Glòria Bonal i Sarró
Mestra especialista de música
“L’escola que valora les arts és molt més completa”
“L’educació a través de les arts és una educació molt universal; la música és una de les vuit intel·ligències que descriu Gardner”
“Insistim que hem de parlar en català, però també hem de cantar en català! Reivindiquem el nostre folklore!”
Glòria Bonal i Sarró és mestra, especialista en música i enamorada de les arts. Ha estat dotze anys directora i vuit anys cap d’estudis de l’escola de Montjuïc, a Girona, on va ser la mestra de música durant 24 anys. Actualment, combina gestió i docència a l’escola de música Claudefaula, al barri de Santa Eugènia de Girona, que ella mateixa va fundar. Amb ella volem parlar de la música i les arts a l’escola obligatòria.
A les escoles i instituts es fa música des de la llei d’educació del 1970, però l’especialitat de mestre de música no hi va ser fins al 1990, amb la llei d’ordenació general del sistema educatiu (Logse). Per què ha costat tant, tot plegat?
Perquè els pensants del nostre sistema educatiu, els que el condueixen, s’hi mostren sempre molt escèptics, tot i que hi ha ple d’estudis que demostren la utilitat i la rellevància de la música i de les arts en general.
Encara està molt estesa aquesta idea que les arts són coneixements secundaris...
La música, la plàstica i l’educació física, si es pot, es fan a la tarda, perquè són àrees que requereixen menys atenció, diuen. Què vol dir que “requereixen menys atenció”? És una absurditat d’argumentació. L’atenció es requereix per realitzar qualsevol classe d’aprenentatge. En canvi, l’aportació de benestar, d’alegria i de positivitat que dona la música és inqüestionable. Ara, quan em trobo exalumnes, que són grans, tots em diuen: “Hauríem d’haver fet més música!”
Els estudis que deies abans destaquen que la música és un valor per a la socialització, per a l’expressió de les emocions i fins i tot per facilitar els aprenentatges d’altres àrees com ara les matemàtiques i la llengua...
L’educació a través de les arts és una educació molt universal. La música és una de les vuit intel·ligències que descriu Gardner, un autor molt reconegut, però influeix en totes. Quan fas cançons o versos, quan rapsodes, treballes la llengua, també la quadratura, la rima, el vocabulari, les construccions lingüístiques...; fas matemàtiques amb els valors de les figures, el ritme, la divisió dels compassos, la forma musical..., això és matemàtica pura. Llavors hi ha tot el tema social, les procedències de les músiques, les músiques dels pobles i cultures, les danses i cançons. I no parlem de la intel·ligència espiritual, que la música estimula absolutament.
Ara que es parla tant del retrocés del català en la nostra societat i també a l’escola, l’aprenentatge del català a través de les cançons és una via ben interessant, segurament molt més efectiva i gratificant que des de la sistemàtica del treball, que tampoc es pot abandonar.
És una gran via. Llegir el text d’una cançó, cantar-la mentre la llegeixes, que t’obliga a passar els ulls pel text, a comprendre’l a fons, perquè només des de la comprensió podrem arribar a l’emoció, a sentir a fons el que ens vol explicar... Insisteixo que la música ens fa feliços i hem de poder aprofitar-la per connectar-la amb les emocions que transmet també la llengua en el text de les cançons.
Per poder desenvolupar totes aquestes virtuts de la música i les arts a l’escola, com ha de ser un mestre de música? Quines competències ha de tenir?
Un mestre de música ha de saber música, en majúscules. Cantar, tocar algun instrument, compondre..., i ha de tenir món musical, cultura musical, perquè l’ha de transmetre, des d’una visió com més eclèctica millor, per obrir la ment i l’oïda als alumnes i que siguin receptius a tota mena de música. I ha de ser un militant de la música i de les arts en general, ha de ser una persona oberta a la seva influència. No cal que sigui un artista, però ha d’interessar-li la dansa, la plàstica, la pintura, el teatre, la literatura... A l’escola en diem “educació artística”, com es diu oficialment.
Vol dir que ha de tenir un coneixement profund com a músic, amb unes aptituds.
I amb competències pedagògiques i didàctiques. Ha de saber planificar situacions d’aprenentatge, aplicar-les i adaptar les seqüències a partir de les característiques dels infants. Tot allò que completaria un professional de la pedagogia musical, que és el que entenc que ha de ser un bon mestre.
Quin seria l’objectiu d’un mestre de música amb els seus alumnes a la classe de música? El solfeig i aquests sabers més acadèmics són importants?
En si mateixos només ho són per evidenciar als alumnes que la música té un codi propi, que serveix per poder-se expressar i comunicar-se, al marge de l’expressió verbal, segurs i segures del que estan fent, alimentant l’autoestima per créixer i ser conscients dels seus avenços. La classe de música ha de servir perquè tinguin un bagatge musical, folklòric i de cultura musical. La cultura és patrimoni de tots, i nosaltres com a mestres tenim la responsabilitat de comunicar-la, en el sentit de saber que per Setmana Santa, per exemple, es canta la Passió i què és la Passió, independentment que siguis o no catòlic.
La diversitat cultural a les escoles mediatitza les propostes a la classe de música?
Em preocupa que sigui així. Tota aquesta brama que no es poden cantar nadales perquè parlen de Nadal, de Jesús, i ara tenim altres religions a l’escola... No fotem! No es farà mai més cap missa o cantata de Bach al Palau de la Música? Totes parlen de Déu! És tan absurd! I el bagatge de les cançons tradicionals nostres, que s’està perdent, és impressionant. Ara només es canta El Pot Petit, el CantaJuego i el no sé què... I sant Josep i la Mare de Déu? I el Fum, fum, fum? És nostre! Insistim que hem de parlar en català, però també hem de cantar en català! Reivindiquem el nostre folklore!
Fem-ho! D’altra banda, ara mateix la música i les arts en l’ensenyament bàsic només hi són com a assignatures, però, pel que hem parlat, és clar que haurien de tenir una perspectiva més transversal.
Hauria de ser una activitat diària que impregnés la dinàmica del centre i influís en tot. La presència de les arts a l’escola hauria de servir per posar en evidència que es poden tenir molts altres talents o capacitats al marge del que es posa de manifest amb les assignatures tradicionals. L’escola que valora les arts és una escola molt més capaç de respondre a la diversitat de capacitats, interessos i motivacions, i estimula molts aspectes de la personalitat, com ara vèncer la por escènica, que sovint frustra tantes iniciatives. En aquest sentit, és una escola molt més completa.
k
Podeu llegir l’entrevista sencera a ja.cat/experiencia-per-si-servis
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.