Dos de cada tres catalanoparlants veuen en la llengua, identitat

Plataforma per la Llengua insisteix en l’identitat i la llengua com a sentiment de pertinença al país. El 65% dels catalanoparlants habituals s’identifiquen més amb la idea que ser català comporta compartir una llengua, uns valors i uns costums enlloc que deriva d’una qüestió administrativa pel fet de viure a Catalunya. El percentatge s’extreu d’una enquesta encarregada per l’entitat al gabinet estadístic GESOP realitzada entre l’abril i el maig del 2024, que determina també que només el 26,3% dels enquestats creuen que ser català respon a una condició legal.

L’estudi de primers de juliol de la Plataforma sobre els 50 indicadors de la llengua, ja advertia que el 78% dels catalanoparlants veien important dominar la llengua per ser català, o per viure a Catalunya.

L’anàlisi d’avui també apunta que els simpatitzants de partits independentistes, les persones amb un nivell d’estudis alt i els més joves són els que més creuen que la identitat catalana és eminentment lingüística i cultural. En concret, ho afirmen més de dos terços dels simpatitzants de Junts, la CUP i ERC, mentre que només ho pensen al voltant d’un 40 % dels simpatitzants del PP, Vox i Sumar Comuns. També ho pensen set de cada deu joves de 16 a 29 anys, contra menys de la meitat de les persones de 60 anys o més; i sis de cada deu persones amb un nivell d’estudis alt, contra menys de la meitat dels que tenen un nivell educatiu baix.

La mateixa enquesta mostra que el 54,6 % dels catalanoparlants habituals consideren que per ser català és necessari parlar en català, contra un 42,0 % que pensen que no. El 40,1 % dels catalanoparlants diuen que per ser considerat català n’hi ha prou de viure a Catalunya, i el 56,7 % diuen que no.