Societat

Societat

Igualtat impulsa un decàleg per assegurar l’empadronament a tothom

El depar­ta­ment d’Igual­tat ha impul­sat un decàleg per uni­fi­car pro­ce­di­ments i cri­te­ris a tots els muni­ci­pis en la gestió de l’empa­dro­na­ment. L’objec­tiu és garan­tir l’obli­gació per part de l’Admi­nis­tració de faci­li­tar el dret dels veïns a empa­dro­nar-se al muni­cipi on viuen la major part del temps. Al mateix temps es vol aju­dar els ajun­ta­ments a obte­nir una radi­o­gra­fia real i actu­a­lit­zada de la seva població. Entre les 10 mesu­res que s’inclo­uen al decàleg s’esta­bleix que s’han de resol­dre les sol·lici­tuds amb cele­ri­tat i sem­pre abans de tres mesos en com­pli­ment dels requi­sits i, en cas de dene­gar la ins­cripció, aquesta ha d’estar moti­vada basant-se exclu­si­va­ment en la nor­ma­tiva del padró. A més, es recorda que no espot donar un tracte dife­ren­ciat per raó d’ori­gen o naci­o­na­li­tat.

El docu­ment s’ha tre­ba­llat amb el món local i ha estat sig­nat per l’Asso­ci­ació de Micro­po­bles de Cata­lu­nya, així com pels ajun­ta­ments de Bar­ce­lona, Girona, Lleida, Reus, el Prat de Llo­bre­gat, la Dipu­tació de Tar­ra­gona, la Secre­ta­ria de Governs Locals de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i el depar­ta­ment d’Igual­tat.

El direc­tor gene­ral per a la Pro­moció i Defensa dels Drets Humans del Depar­ta­ment, Adam Majó, ha afir­mat que era neces­sari esta­blir un marc d’actu­ació comú davant d’una legis­lació que “deixa marge per a la inter­pre­tació”. Majó ha des­ta­cat la neces­si­tat que tots els con­sis­to­ris seguei­xin uns matei­xos cri­te­ris i pro­ce­di­ments i que aquests siguin “inclu­sius i rea­lis­tes”. Ha afe­git que l’objec­tiu és que cap veí es quedi sense estar empa­dro­nat per tal d’evi­tar situ­a­ci­ons d’exclusió social, greu­ges entre muni­ci­pis i dis­tor­si­ons en el regis­tre del padró. També s’esta­bleix que s’han d’empa­dro­nar les per­so­nes que viuen de forma irre­gu­lar en un habi­tatge, amb la com­pro­vació prèvia de la residència efec­tiva.

Ara, la con­se­lle­ria farà diver­ses pre­sen­ta­ci­ons del decàleg arreu del ter­ri­tori per tal de fer-lo exten­siu a tots els ajun­ta­ments de Cata­lu­nya i sumar adhe­si­ons.

Igual­tat ha des­ta­cat que l’empa­dro­na­ment en el lloc de residència és un dret i una obli­gació de totes les per­so­nes que viuen en un muni­cipi, i alhora és la porta d’entrada a altres drets reco­ne­guts, com l’edu­cació o la salut. A més, ha des­ta­cat que és una eina de pla­ni­fi­cació impres­cin­di­ble per als muni­ci­pis, ja que els per­met conèixer el nom­bre real de per­so­nes que hi viuen.

Empa­dro­nats on sigui

Entre les mesu­res del decàleg hi ha també la d’accep­tar les auto­rit­za­ci­ons escri­tes de la direcció d’esta­bli­ments resi­den­ci­als col·lec­tius com ara hos­tals o albergs o algun altre docu­ment acre­di­ta­tiu que s’hi està resi­dint, accep­tar els infra­ha­bi­tat­ges com ara bar­ra­ques o cara­va­nes sem­pre que siguin fixos i donar la pos­si­bi­li­tat d’empa­dro­nar-se en una adreça alter­na­tiva, que pot ser la del mateix ajun­ta­ment o de qual­se­vol altra dependència muni­ci­pal, mit­jançant un informe de conei­xe­ment de residència, en casos d’infra­ha­bi­tatge o per­so­nes sense domi­cili.

En el cas de per­so­nes en situ­ació de sen­se­lla­risme o sense domi­cili fix, es diu que els ser­veis soci­als han d’ela­bo­rar una valo­ració cor­res­po­nent sobre la residència habi­tual efec­tiva al muni­cipi indi­cant-hi l’adreça que ha de figu­rar a la ins­cripció padro­nal, que pot ser la de l’ajun­ta­ment, la de l’alberg muni­ci­pal, la del lloc de per­noc­tació o una altra. En el cas de rello­guers, el decàleg afirma que s’ha de fer pre­val­dre el deure d’empa­dro­na­ment quan la per­sona no pot acre­di­tar un títol de pro­pi­e­tat o llo­guer i s’han de fer les com­pro­va­ci­ons necessàries.

Per últim, esta­bleix que no s’ha de donar un tracte dife­ren­ciat en la gestió del padró en funció de l’ori­gen, la naci­o­na­li­tat o qual­se­vol altra situ­ació per­so­nal, lle­vat dels casos que deter­mina l’Ins­ti­tut Naci­o­nal d’Estadística (INE), com per exem­ple les per­so­nes pro­ce­dents de con­flic­tes bèl·lics.

Tot i que la nor­ma­tiva d’àmbit esta­tal esta­bleix que la gestió del padró cor­res­pon als muni­ci­pis, per l’afec­tació que aquest tràmit té en els drets i les con­di­ci­ons de vida de les per­so­nes, la Gene­ra­li­tat ha posat en marxa una estratègia per infor­mar, for­mar i sen­si­bi­lit­zar sobre la neces­si­tat d’incloure el padró muni­ci­pal a tots els veïns. En el marc d’aquesta estratègia, es pro­posa aquest docu­ment de tre­ball.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.