GIRONA
Reforma urbanística en estudi a la Font de la Pólvora
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas (Guanyem), ha reconegut que les accions del pla integral al barri de la Font de la Pólvora en què treballa l’Ajuntament podrien incloure una reforma urbanística. Salellas assenyala que aquesta qüestió està sobre la taula i que n’ha parlat recentment amb responsables de la Generalitat de Catalunya.
El tiroteig de la nit de Sant Joan, amb dues persones mortes –incloent-hi una treballadora del centre municipal d’acollida de La Sopa–, ha tornat a posar el barri de la Font de la Pólvora i el sector est de Girona al centre de l’actualitat informativa. “Estem treballant per veure quin tipus d’intervenció urbanística s’hi podria fer amb la voluntat de millorar-lo i dignificar-lo”, assegura l’alcalde.
Salellas explica que estan treballant a partir de documents que ja existien i que inclouen “polítiques socials, de seguretat, d’habitatge i d’intervenció de carrers i d’espai públic”. Quan s’hagi fet l’anàlisi –detalla–, l’Ajuntament necessitarà el suport d’altres administracions per dur a terme les polítiques. “Tant sí com no, necessitarem que la Generalitat ens acompanyi i segurament l’Estat o la Unió Europea, també. Sols no ho podrem fer. Nosaltres ja hi posem molts recursos, a la Font de la Pólvora.”
Mentre l’Ajuntament –diu l’alcalde– projecta “a mitjà i a llarg termini”, fa actuacions de manera immediata. El dia 9 passat, el consistori va informar que actuarà en un aparcament que s’ha convertit en un punt d’abocament de residus com ara runa, ferralla, mobles i pneumàtics. “En aquesta licitació per intervenir en l’aparcament, hi hem treballat des del gener.” L’aparcament és entre el carrer del Pruner i el torrent de la Font de la Pólvora.
El consistori també treballa en un projecte per millorar l’accessibilitat a l’escola bressol Cavall Fort i per oferir un certificat de professionalitat d’atenció sociosanitària a persones dependents d’institucions socials –les gestions les du la regidora de Treball, Raquel Robert (ERC)–. El programa de formació tindria lloc als espais alliberats de l’escola Font de la Pólvora, que ara només és d’educació infantil.
“Treure edificis”
Albert Ballesta, exdirector dels serveis territorials d’Interior a la demarcació de Girona, considera que la intervenció integral que es vol fer a la Font de la Pólvora requereix “molts recursos, cosa que vol dir diners, temps i un lideratge; això és clau”. Ballesta assenyala que la reforma urbanística que caldria fer inclouria “treure edificis” i esponjar espais. Això permetria –assenyala– que no s’acumulessin tantes persones en un àmbit tan reduït i que s’hi pogués viure millor.
A Mas Ramada i el seu entorn (a 2,4 km de Girona - mal anomenat sector est), publicat per l’associació de veïns del barri l’any 2017, s’hi recorda que a partir del 1973 a la Font de la Pólvora es van construir 500 habitatges, distribuïts en blocs de tres i quatre plantes. L’adjudicació es va fer entre finals del 1978 i principis del 1979. Els autors del llibre són Josep Maria Arjona Zamorano i Josep Maria Arjona Borrego (pare i fill).
A l’hora de millorar la convivència a la Font de la Pólvora, Ballesta considera que es manté vigent l’anàlisi que va fer el febrer del 2019 sobre el barri gironí i el de Sant Joan de Figueres i que va escriure en un article d’opinió en aquest diari.
Assenyala que la intervenció hauria d’incloure “un gran pacte municipal amb un horitzó de vuit o deu anys, i amb indicadors per anar avaluant”. La intervenció seria en profunditat i s’allargaria –diu– més d’un mandat municipal, amb l’objectiu de posar fi a l’endogàmia i a l’aïllament del barri respecte a la ciutat. “Ara no necessiten sortir d’allà. El que caldria és que, sent part de la ciutat, estiguessin més integrats a Girona i que la gent de la resta de la ciutat se sentís còmoda a l’hora d’anar-hi.”
Albert Ballesta va ser l’alcalde de Girona durant 53 dies, l’any 2016: entre la marxa de Carles Puigdemont, designat per ser president de la Generalitat de Catalunya, i l’elecció de Marta Madrenas.
“Problema geogràfic”
L’actual alcalde de la ciutat, Lluc Salellas, admet que part de la problemàtica es deu a la ubicació geogràfica de la Font de la Pólvora. “Hi ha un problema geogràfic evident. Això, per exemple, no passaria si fos en un altre barri de la ciutat, perquè la gent hi passa, hi ha vida. Això és important.” Al sector est, hi viuen 4.200 persones.
Salellas valora que el barri i el sector tenen equipaments des que s’hi va apostar, “fa 30 o 35 anys”, i que s’hi ha anat treballant en polítiques socials, però que “no s’ha fet o no s’ha pogut fer una intervenció una mica més integral per ajudar a desenvolupar tot aquell sector i fer que estigui més cohesionat amb la ciutat, que és el que interessa a tots i a totes”.