medi ambient
Barcelona vol aplicar l’urbanisme climàtic en espais “oblidats” de la ciutat
El Programa d’Espais de Proximitat i Interiors (PEPI), compta amb 150 milions d’euros i 357 actuacions per augmentar la qualitat de l’espai públic i recuperar espais en desús
S’introdueix l’urbanisme climàtic en espais buits entre edificis, interiors d’illa, solars o places
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat aquest dimecres un pla per guanyar 22,3 hectàrees d’espais verds mitjançant una setantena d’actuacions que es faran aquest mandat. El full de ruta, batejat com ’Programa d’Espais de Proximitat i Interiors (PEPI)’ i amb un pressupost de 150 milions d’euros, preveu actuacions en 71 espais, a més de la remodelació de 60 parets mitgeres, la implementació de 216 espais d’ombra i 10 cobertes verdes en edificis d’escoles bressol municipals. Segons ha explicat Collboni en roda de premsa, el pla vol reaprofitar “espais oblidats” de la ciutat, com ara mitgeres, solars, places o interiors d’illa, per posar-los al servei de “l’urbanisme climàtic”.
Collboni ha defensat l’urbanisme climàtic com a una “nova concepció de l’espai públic que posa més verd a la ciutat i té a veure amb la salut de les persones”. “Es tracta de transformar la ciutat tenint en compte les causes i les conseqüències del canvi climàtic en la vida de les persones i en la ciutat”, ha conclòs Collboni.
Nous interiors d’illa
D’aquesta setantenta d’actuacions incloses en el full de ruta, 18 tenen a veure amb interiors d’illa. Segons ha detallat la primera tinenta d’alcaldia Laia Bonet, se’n faran 10 de nous, dels quals només n’hi ha tres de concretats ara com ara: l’Illa Danubi (les Corts), Estoril 34 (Horta-Guinardó) i Illa Colorantes (Sant Andreu). Els 8 restants no seran nous, sinó que seran millores en interiors d’illa existents. D’aquests, n’hi ha tres concretats: Jardins Beatriu de Provença, Jardins Clotilde Cerdà, Jardins Emma de Barcelona (tots tres a l’Eixample).
Durant la campanya electoral de les eleccions municipals, Collboni va proposar recuperar una trentena d’interiors d’illa a l’Eixample fins al 2030. Preguntat per si aquest pla es manté o no, l’alcalde ha justificat que els objectius “no només es mantenen” sinó que s’amplia el pla, ja que s’incorporen també interiors d’illa “fora de l’Eixample”.
Collboni ha defensat que mai s’hauria d’haver aturat la idea original de Cerdà de recuperar verd urbà a partir dels interiors d’lla però ha admès que hi ha certa “dificultat urbanística”. “Alguns són més senzills i altres tenen un recorregut més llarg”. Tanmateix, l’executiu socialista no hi renuncia.
Una nova “forma de fer”
L’alcalde de Barcelona ha negat que les actuacions previstes siguin una “esmena a la totalitat” a la gestió urbanística de Colau.
“Senzillament, entrem en una nova etapa, una nova forma de fer”, ha dit puntualitzant que el programa presentat “escala” la transformació urbana amb l’objectiu de fer una “contribució decisiva” en la lluita contra el canvi climàtic. El que es fa, ha afegit, és canviar la “mirada” sobre com transformar la ciutat des del punt de vista urbanístic.
Així, ha dit, es fa amb un urbanisme que té “vocació de permanència” i alhora no se centra en “una cosa o dues” sinó que “fa moltes coses” diversificant l’actuació en petites intervencions en racons i espais no utilitzats o oblidats de tots els districtes. “No hi ha voluntat de fer una esmena a les polítiques anteriors”, ha insistit.
Espais d’ombra
Més enllà de la creació de les 22 hectàrees verdes mitjançant una setantena d’actuacions en espais, el pla també preveu la creació de 216 espais d’ombra i la remodelació de 60 mitgeres i 10 cobertes a la ciutat. El consistori considera “una necessitat” la creació d’ombres a la ciutat davant “l’increment de les temperatures”. És per això, que es prioritzarà plantar arbres en aquells espais on sigui possible, i complementar-ho amb tendals en aquelles zones on l’arbrat no sigui viable.
Per identificar els espais d’actuació prioritaris, l’Ajuntament, ha creuat mapes de “sol” -les zones amb més impacte solar- i mapes de “necessitats socials”. Com a resultat, seran les àrees de jocs infantils i les escoles públiques els primers espais on s’augmenti l’ombra.
D’altra banda, Bonet ha afirmat que les mitgeres són “espais idonis” per fer jardins verticals o per la instal·lació de plaques fotovoltaiques, claus per “potenciar” les energies renovables. Pel que fa a les cobertes, està previst que aquestes es remodelin a 10 escoles bressol municipals.
Prop de 100 hectàrees
De cara a futur, el consistori barceloní preveu que el pla es pugui ampliar i arribar a unes 100 hectàrees arreu de la ciutat, que ja estan identificades. Són les hectàrees de sòl qualificat de verd pendent d’urbanitzar i adequar. D’aquest centenar, en 22,3 s’hi actuarà aquest mandat. Així, es preveu que a la resta s’hi pugui guanyar verd més endavant.
D’aquest centenar d’hectàrees, el 65% són de titularitat pública, mentre que el 35% restant estan en mans privades. Des de l’ajuntament asseguren estar “negociant” per també poder actuar en aquests espais..