Inauguren un faristol a la Rambla de Barcelona en record de la primera manifestació LGTBI de l’Estat

La Rambla de Barcelona ha estrenat aquest dissabte un faristol per commemorar la primera manifestació de l’orgull LGTBI de l’Estat, celebrada a en aquesta avinguda el 1977. En el marc de la la diada per l’alliberament sexual i de gènere, s’ha descobert la instal·lació al final de la Rambla de Santa Mònica, on va tenir inici la històrica marxa.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha remarcat que “no només el govern municipal, sinó la immensa majoria de Barcelona està al costat de la lluita, la llibertat i la reivindicació LGTBI”. “Una llibertat que fa que a Barcelona no amaguem la bandera de l’orgull”, hi ha afegit.

El batlle també ha recordat l’anunci que Barcelona tornarà a ser pionera en la defensa dels drets de les persones LGTBI: “Serà la primera ciutat de l’Estat que tindrà una ordenança específica contra els delictes d’odi i discriminació.”

La manifestació, celebrada el 26 de juny de 1977, simbolitza els inicis de la lluita per a la defensa dels drets civils del col·lectiu. La Rambla s’ha convertit des d’aleshores en l’espai de reivindicació del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI a Barcelona, motiu pel qual les entitats del Consell Municipal LGTBI de la ciutat van proposar la instal·lació d’un faristol en el lloc on va tenir inici la protesta, que va tenir lloc pocs dies després de les primeres eleccions democràtiques des de la instauració de la dictadura i vuit anys més tard dels aldarulls de Stonewall de Nova York. El Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), encara a la clandestinitat, va convocar la manifestació, sense autorització del govern. Sota el lema “Per una sexualitat lliure, derogació de la llei de Perillositat i Rehabilitació Social”, es va iniciar la lluita de la comunitat per demanar la retirada de la Llei de Perillositat Social, l’amnistia dels i les activistes empresonades, i la legalització del mateix FAGC.

Durant el franquisme, milers de persones van ser reprimides per la seva orientació sexual. La Llei de perillositat i rehabilitació social (1970), com abans ho havia sigut la Ley de vagos y maleantes (1954), era un dels instruments jurídics del règim destinats a la repressió i control dels homosexuals, considerats “subjectes perillosos” i elements “antisocials”, i per als quals s’establien penes de fins a cinc anys de presó o internament psiquiàtric.

La manifestació va aplegar més de 5.000 persones entre lemes com “Nosaltres no tenim por, nosaltres som”, “Mi cuerpo es mío y hago con él lo que me da la gana”, “¡Amnistia sexual!” o “¡No somos peligrosos!”.

Les forces d’ordre públic van reprimir fortament la marxa just abans d’arribar a la font de Canaletes. Tres manifestants van ser ferits i un, detingut.