Una visió integral per tractar els TCA

A l’hospital Sagrat Cor-Germanes Hospitalàries de Martorell hi ha la unitat de referència per a tot el país especialitzada en la recuperació d’adults amb trastorns de la conducta alimentària (TCA) d’alta complexitat i llarga durada. Des que el Departament de Salut va activar aquest recurs, a principis d’any, ja ha tractat una vintena de pacients, nou dels quals han aconseguit tenir l’alta de la unitat. Això vol dir que han deixat enrere l’internament, però se’ls continua fent seguiment des de les seves unitats de tractament de referència en funció del territori d’on provinguin.

Aquesta unitat, gestionada de forma conjunta per l’hospital martorellenc i per l’hospital universitari de Bellvitge, ofereix un model d’atenció a la cronicitat dels TCA (anorèxia i bulímia, principalment) innovador a Europa. S’adreça a persones que fa anys que els pateixen i que han esgotat altres dispositius especialitzats treballant des d’un enfocament multidisciplinari que, més enllà dels mateixos trastorns de la conducta alimentària, “posa el focus en el fet que els i les pacients recuperin el seu projecte de vida”. Així ho va explicar ahir el conseller de Salut, Manel Balcells, en una visita a aquest servei, on l’estada mitjana dels ingressats se situa entre els tres i els quatre mesos.

Un equip integrat per professionals de treball social, teràpia ocupacional, fisioteràpia, infermeria, psiquiatria i psicologia, amb el suport d’un metge internista i nutricionista, és el responsable de fer un abordatge integral i intensiu per tractar la patologia de base, però també els factors psicosocials associats. “La metodologia que s’està utilitzant és exemplar i amb un percentatge d’èxit elevat pel que fa al retorn de les pacients a la vida comunitària”, va afegir Balcells.

Segons el director de la unitat, Fernando Fernández, aquesta visió integral i el fet que el règim de visites dels pacients no estigui condicionat per l’evolució del seu pes o l’alimentació ha generat un entorn “més favorable” per a la recuperació dels pacients que no pas el de les unitats de tractament convencionals. Amb una política “no restrictiva” i més “amigable”, el tractament persegueix la recuperació del pacient de manera integral i no només des del punt de vista de l’alimentació. Això sovint implica recuperar objectius laborals o d’estudis, treballar en la relació amb la família o donar eines per tornar-se a sentir útil, segons expliquen els professionals de la nova unitat. “Hi ha una gran diferència amb els tractaments previs, perquè hem vist que els models més coercitius havien estat fins i tot contraproduents”, assegura Fernández.

Durant el temps d’ingrés, a més de la recuperació del pes, es treballa el vincle terapèutic i la motivació al canvi a través d’un pla personalitzat amb tècniques d’empoderament personal, teràpia familiar, regulació emocional, imatge corporal, habilitats socials i autoconeixement personal, entre d’altres. L’última fase del procés de recuperació flexibilitza l’ingrés hospitalari i vincula els pacients amb la seva unitat de TCA de referència i amb els recursos comunitaris propers al seu domicili.

Aquesta unitat es va posar en marxa al gener en el marc d’un pla de millora de l’atenció als trastorns de la conducta alimentària que vol garantir l’atenció dels casos lleus des de l’atenció primària i comunitària, els moderats des dels hospitals de dia i les unitats de TCA que s’han desplegat a tot el territori, i els greus i severs des dels dos punts d’hospitalització especialitzada: la d’adults a l’hospital Sagrat Cor-Germanes Hospitalàries de Martorell i la d’infants i joves a l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.