Estudien el nivell de metà que retenen els boscos catalans

Una investigació publicada a la revista Nature assenyala que els arbres són captadors de metà, el gas d’efecte hivernacle responsable de prop del 30% de l’escalfament global. És una troballa inesperada, perquè totes les investigacions prèvies apuntaven en sentit contrari. Fins ara, la majoria d’estudis mesuraven els fluxos de metà a prop del sòl, on els arbres sí que emeten aquest gas cap a l’atmosfera. Una recerca liderada per la Universitat de Birmingham i amb participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), en canvi, ha pres mesures a més alçària i a diferents punts del planeta, i han comprovat que a partir d’un metre els bacteris que viuen a l’escorça absorbeixen molt més metà de l’aire que no pas el que s’allibera més avall. Ara, els investigadors catalans que han pres part en la recerca recopilen dades a diferents boscos de Catalunya. Ho han fet ja al Montseny, al Berguedà, a la serra de l’Albera i al massís de les Gavarres de Girona, i a partir del setembre començaran una campanya encara més intensiva gràcies a l’entrada de nous fons.

“El potencial dels boscos per absorbir metà a escala mundial és una quantitat similar a la que capten els sòls de tot el món, l’únic embornal que es coneixia fins ara”, explica Josep Barba, investigador del Creaf i un dels autors de l’article.

L’estudi es va fer en boscos d’Anglaterra, Suècia, Panamà i el Brasil i els resultats revelen que els arbres que més absorbeixen aquest gas són els que es troben en climes més humits i calorosos, com els ecosistemes tropicals, perquè és on els microorganismes són més actius. Barba explica que els arbres funcionen “com xemeneies” canalitzant el metà des de les capes profundes del sòl i alliberant-lo a través del tronc per l’escorça. Així, “com més altura, menys metà va quedant a l’interior del tronc” i a partir del metre els bacteris de l’escorça el comencen a consumir de fora.

L’estudi s’ha fet analitzant centenars d’arbres de diverses espècies amb una metodologia senzilla i curiosa: ajustant a diverses alçàries del tronc cambres de mesurament que detecten en temps real els gasos que es desprenen o s’absorbeixen des de l’escorça. En alguns exemplars també han extret mostres de fusta de l’interior per veure la quantitat de gas que contenen i quina quantitat consumeixen els bacteris.

Els experts creuen que aquests resultats tenen una gran rellevància potencial, perquè podrien suposar un canvi de paradigma en els plans de reforestació i conservació, que fins ara només tenien en compte la capacitat dels boscos per segrestar CO2. Abans, però, caldrà ampliar aquestes investigacions més enllà de les observacions aconseguides amb altres espècies i climes i intentar demostrar amb més detall com s’ho fan aquests microbis per fixar el metà, atès que els arbres no ho poden fer per ells mateixos.