Publiquen un estudi sobre la Guerra dels Segadors a Girona

La Guerra dels Segadors va esclatar amb contundència a la regió de Girona el maig de 1640. Després de les batalles i setges de Leucata i Salses, els exèrcits hispànics es van instal·lar a la vegueria de Girona. L’algutzir Montrodon els ajudava a distribuir-se des de Santa Coloma de Farners, on va ser atacat i mort pels pagesos revoltats. Al mateix temps, a Sant Martí de Riudarenes els terços van saquejar i cremar l’església, per la qual cosa el bisbe Gregorio Parcero en va dictaminar l’excomunió. El rei, Felip IV i el virrei, el comte de Santa Coloma i el Consell d’Aragó van decidir revenjar-se’n, i com a càstig van fer cremar tota la vila de Santa Coloma de Farners.

L’historiador Xavier Solà Colomer (Sant Feliu de Pallerols, 1972) ha estudiat les repercussions del conflicte a la vegueria de Girona des que va esclatar, la primavera del 1640, fins que es va acabar, la tardor de 1653. El treball, basat sobretot en fonts notarials, és fruit d’una beca de recerca Francesc Eiximenis i una col·lecció de la Diputació de Girona. Aquests volums tenen vocació divulgadora i s’hi publiquen assaigs i treballs de recerca d’interès tant per a la comunitat investigadora com el públic en general.

L’estudi es va presentar aquesta setmana a l’antic cafè de Can Pujató de Riudarenes.