Societat

SOCIETAT

A la recerca de tots els Canets del món

Cada muni­cipi fa ban­dera de la seva sin­gu­la­ri­tat i per als veïns i veïnes l’orgull de ser d’un poble és únic i intrans­fe­ri­ble. Hi ha oca­si­ons, però, en què la casu­a­li­tat juga a favor de tei­xir com­pli­ci­tats amb altres pobla­ci­ons que la història ha fet que coin­ci­dis­sin en algun aspecte, com ara el nom. Aquest esce­nari és el que ha apro­fi­tat Canet del Mar, al Maresme, per loca­lit­zar en el mapa totes aque­lles loca­li­tats que també es diuen Canet, amb l’objec­tiu d’esta­blir llaços en àmbits tan diver­sos com poden ser la cul­tura, l’edu­cació i l’eco­no­mia. En el ple del mes de juny pas­sat el pro­jecte ja va pas­sar pel sedàs de l’apro­vació i en va sor­tir nome­nat un comis­si­o­nat, el regi­dor de Primàries, a l’opo­sició, Jordi Cas­tellà, que haurà d’ento­mar la feina. No par­teix del no res, perquè la idea pri­migènia de la pro­posta cal bus­car-la als anys noranta del segle pas­sat i a través d’un dels alcal­des més carismàtics del muni­cipi, Josep Rovira. “Lla­vors ja vam par­lar de fer un ager­ma­na­ment i el nom de Canets del Món ens va sem­blar molt adi­ent, però la pro­posta no va reei­xir perquè no vam tro­bar un regi­dor dis­po­sat a lide­rar-ho i a dina­mit­zar la xarxa de coo­pe­ració i d’inter­canvi”, explica Cas­tellà, que hi afe­geix que, mal­grat això, en con­ver­ses poste­ri­ors amb Rovira pels car­rers del muni­cipi sem­pre van man­te­nir viva la idea.

“I la idea final­ment ha aga­fat cos!”, cons­tata el regi­dor. De moment ja hi ha una llista de quinze Canets, inclòs el del Maresme, escam­pats per la geo­gra­fia euro­pea. Un de molt a prop, Canet d’Adri; cinc a Occitània: Canet de Ros­selló, Canet (Erau), Canet (Aude), Canet de Salars i Can­net; dos al País Valencià: Canet d’en Beren­guer i Canet lo Roig; dos a la zona de la Pro­vença, Alps i Costa Blava: Le Can­net (Lo Canet) i Can­net-des-Mau­res; dos a la Llom­bar­dia: Can­neto Sull’Oglio i Can­neto Pavese; un als Alts de França, Can­net, i un a Aragó, Caneto.

Àmbits molt diver­sos

En total sumen prop de 95.000 habi­tants. Un gros prou impor­tant per estrènyer llaços d’afecte entre pobla­ci­ons. “Per al nos­tre Canet repre­sen­ta­ria un fet impor­tant crear una marca que el sin­gu­la­ritzés, el visi­bi­litzés i que, a més, n’aug­mentés l’atrac­tiu per als visi­tants”, indica Cas­tellà, que admet que tot just comença una feina com­plexa que demana paciència, obs­ti­nació i un pèl de sort per acon­se­guir els objec­tius de crear lli­gams entre els dife­rents muni­ci­pis. “No serà fàcil convèncer tot­hom, però par­tim de la base d’una pro­posta engres­ca­dora que pot apor­tar molts bene­fi­cis a les pobla­ci­ons que deci­dei­xin fer el pas”, comenta el regi­dor. Bene­fi­cis que es con­cre­ten en àmbits tan diver­sos com l’inter­canvi de models de gestió muni­ci­pal orga­nit­zant tro­ba­des sec­to­ri­als sobre la gestió local i com­par­tint experiències; l’inter­canvi econòmic “a través de la marca turística incen­ti­vant pro­pos­tes com ara Camins de Canet”; l’inter­canvi fes­tiu, social, cul­tu­ral i històric dels muni­ci­pis cre­ant una festa con­junta, fomen­tant la relació entre asso­ci­a­ci­ons, un cir­cuit cul­tu­ral o impul­sant el català, sobre­tot amb les pobla­ci­ons que el com­par­tei­xen com a llen­gua comuna. “També pen­sem a fomen­tar l’inter­canvi for­ma­tiu o d’esplai entre els joves i l’espor­tiu cre­ant una com­pe­tició entre les dife­rents pobla­ci­ons”, hi afe­geix Jordi Cas­tellà.

Ager­ma­na­ment dife­rent

Jordi Cas­tellà romp una llança a favor de la vigència d’una figura com l’ager­ma­na­ment, que sem­bla haver per­dut embran­zida. “Volem anar més enllà d’un ager­ma­na­ment tra­di­ci­o­nal, el volem dotar de con­tin­gut i no que­dar-nos amb la sim­ple eti­queta o amb el rètol que indica que ens uneix alguna cosa amb una població estran­gera”, con­creta, i hi afe­geix: “Ho con­ce­bem com una feina pro­fi­tosa per a aquells que hi par­ti­ci­pin, que generi acti­vi­tat i bene­fici.”

Cas­tellà no es mos­tra sorprès d’haver tro­bat tants Canets repar­tits per Europa i ho vin­cula a l’herència carolíngia de Cata­lu­nya que va per­me­tre la recon­questa dels ter­ri­to­ris con­que­rits pels sarraïns. “No és casu­a­li­tat que n’hi hagi vuit en ter­ri­tori francès i dos a la Llom­bar­dia ita­li­ana, perquè Car­le­many es va casar amb una dona d’aque­lla zona”, recorda, i des­taca que “en el fons ens unei­xen més coses de les que ens pen­sem”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia