ciència
Troben una possible via per crear vacunes per al càncer de fetge
Una recerca impulsada per l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar ha descobert un grup de microproteïnes pròpies dels tumors de fetge amb potencial per convertir-se en una peça clau per al desenvolupament de vacunes contra aquest tipus de càncer. Es tracta d’unes petites molècules que només expressen les cèl·lules tumorals i que poden tenir un paper rellevant en l’activació de les cèl·lules immunitàries contra el tumor. L’estudi, publicat per la revista Science Advances, una de les de més prestigi, ha estat conduït en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Navarra.
Aquestes microproteïnes han estat localitzades gràcies a l’estudi de cèl·lules tumorals i de teixit sa de més de cent pacients. Les generen uns gens que fins fa poc es consideraven silents, és a dir, sense capacitat per codificar proteïnes. “En els darrers anys, cada vegada s’està parant més atenció a aquest grup de gens que, a causa de la seva curta longitud, s’han considerat com a gens sense capacitat per donar lloc a proteïnes”, explica Mar Albà, científica de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.
Per descobrir que, en realitat, un conjunt d’aquests gens sí que pot originar proteïnes, per bé que de mida molt més reduïda del que és normal, la investigadora ICREA i el seu equip han hagut de combinar diferents tècniques computacionals, com ara la transcriptòmica, la translatòmica i la proteòmica, i combinar-les amb experiments de laboratori encaminats a estudiar la resposta immunitària.
La descoberta d’aquestes microproteïnes obre la porta a desenvolupar vacunes contra el càncer de fetge, un dels grans reptes de la biomedicina i una possibilitat fins ara molt remota perquè aquest tipus de tumors tenen unes taxes de mutació molt baixes i, per tant, generen pocs nivells de pèptids forans, que són els que alerten el sistema immunitari per fer-lo actuar contra cossos estranys. “Aquest treball demostra que hi ha un nombre important de microproteïnes expressades exclusivament en les cèl·lules del tumor que podrien funcionar per desenvolupar nous tractaments”, explica Marta Espinosa, també investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i participant en l’estudi.
Els investigadors també han vist que algunes d’aquestes microproteïnes són capaces d’estimular el sistema immunitari, l’encarregat de generar una resposta contra les cèl·lules canceroses. “Aquesta resposta la podem augmentar amb vacunes, semblants a les del coronavirus, però que produeixen aquestes microproteïnes i que teòricament podrien aturar o reduir el creixement dels tumors”, assegura Puri Fortes, investigadora del Cima Universitat de Navarra. De moment encara no s’ha posat en marxa cap investigació en aquest sentit, però és el pròxim objectiu de les investigadores.
“Pot ser rellevant”
Coneixedor de la descoberta tot i no haver-hi participat, el cap del servei d’oncologia mèdica de l’Institut Català d’Oncologia a l’Hospitalet (ICO), Ramón Salazar, pondera l’abast de la troballa en declaracions recollides per SMC España: “És un estudi de gran qualitat que combina totes les tecnologies de darrera generació per validar un nou concepte que pot ser clínicament molt rellevant, ja que aquestes microproteïnes poden ser aprofitades per a la fabricació de vacunes genèriques de manera massiva, sense necessitat d’individualitzar per a cada pacient, cosa que podria significar un gran avenç.” Salazar, però, també adverteix que un dels esculls importants a salvar ara és que al carcinoma hepatocel·lular “li falla el sistema de presentació de les proteïnes al sistema immunitari, que és necessari perquè les vacunes siguin eficaces”.