Societat

La dona que va dibuixar una època

L’aquarel·lista i gravadora Maria Freser rep l’homenatge de Vilassar de Mar pels 150 anys del seu naixement

D’inici autodidacta i autora prolífica, va captar escenes i figures quotidianes, però també la guerra i les bruixes

L’exposició també respon a la voluntat del consistori de fer valer el llegat femení local

Va néixer en una família benestant de pilots i navegants del municipi maresmenc
Cultivada en l’art i la música, disciplines com la dansa seran molt presents en els seus treballs

Dibuixos de banyistes de principis de segle en una platja molt lluny de la massificació que patim ara. Senyores ben vestides passejant pel carrer. Mestresses de casa amb el farcell al cap i carretejant els cistells plens de menjar acabat de comprar a plaça. Estilitzades ballarines que tot just puntegen una música que sembla sortir del full on estan pintades. Però, també, soldats a punt de marxar al front acomiadant-se de la dona i el fill, brigadistes amb el puny alçat manifestant-se pel carrer, acolorides festes tradicionals i bruixes i bruixots dansant i preparant maleficis. Aquest és el mon, d’una personalitat impactant, que va plasmar l’artista Maria Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1874-1964), que firmava com a Maria Freser o Maria Clo. Un món del qual va deixar constància a través dels seus dibuixos, les seves aquarel·les i els seus gravats, que coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement llueixen en una exposició imprescindible al Museu Monjo de Vilassar de Mar, molt a prop d’on va néixer Freser, a ca la Duata. Ha estat un homenatge tardà però necessari per una doble raó. D’una banda, el reconeixement a la vàlua d’una artista local poc coneguda, i, de l’altra, fer-lo extensiu a les protagonistes d’una cultura que han estat injustament oblidades, o apartades, perquè els temps i els condicionaments socials van evitar que lluïssin per mèrits propis. “Maria Freser va ser una artista molt completa que va saber relatar amb els seus pinzells la vida quotidiana que l’envoltava, però també els canvis que la van capgirar, com ara la Guerra Civil”, explica la historiadora de l’art Mireia Freixa, comissària de la mostra, que hi afegeix: “És una llàstima que durant tants d’anys se n’hagi perdut la memòria, perquè el seu llegat és importantíssim.” Freixa relata que el fill de Maria Freser, l’Anton Homs, “va tenir l’encert de cedir els dibuixos i els gravats una part important a Vilassar de Mar i una altra més petita al museu de Valls, d’on era el marit”. Amb una quantitat tan ingent d’obra, segons la comissària, era només qüestió de temps que se’n fes una exposició, que ha estat prorrogada fins al 25 d’agost a Vilassar de Mar i que posteriorment viatjarà fins a Valls.

Va néixer en una família benestant de pilots i navegants del municipi maresmenc i des de petita es va sentir atreta per l’art. “Va començar de forma autodidacta i encoratjada pel seu germà, l’arquitecte modernista Eduard Ferrés, que també dibuixaria a la popular revista Cu-cut!”, destaca la comissària, que diu que la seva formació reglada arribaria tard, el 1920, però amb un gran mestre, el mataroní Rafael Estrany, que la introduiria en la tècnica del gravat. “Des dels anys vint del segle passat i fins al final de la Guerra Civil, l’obra de Maria Freser va ser molt reconeguda i valorada tant per la crítica com pel públic en exposicions col·lectives i individuals.”

L’artista va beure del seu entorn més immediat, però també de les revistes il·lustrades com el mateix Cu-Cut! “que impregnen de cert missatge irònic forces de les seves obres”. “Centrarà els seus dibuixos en allò que l’interessa de portes enfora, de la gent que l’envolta i dels esdeveniments que criden la seva atenció i que a nosaltres ens serviran per conèixer de primera mà el que passava en aquells anys”, puntualitza Freixa.

Cultivada en l’art i la música, disciplines com la dansa tindran una presència continua en els seus treballs. Ballarines i ballarins, en plena actuació o descansant després d’un assaig, es convertiran en un dels trets diferencials de l’artista. “El quadern i el llapis l’acompanyaven arreu i testimoniaven la seva intensa vida social al Palau de la Música Catalana o al Teatre del Liceu”, diu la comissària de l’exposició, que hi afegeix que “durant els anys trenta treballarà per a la revista Mirador i n’il·lustrarà les cròniques”.

Pacte amb les bruixes

La mirada amable de Maria Freser del món que li va tocar viure té un punt obscur, però representatiu. “Cap als anys vint il·lustra el poema Les bruixes de Llers de Carles Fages de Climent, editat el 1924, en el qual apareixen personatges molt allunyats del que havia fet fins llavors. Bruixes i bruixots retorçats, grotescs i foscos però amb una vitalitat i un atractiu innegables que la faran aproximar-se al surrealisme i que exposarà a les galeries d’avantguarda de Barcelona, Dalmau i Laietana”, descriu Mireia Freixa, que destaca que aquesta fase no tindrà continuïtat. “Sospito que per pressions familiars”, considera la comissària. D’aquest estil trencador també en beurà la filla de Maria Freser, Elvira Homs, de la qual la mostra en fa una petita referència. “Elvira morirà jove, el 1953, i la seva obra encara és més desconeguda”, diu. Freser continuarà dibuixant al llarg de la seva vida: “Prenia notes i era a casa quan traslladava les escenes de memòria.” També conrearà la pintura de flors, més comercial i valuosa per l’època.“Va ser una cronista de la vida, amb una extraordinària curiositat i sensibilitat per recollir allò que passava al seu voltant i deixar-ne constància per al futur”, diu Freixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.