Segon SOS al Casino dels Nois
L’edifici, un dels dos béns culturals d’interès nacional (BCIN) a Sant Feliu, espera una gran reforma
Als anys setanta del segle passat, la mobilització local el va salvar de l’enderroc, en plena façana litoral
El seu president creu que el municipi té més eines per preservar l’edifici, però l’assemblea decidirà
El Casino dels Nois és un dels edificis icònics de Sant Feliu de Guíxols. Potser el més retratat pels visitants, amb permís de l’antic monestir benedictí amb el qual comparteix l’honor de ser bé cultural d’interès nacional (BCIN). El 2014, els socis de l’entitat van intentar rellançar-lo pel 125è aniversari de la seva construcció, a cavall de 1889 i 1890 sobre un projecte de l’arquitecte i urbanista local General Guitart, que tenia fresques al cap les solucions estètiques modernistes desplegades als pavellons de l’Exposició Universal del 1888 a Barcelona, després d’haver-hi col·laborat com a aprenent i ajudant.
Eren els temps feliços d’una entitat menestral i obrera, la Nova Constància, en rivalitat amb altres societats senyorials –la més representativa de les quals, el Casino Guixolenc, o “dels Senyors”–, el local del qual recentment va quedar en mans de la Cambra de Comerç local també amb polèmica. Tot i ser un altre tema, és inevitable traçar el paral·lelisme de les dificultats presents per mantenir viva la flama de dues entitats que han vist reduïdes la massa social a la mínima expressió. El president de la Nova Constància, Josep Maria Vicens, la xifrava cinc anys enrere en uns 200 socis. Però aquesta setmana, amb el cens acabat de destriar i actualitzar per a la convocatòria de l’assemblea del juliol, ja només n’hi surten uns 140. Un decreixement que, sobretot, qualifica de “vegetatiu”, per les morts progressives de socis i sòcies que encara resistien.
En aquest punt, les quotes anuals, de 25 euros, són simbòliques. No tenen marge per apujar-les: podrien desencadenar més baixes i tampoc compensarien una despesa de manteniment en què, només les factures de llum, de 1.000 euros mensuals, ja consumeixen una subvenció municipal que el consistori havia elevat de 7.000 euros a 13.000 en la darrera anualitat. Però que no permeten afrontar obres de millora i “ja ni tan sols de conservació”, lamenta Vicens respecte al recent despreniment d’un tros de balconada.
L’entitat només ha tingut marge per assegurar la resta de l’estructura amb malles de contenció. El ferro original és rovellat, 135 anys després, i el president assumeix que “caldria intervenir ja no només en aquesta balconada, sinó en les peces que hi ha en les façanes a tres carrers”. En els quatre darrers anys, havien elaborat un pla director per garantir la conservació arquitectònica i el futur de l’immoble, un document sufragat amb ajuda del consistori i que proposa algunes millores, com ara la instal·lació obligatòria d’un ascensor per complir les normatives presents d’accessibilitat. Però no han trobat cap subvenció que costegi aquesta obra.
El segon crit d’auxili
L’entitat ha reivindicat en paral·lel que fos l’Ajuntament qui assumís la titularitat de l’immoble, pel valor estratègic al centre del front marítim i la consideració de BCIN, però el govern local ha declinat fins ara carregar amb una altra llosa un inventari de patrimoni en què ja consten el monestir, l’antic hospital, les Vetlladores, l’Asil Surís o la caseta del Salvament, per posar només alguns exemples. El tinent d’alcalde Josep M. Muñoz es va oferir a buscar algun ajut públic, amb l’aval municipal, i els han promès beneficiar-se d’una part del llegat dels hotels i finques del llegat dels germans Anlló subhastades per la Generalitat durant la darrera dècada, tot i que de moment l’entitat no en té notícies.
El grup de Junts s’ha adherit aquesta setmana al crit d’auxili –el segon, després de la primera gran amenaça en la dècada de 1970– amb una proposta al ple amb què el portaveu, Toni Carrion, alertava del risc que caigui en mans privades. Vicens, des del Casino, diu que no tenen cap oferta sobre la taula. La darrera, fa sis o set anys, l’havia fet el promotor de l’hotel Elke, a l’illa del costat, que hi veia l’opció de fer arribar el negoci o l’oferta de restauració fins a la primera línia de mar.
El president de l’entitat –activista cultural en altres fronts, com ara els Amics del Museu– assumeix que és a punt de fer 82 anys: “No podem més, ja tenim una edat i no volem més maldecaps.” Per aquest motiu vol convocar una assemblea de socis en què la proposta de cessió de l’edifici a l’Ajuntament figurarà en l’ordre del dia, “amb cost zero”. El seu escenari desitjat seria que el consistori els permetés mantenir-hi seu, i poder fer ús de la sala d’actes, que ara ja obren a altres entitats de la ciutat. Posa els exemples d’altres casals, casinos o ateneus gironins, com ara el Cercle Calongí o el Casino Menestral Figuerenc. Però el govern local (TSF i el PSC) hi va votar en contra, en espera que l’assemblea de l’entitat es defineixi, i els altres grups de l’oposició (ERC, GdC i MES) es van abstenir tot esperant que es trobi la solució. Ara, doncs, caldrà esperar a veure què voten els socis el mes vinent.
La primera salvació, el 1978
Als anys setanta del segle passat, una sucosa oferta immobiliària va fer que la junta de l’entitat aprovés la venda de l’edifici, com recordava dijous al ple el tinent d’alcalde Josep Melcior Muñoz. El darrer consistori franquista, en paral·lel, havia donat llum verd a l’enderroc, i una gran campanya ciutadana, entre els artífexs de la qual hi havia el posterior alcalde democràtic, pel PSC, Josep Vicente, va aconseguir aturar l’operació i endegar la declaració de bé cultural d’interès nacional que encara té vigència, el 1978.
Muñoz recordava dijous al ple aquesta seqüència de fets, i malgrat la falta d’entesa sobre el futur, l’edil deixava la porta oberta a reunir-se amb la junta i escoltar el parer de l’assemblea de socis, si acaba aprovant la cessió de l’edifici al municipi. Pel primer tinent d’alcalde, l’altra opció és revisar el conveni quadriennal entre l’entitat i l’Ajuntament pendent de renovació des de finals d’hivern, que “potser haurà de tenir 50.000 punts més”, i més recursos. Carrion, portaveu de Junts, li va replicar que no havien trobat encara cap partida en les previsions pressupostàries, però el govern local garanteix que mantindran el suport a l’entitat si els socis acaten una proposta de cessió que, per ara, atribueixen al seu president.
Precedents dels ‘Senyors’
Fins a sis casinos van conviure, a Sant Feliu, entre mitjans del segle XIX i començament del XX. El més antic va ser el de la Unió (1940), predecessor de la Constància (1851). I també van conviure amb els de l’Amistat, la Vellesa i el del Segle XX (1891), a banda del projecte fallit de la Floreixent –escissió de la Constància–. L’únic, però, que es va consolidar va ser el Guixolenc, constituït el 1861 i encara actiu, en un declivi paral·lel de la massa social.
El Guixolenc, conegut també com a Casino dels Senyors, va ser el primer a acceptar la venda de l’antiga seu, un altre edifici posterior al dels Nois, dissenyat també per Guitart, i substituït per una altra obra del seu successor com a arquitecte municipal guixolenc, Joan Bordàs. L’entitat va decidir donar pas a noves edificacions als respectius solars: d’una banda, l’actual edifici Reina Elisenda, i de l’altra, més tard, al bloc de pisos al passeig del Mar on els promotors els van cedir, com a contrapartida de l’operació, tot el local a la planta baixa. Va ser la nova seu social “dels Senyors” fins a l’any passat, quan arran d’un conveni amb la Cambra de Comerç de Sant Feliu, denunciat posteriorment pel president, l’entitat cameral hi vol fer ara una escola d’hostaleria.