Medi ambient

La cura regenerativa del sòl funciona

Dos projectes de l’IRTA demostren que la transició a una agricultura més sostenible és rendible

Implica tècniques molt diverses, com ara llaurar menys, o gens, i fer servir fertilitzants orgànics

Als arros­sars del delta de l’Ebre, els cor­dons –els mar­ges de terra entre par­cel·les– sem­pre s’havia con­si­de­rat que havien d’estar “nets”, sense cap herba. De fet, que hi crei­xes­sin plan­tes ha estat valo­rat tra­di­ci­o­nal­ment com un senyal de dei­xa­desa per part del pagès. Ara, però, els matei­xos page­sos s’estan començant a interes­sar pel tipus de vege­tació que hi poden dei­xar créixer, ja que han com­pro­vat que el que fins ara eren males her­bes en rea­li­tat poden ser bones ali­a­des i aju­dar a evi­tar l’erosió d’aquests cor­dons, afa­vo­rir la bio­di­ver­si­tat i impe­dir que els crancs ame­ri­cans hi facin túnels.

Així, les pràcti­ques habi­tu­als donen pas a d’altres de noves, que s’emmar­quen en el canvi de para­digma ano­me­nat agri­cul­tura rege­ne­ra­tiva i del car­boni. Són nous sis­te­mes que estu­dien com cui­dar el sòl i com aju­dar-lo a rete­nir més car­boni i con­tri­buir així a miti­gar l’escal­fa­ment glo­bal. I ja comen­cen a mos­trar bons resul­tats a Cata­lu­nya. Ho reve­len dos pro­jec­tes de l’Ins­ti­tut de Recerca i Tec­no­lo­gia Agro­a­li­mentàries (IRTA) –Agri­Re­gen­Cat i Agri­Car­bo­ni­Cat– finançats amb 2,6 mili­ons d’euros del Fons Climàtic de la Gene­ra­li­tat. Tots dos van començar el 2022 i han de durar fins al 2025, però ja donen pis­tes. Per exem­ple, demos­tren que l’ús de fer­ti­lit­zants orgànics en camps de pome­res per­met rete­nir més car­boni al sòl i reduir l’efecte hiver­na­cle. També reve­len que és pos­si­ble mini­mit­zar la llau­rada en con­reus d’horta i de cere­als sense per­dre pro­duc­ti­vi­tat i cap­tu­rant car­boni. I que la presència d’her­bes al cos­tat dels cul­tius lle­nyo­sos com la pomera incre­menta la bio­di­ver­si­tat i pro­te­geix el sòl. Aques­tes inves­ti­ga­ci­ons, coor­di­na­des per l’IRTA i amb la par­ti­ci­pació del Cen­tre de Recerca Ecològica i Apli­ca­ci­ons Fores­tals (Creaf) i la Uni­ver­si­tat de Lleida (UdL), es finan­cen amb els fons obtin­guts per l’impost sobre les emis­si­ons de CO2 dels vehi­cles de tracció mecànica i per l’impost sobre les ins­tal·laci­ons que inci­dei­xen en el medi ambi­ent.

Tal com recor­den des de l’IRTA, la importància de la salut del sòl per a la qua­li­tat, la pro­duc­ti­vi­tat i la sos­te­ni­bi­li­tat dels con­reus és un tema que s’estu­dia des de fa rela­ti­va­ment poc. Des del pro­jecte Agri­Re­gen­Cat es vol ampliar el conei­xe­ment que ja hi ha al ter­ri­tori català, per poder quan­ti­fi­car a escala local els efec­tes d’aquest nou tipus de tècni­ques i acon­se­guir que siguin real­ment apli­ca­bles al país.

Pel que fa a l’agri­cul­tura del car­boni, aquesta per­met, d’una banda, miti­gar el canvi climàtic, perquè té l’objec­tiu de reduir la con­cen­tració de CO2 a l’atmos­fera a través del segrest de car­boni al sòl. I, de l’altra, fa pos­si­ble que els cul­tius siguin més resis­tents, perquè més car­boni al sòl suposa millo­rar la seva fer­ti­li­tat i aug­men­tar la capa­ci­tat de retenció de l’aigua.

Guia de bones pràcti­ques

Si bé alguns agri­cul­tors ja apli­quen aques­tes tècni­ques, ho solen fer de manera intuïtiva i sense conèixer del tot com apro­fi­tar-les. Jus­ta­ment, la seva opti­mit­zació per als diver­sos cul­tius de Cata­lu­nya és una pri­o­ri­tat per als inves­ti­ga­dors de l’IRTA. Així, l’objec­tiu és que s’acabi edi­tant una guia de bones pràcti­ques específica per a les dife­rents zones i con­reus.

Com des­taca Maite Martínez Eixarch, inves­ti­ga­dora del pro­grama Aigües mari­nes i con­ti­nen­tals de l’IRTA i coor­di­na­dora d’Agri­Car­bo­ni­Cat, “davant d’un esce­nari de canvi climàtic que s’agu­dit­zarà, les tècni­ques d’agri­cul­tura rege­ne­ra­tiva i del car­boni són, pos­si­ble­ment, l’únic sis­tema que tin­drem per tirar enda­vant sense que baixi la pro­duc­ti­vi­tat”. Insis­teix que caldrà un acom­pa­nya­ment ade­quat als page­sos, tècnic, científic, polític i també social, perquè els con­su­mi­dors enten­guin el valor d’aquest tipus d’agri­cul­tura rege­ne­ra­tiva i més sos­te­ni­ble.

De moment, els resul­tats pre­li­mi­nars reve­len bons resul­tats en tres àmbits. En pri­mer lloc, s’ha cons­ta­tat que, en el cul­tiu de pome­res, l’ús de fer­ti­lit­zants orgànics en lloc de fer­ti­lit­zants sintètics aug­menta el con­tin­gut de car­boni al sòl. “Ho estem estu­di­ant també en el cul­tiu d’arròs, i alhora estem inves­ti­gant altres efec­tes dels fer­ti­lit­zants orgànics, com ara que no supo­sin una major emissió d’altres gasos d’efecte hiver­na­cle”, subrat­lla Martínez Eixarch. En segon lloc, les inves­ti­ga­ci­ons mos­tren que llau­rar menys sovint i a menys pro­fun­di­tat, o direc­ta­ment dei­xar de fer-ho, no per­ju­dica la pro­duc­ti­vi­tat dels cul­tius en el cas de l’horta i d’alguns cere­als i, a més, incre­menta les absor­ci­ons de car­boni en el sòl agrícola. Final­ment, Agri­Re­gen­Cat està demos­trant que les her­bes que crei­xen o se sem­bren a prop de cul­tius lle­nyo­sos com la pomera –les ano­me­na­des cober­tes vege­tals– afa­vo­rei­xen la bio­di­ver­si­tat i redu­ei­xen l’erosió del sòl.

Agri­Re­gen­Cat i Agri­Car­bo­ni­Cat estan for­mats actu­al­ment per una vin­tena de pro­fes­si­o­nals inves­ti­ga­dors i tècnics de l’IRTA, el Creaf i la UdL que tre­ba­llen en 24 fin­ques expe­ri­men­tals de cere­als, arròs, pomera, vinya i horta d’arreu de Cata­lu­nya i en vuit fin­ques demos­tra­ti­ves on es pre­veu trans­fe­rir els conei­xe­ments als agri­cul­tors.

Beneficis
“Transformant les pràctiques agrícoles en aquesta línia s’aconseguirà reduir l’aplicació de fertilitzants químics; aprofitar més els subproductes de la ramaderia o les restes de poda com a fertilitzants i esmenes orgàniques; disminuir l’ús d’insecticides i herbicides; abaixar les emissions de diòxid de carboni, perquè en retindrem més al sòl i llaurarem menys, i reduir, per tant, les despeses dels agricultors”, remarca Martínez Eixarch, que recorda que l’agricultura regenerativa i del carboni són un conjunt de pràctiques que es poden anar aplicant de manera flexible i individualitzada per a cada explotació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia