Societat

societat

Descobreixen nous elements de fusta al jaciment arqueològic de la Draga de Banyoles

La cam­pa­nya d’exca­va­ci­ons al jaci­ment arqueològic de La Draga de Banyo­les ha arri­bat a la seva fi amb impor­tants des­co­ber­tes. Durant tot el pas­sat mes de juny s’han des­co­bert grans tau­lons i ele­ments estruc­tu­rals que podrien cor­res­pon­dre a pavi­ments de les parets o de les caba­nes. A més, les exca­va­ci­ons també han permès recu­pe­rar diver­sos estris en estat orgànics, o par­ci­al­ment car­bo­nit­zats.

Durant tres set­ma­nes s’han dut a terme tre­balls inten­sius en el sec­tor ter­res­tre del jaci­ment arqueològic de La Draga, cen­trant-se espe­ci­al­ment en el deno­mi­nat sec­tor B. Aquest sec­tor, situat en el nivell freàtic, ha pro­por­ci­o­nat una con­ser­vació excep­ci­o­nal dels ele­ments de fusta que cor­res­po­nen a les cons­truc­ci­ons neolítiques, sent el més ric en matèria orgànica del jaci­ment.

Les exca­va­ci­ons han reve­lat la riquesa i l’excel·lent con­ser­vació dels mate­ri­als. Entre les tro­ba­lles, s’han recu­pe­rat grans tau­lons i ele­ments estruc­tu­rals que podrien cor­res­pon­dre a les parets o pavi­ments de les caba­nes, així com diver­sos estris com mànecs, un bate­dor i un frag­ment de cis­tell. Pel que fa a les res­tes estruc­tu­rals, pre­do­mina la fusta de roure, que es pre­senta en forma de tau­lons i mit­jos troncs, segons la funció a la que esta­ven des­ti­nats.

En canvi, entre els estris, s’ha docu­men­tat l’ús de teix i boix, fus­tes de gra més fi i menys abun­dants en l’entorn durant el neolític. Aquesta selecció de fus­tes segons la fina­li­tat denota un conei­xe­ment sofis­ti­cat i una cura en l’elecció dels mate­ri­als per part dels habi­tants neolítics. Els mate­ri­als recu­pe­rats es tro­ben actu­al­ment en fase d’estudi per part dels experts, els quals espe­ren que aques­tes tro­ba­lles apor­tin nova llum sobre les tècni­ques de cons­trucció i les pràcti­ques quo­ti­di­a­nes dels pobla­dors neolítics de La Draga.

La cam­pa­nya d’enguany ha comp­tat amb la par­ti­ci­pació d’estu­di­ants del grau d’Arque­o­lo­gia de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, del màster d’arque­o­lo­gia Nàutica i sub­aquàtica de la Uni­ver­si­dad de Cádiz, i inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, Ins­ti­tució Milà i Fon­ta­nals del Con­sell Supe­rior de Inves­ti­ga­ci­ons Científiques i l’Ins­ti­tut de Pale­o­e­co­lo­gia Humana i Evo­lució Social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.