”, avança Benisty.

A banda, però, hi ha una cin­quan­tena de llacs que es con­si­de­ren “espe­ci­als” per un interès biològic, geològic o de repre­sen­ta­ti­vi­tat con­cret en els quals es farà un son­datge més deta­llat. “Alguns tenen un PH molt àcid i només hi poden créixer micro­or­ga­nis­mes molt resis­tents i ben adap­tats, i això ens pot apor­tar conei­xe­ments que podríem apli­car més enda­vant en bio­tec­no­lo­gia.” A aquests estanys s’hi anirà amb una barca infla­ble per nave­gar i cap­tar mos­tres a dife­rents pro­fun­di­tats i en dife­rents èpoques de l’any. El pro­jecte també donarà pri­o­ri­tat als punts on ja fa temps que es recu­llen dades científiques i als llocs decla­rats patri­moni de la huma­ni­tat per la Unesco, com la vall del Madriu-Pera­fita-Claror.

Les expe­di­ci­ons esta­ran con­di­ci­o­na­des per la mete­o­ro­lo­gia, però nor­mal­ment es faran agru­pant els llacs per valls, començant pel més alt i anant bai­xant cap a la resta. En algun cas con­cret i de difícil accés fins i tot caldrà arri­bar-hi en helicòpter. L’equip científic tindrà el suport de dife­rents auto­ri­tats dels parcs naci­o­nals i també de ciu­ta­dans volun­ta­ris per aju­dar en els seus esforços de recol·lecció.

Aïllats però cru­ci­als

La geo­gra­fia, el clima i la bio­di­ver­si­tat fan dels Piri­neus un lloc únic, però també és una regió molt vul­ne­ra­ble a l’aug­ment de la tem­pe­ra­tura. Com altres zones mun­ta­nyo­ses, estan expe­ri­men­tant un escal­fa­ment supe­rior a la mit­jana mun­dial i a mesura que aug­menta la tem­pe­ra­tura la neu i el gel es fonen i les superfícies ter­res­tres i aquàtiques, que són més fos­ques, absor­bei­xen més radi­ació solar. Estu­diar com són i com can­vien els seus llacs és pri­mor­dial per pro­te­gir aquests reser­vo­ris natu­rals cru­ci­als per emma­gat­ze­mar i alli­be­rar gra­du­al­ment aigua per als eco­sis­te­mes que hi ha riu avall, inclo­ent-hi l’agri­cul­tura i el con­sum humà.

Recerca amb impacte local
El projecte PyriSentinel es complementa amb un programa de capacitació per diferents actors locals, com ara els gestors de parcs nacionals, que rebran formació per poder utilitzar a llarg termini les eines per monitorar la diversitat de microorganismes. “La genòmica els pot ajudar a fer un seguiment de l’estatus de salut d’aquests ecosistemes i potser a resoldre problemes com la desaparició de certs amfibis a causa de la proliferació d’un fong”, explica Hannah Benisty.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.