Societat

LA CRÒNICA

Quan el melic és la provocació

Hi ha moltes fotografies de la Dolors Pujol a la platja. Amb les amigues porten barret mariner, rialleres, perquè a la mar sempre se somriu, i amb banyador d’una peça, segurament un Jansen. És una composició estudiada, a les roques, però amb la naturalitat de les primeres vegades posen per a la càmera d’en Josep Pereferrer (Riudarenes, 1889-Girona, 1974). Dolors Pujol va començar de dependenta a Foto Lux i, casada amb Pereferrer, es va revelar com “una fotògrafa excepcional” i una de les poques dones que es van dedicar a la professió a l’època. Li atribueixen alguns dels contrallums més remarcables de les fotografies del fons Lux custodiades al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona i que es poden consultar, digitalitzades, en el seu web .

Dolors Pujol és també un misteri, segons assenyala la tècnica del CRDI Fina Navarrete, que dona valor al paper actiu que va tenir Pujol a la galeria de fotografia del marit. No era només la noia amb els cabells tan rossos com els de l’actriu Jean Harlow practicant la joia de viure, a la platja de Tossa de Mar. És una estampa bonica que ha servit per promocionar la conferència, ahir al matí, sobre l’evolució dels vestits de bany, a càrrec dels tècnics del CRDI Fina Navarrete i Pau Saavedra, i una de les activitats d’estiu del cicle Arxiu a la fresca, organitzada per l’Arxiu de Girona. La fotografia explica molts dels canvis socials, especialment els que afecten la dona, a partir dels vestits de bany. Però també explica l’absència. Qui no surt a la foto.

El primer biquini a la Costa Brava documentat és de l’estiu del 1955 i el filma Narcís Sans Prats (Fallines 1920 - Girona 1994). És de color blanc i una noia el porta a la cala Mar Menuda de Tossa de Mar. Narcís Sans treballava per encàrrec i la filmació del biquini forma part de les imatges descartades del documental Costa Brava realitzat per promoure turísticament el litoral de les comarques gironines. Uns patins de vela a la platja, que apareixen tant en el documental com en les imatges en brut, van posar sobre la pista els tècnics del CRDI per concloure que era el 1955. Per què es va descartar la noia del biquini blanc en el que havia de ser una pel·lícula de reclam per a turistes? Una estratègia que a finals dels seixanta i setanta s’utilitzarà? Dos anys abans, el 1953, a Canes, Brigitte Bardot havia escandalitzat amb un biquini. Perquè el melic és el límit, la línia de la decència; mostrar-lo és la provocació. En una foto de Cadaqués del 1995, una banyista fa topless davant un cartell en què es llegeix “no nudisme”. És el debat sempitern sobre l’exposició del cos de la dona a la platja. Als anys trenta a Colera ja hi havia, segons la memòria popular, “una platja dels nudistes”, i Gala, en el seu primer estiu a Cadaqués, també prenia el sol i es banyava nua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia